El 50% d’adoptats a Europa de l’est, víctima de l’alcohol
Un estudi revela que la meitat dels nens que arriben de Rússia i Ucraïna tenen trastorn alcohòlic fetal
El govern anuncia suport i assessorament a les famílies i formació per als professionals
El juliol de l’any 2016 la llavors consellera d’Afers Socials i Família, Dolors Bassa, anunciava que la Generalitat tenia la intenció de prohibir les adopcions de nens a Rússia i Ucraïna. El motiu era la constatació que bona part d’aquests nens acabaven desenvolupant algun tipus de trastorn cognitiu, de creixement o neurològic a provocat per el consum d’alcohol que havia fet la seva mare durant l’embaràs. Aquesta suma de problemàtiques, que van des de les més lleus fins al que es coneix com a Síndrome Alcohòlic Fetal (SAF), va portar a la Generalitat, a través de l’Institut Català d’Acoliment i de l’Adopció, a impulsar un estudi amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública i els tres hospitals de referència, que són l’Hospital Clínic, Vall d’Hebron i Sant Joan de Déu. Es tractava de quantificar el tema per adoptar les mesures corresponents.
Ahir, la directora de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA), Agnès Russiñol, i el subdirector general de Drogodependència, Joan Colom, van presentar els resultats. S’havien enviat cartes a 750 famílies de les quals van contestar 222. Al final, l’estudi es va fer sobre 162 nens d’edats compreses entre els 8 i els 24 anys que havien arribat a Catalunya entre els anys 1998 i 2015. I el resultat ha estat que la meitat d’aquests nens presentaven algun tipus de trastorn relacionat amb el consum d’alcohol i que un de cada cinc, el 20%, havia desenvolupat el Síndrome Alcohòlic Fetal, amb seqüeles que poden anar des de malformacions morfològiques (especialment defectes crànio-facials), retard de creixement i alteracions del sistema nerviós central, que deriven en problemes d’aprenentatge, conductuals i de socialització.
Tot i aquestes dades, la Generalitat descarta ara prohibir les adopcions en aquests països, que han descendit molt en els últims anys. De fet les d’Ucraïna estan tancades des de l’any 2012, excepte en algunes casos, com que sigui un germà biològic d’un nen ja adoptat o que hagi passat una temporada amb la família adoptiva. I en el cas de Rússia, han anat baixant. Tant que l’any passat només es van adoptar 19 nens d’aquest paí.
Russiñol va descartar prohibir les adopcions per un tema de drets de protecció de la infància. “També hem de pensar en aquests nens. Són infants desemparats i per a ells l’adopció internacional és la última oportunitat de viure en família”, va assenyalar ahir.
Un cop presa aquesta decisió, el que sí ha fet el govern és tot un pla d’informació, prevenció i accions per reduir les conseqüències. En aquest pla s’inclouen diferent mesures de sensibilització, però també formació específica adreçada als pediatres i també a psicòlegs i psiquatres perquè puguin avançar en la detecció primerenca. “Si insistim en combatre en el desconeixement que hi ha a nivell professional és perquè és el que les famílies ens expliquen”, va remarcar ahir Russiñol. També es faran guies per abordar el transtorn.
Necessitats especials
El que també farà el departament d’Afers Socials i Família a partir d’ara és formar i valorar les famílies que vulguin adoptar un nen a Rússia o Ucraïna amb els mateixos criteris que se segueixen per assessorar una família que vol adoptar un infant amb necessitats especials. Les famílies que vulguin adoptar en aquests països rebran una informació i una formació específica.
Aquest és el segon estudi d’aquestes característiques que es fa a Europa. El primer es va fer a Suècia i els resultats van ser pràcticament idèntic.