Llaç groc dolç a Sant Feliu

Els llaços grocs han esdevingut una de les icones de l’any, un recordatori de la situació de presos i exiliats per causes polítiques que remet a sabors que poden oscil·lar entre el salat i l’agre dels que els reivindiquen, fins a l’amargor de fel dels que els arrenquen i la sensació que també els queda aleshores als que els tornaran a posar. Però després de la visita de l’escamot maresmenc que va netejar de llaços el passeig i la rambla Vidal de Sant Feliu, a banda de l’actuació intensa del CDR Guíxols per restituir-los, un pastisser local, Lluís Chamorro, ha trobat la fórmula per endolcir la disputa a la sobretaula.

“Llaços grocs de brioix, crema cremada i nata. Si ens els mengem no els podran arrencar!”, anunciaven el cap de setmana passat al seu Instagram, un aparador virtual que ajuda a atreure clients de fora, però que no substitueix encara el real de la pastisseria Gironès, al carrer Clavé. Dissabte i diumenge passat, les postres van tenir molt bona acollida i es van exhaurir. I Chamorro explicava que, al llarg d’aquesta setmana, n’han anat venent per sobre del ritme habitual, a més de créixer les visites –també de clients que no havien vist mai per la pastisseria–. Les vendes entre setmana han anat bé, i ahir també en van vendre uns quants, mentre molts passejants s’aturaven per observar la versió XXL que havien plantat a l’aparador. També han rebut diverses comandes per a avui i per a la Diada nacional.

“No són dates de gaires encàrrecs”, admet el pastisser, amb 30 anys d’ofici i 14 al capdavant del negoci. “La gent es preocupa més per les coques de Sant Joan, la mona de Pasqua, els panellets de Tots Sants o els tortells de Reis, i en altres èpoques van més refiats.” Però ja fa diversos anys que barrina per innovar també de cara a l’Onze de Setembre –l’any passat va versionar el tradicional pastís de les quatre barres reformat com a estelada, i en fa dos va promoure donatius per a Intermón Oxfam que també van reeixir–. Enguany tot indica que l’ha encertat al mig de la diana: per a aquest cap de setmana n’ha incrementat la producció i per a la Diada ja compta que n’hauran de preparar “molts més”.

Respecte a la recepta, diu que és similar a la de qualsevol tortell. Pasta de brioix amb llard perquè sigui més amorosa. I una cobertura de sucre groc acolorit. El farcit estàndard de crema cremada i nata es pot modificar, com és habitual, però per encàrrec, amb crema i prou, només de nata o amb l’opció de trufa, i en tres mides diferents. Però no la forma: hi ha altres postres per a la resta de gustos.

Chamorro ha assumit el risc que algun client se senti indisposat i reivindica la llibertat de mercat d’adquirir-lo o no. I també la llibertat de creació de cada pastisser, per innovar i expressar el seu sentiment en l’obra, com qualsevol altre artista. Però de moment, tots els retrets que ha rebut són virtuals, i en una proporció inferior als elogis, a la xarxa i també de viva veu.