Societat

Societat

Irreductibles de Banyoles

L’home que al gener va iniciar una concentració diària a Banyoles per reclamar la llibertat dels presos polítics manté la mobilització vuit mesos després, tot i que darrerament ho fa un cop a la setmana per culpa de la calor

Vuit mesos després que hi acudissin per primer cop, un grupet del gent continua concentrant-se al migdia davant de l’ajuntament de Banyoles per reclamar la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats catalans. La cita –oberta a tothom qui vulgui afegir-s’hi– és per cada dia, tot i que durant aquest estiu ho han hagut de reduir a una vegada per setmana –els dimecres, dia de mercat– per evitar la calor. De fet, un dels participants habituals va acabar tenint algun problema de salut per culpa de les altes temperatures. Un gran paraigua de terrassa (groc, per descomptat) i una nevera portàtil s’ha afegit als cartells i llaços que hi havia des del principi. Preveuen, però, que ara que el sol ja no pica tant puguin tornar a trobar-se diàriament.

A còpia de ser-hi, el grup ha acabat formant part del paisatge del passeig de la Indústria, junt amb la font que no raja i la senyera monumental que domina el carrer. Qui ho va començar va ser en Josep Garcia, un empresari de Porqueres jubilat, molt sensibilitzat amb el cas dels càrrecs electes i els líders socials empresonats o exiliats. “Estic trist per les circumstàncies polítiques que estem passant; voldria que s’acabés d’una vegada la repressió i que els que estan empresonats i a l’exili tornessin a casa”, deia a principis de gener.“M’hi estaré el temps que faci falta”, ens deia més tard, a la primavera, potser confiant –com altra gent– que aleshores els Jordis i els membres del govern privats de llibertat ja haurien sortit de la presó, o que Puigdemont i companyia ja haurien pogut tornar a casa. Tan confiat estava que, quan s’hi va posar, el pla era anar augmentant l’estada un minut per cada de dia de més que els presos estiguessin tancats. Però això ja fa setmanes que ho ha descartat perquè, tal com estan les coses, aviat s’hi podria passar les 24 hores.

En qualsevol cas, vuit mesos després manté la seva mobilització. Si bé al principi va estar sol alguns dies, al cap de poc ja se li va afegir en Josep Vilagran de Banyoles, també jubilat, i uns pocs més. Els dos Joseps i dues o tres persones més són pràcticament fixos. Depenent del dia, tenen més o menys companyia. No falta mai la visita de coneguts amb els quals la fan petar o la salutació des dels cotxes i motos que passen pel davant de la casa de la vila.

Altres accions

En Josep i els seus companys són els més constants, però al Pla de l’Estany hi ha o hi ha hagut altres accions en la mateixa línia. A Cornellà del Terri, cada dilluns al vespre un grup es reuneix a la plaça del Maig. En una ocasió van dibuixar al terra, a escala real, la superfície d’una de les cel·les on hi ha tancats els presos i preses catalans. A Banyoles, un altre grup es trobava quan ja era fosc, també al passeig de la Indústria, emmanillats i amb caretes dels empresonats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

Roba una cabra a París i se l’emporta agafant el metro

opinió
Marc Alcaraz

El dret dels infants a la diversitat

Cap d’estudis de Fundesplai

La carretera ja s’ha cobrat dos morts més que el 2017

barcelona

Sanitat s’obre al comerç de la píndola preventiva del VIH

madrid
CARME PARAREDA
ENGINYERA TOPÒGRAF, AMANT DELS ESPORTS D’AVENTURA I CAP D’OPERACIONS DE L’ICTINEU 3

“El fons del mar és un món per descobrir, és exploració pura”

SANT FELIU DE LLOBREGAT

El teixit veïnal crític amb Colau protestarà de nou

barcelona

Catalunya té un cas de dengue autòcton

Barcelona

La TMTR es reformula: qui més contamina, més paga

barcelona

L’Ajuntament i les entitats veïnals de Girona acorden crear una taula de seguretat

girona