“És indigne de mi”

Amb 21 anys de servei al cos de la policia catalana i sense cap sanció, segons ell, Iván Pérez, va descobrir l’infern. “Em penedeixo del que he fet, és indigne de mi i per a la professió que represento. En aquests tres anys he viscut un calvari, no ho puc justificar i ho he de superar jo mateix.” Amb aquestes paraules, l’agent que era en la unitat d’investigació de Barcelona va admetre ahir, a l’Audiència de Barcelona, que va enregistrar les seves companyes en roba interior al vestidor de dones de la comissaria de Badalona amb una càmera oculta en una motxilla, durant mig any entre finals del 2014 i l’estiu del 2015.

Pérez només va contestar les preguntes del seu advocat, Oriol Rusca, i en el judici no es va poder aclarir per què va violar la intimitat de les agents. Va assegurar que s’ha endeutat “moltíssim” per poder aportar els 68.000 euros d’indemnització sol·licitats per les víctimes, a banda de la hipoteca i les càrregues familiars. Pérez va estar suspès durant un any i després s’ha reincorporat a una comissaria de Barcelona.

Tot i la confessió, la fiscal va mantenir la petició que sigui condemnat per 17 delictes de descobriment i revelació de secrets a quatre anys de presó, i que indemnitzi amb 10.0000 euros cada una de les mosses per “les terribles i degradants imatges”. L’acusació particular de les agents, exercida per l’advocat Albert Requena, va demanar que l’agent no pugui tornar al cos.

Una a una, les 17 mosses van relatar al tribunal la seva afectació en ser espiades per un company, la por que les imatges s’haguessin difós i el fet d’haver d’aguantar comentaris mofetes. “Un dia al menjador, em va dir: «Estàs molt prima...» I en passar això vaig pensar que es reia de mi”, va explicar una agent. Una altra va relatar que tornava d’una baixa després d’haver superat un càncer i que a voltes plorava al vestidor, i a una afectada li van recomanar no veure les seves imatges. “Tornaria a treballar amb ell?”, va preguntar-los el seu lletrat. “No, mai”, van respondre totes.