Victòria i llenya

Tarragona va viure una actuació amb grans castells, però molt severa. Sobretot per a la Colla Vella, que tot just entrar a plaça va firmar una primera ronda imperial, però que va sortir-ne adolorida i amb cares de preocupació. És el tot o res en què moltes vegades es mou l’essència dels castells. Si el resultat estigués cantat, si les emocions, les incerteses, el risc fossin com una pel·lícula de bons i dolents, amb el final sempre feliç, les places estarien buides.

Ahir al migdia, la plaça de la Font de Tarragona era plena a vessar. La diada gran de Santa Tecla, amb un cartell de luxe amb Vella, Vilafranca i Jove, les tres caps de sèrie del Concurs (la quarta és la Colla Joves), es presagiava com el gran test previ al “mundial casteller”. I les tres confraries castelleres es presentaven a la cita amb pretensions de plantar-hi el castell de 10. Cap no el va poder fer.

La Colla Vella, com ja hem dit, va obrir ni més ni menys que amb el 4 de 9 net. A diferència del que els rosats havien clavat a Vilafranca (30/8), la història d’ahir va ser una altra. El gegant va esperar l’entrada de sisens per fer l’emboscada. L’entrada no va ser neta i el tronc no va poder clavar la posició com en altres ocasions. En aquest escenari de foc obert, la potència dels pisos inferiors, el marcatge de terreny excel·lent per part dels superiors i l’ascens prodigiós de la canalla, van acabar cantant una victòria espectacular sobre el “castell total”.

Inflada de confiança, la Vella es va llançar tot seguit a buscar el majestuós 4 de 10, l’únic dels tres castells del seu triplet guanyador per al Concurs no assolit enguany. Després d’una primera temptativa desmuntada en què es van notar moltes dificultats d’encaix entre folre i manilles, amb un peu –pel meu gust– no prou nombrós tractant-se d’un monstre d’aquestes magnituds, la decisió –molt complicada– era: o tornar-hi o deixar-ho per a la Tarraco Arena.

La Vella hi va tornar. Al peu, al folre i a les manilles es va lluitar cada so de gralla de manera molt encomiable. Però el castell va pujar sentenciat, amb oscil·lacions incontrolables que van destruir les defenses del tronc. La caiguda va ser lletja. Els rosats van tancar files amb el 3 de 9 i el 4 de 9, i van acabar amb el pilar de 7.

Davant de la seva gent, la Jove Xiquets de Tarragona va triar el 5 de 9, el castell emblema de la colla, per encetar una diada que havia de permetre-li l’escomesa posterior al 3 de 10. Però igual com va succeir per Sant Magí, la supercatedral va caure després de carregar-se. El castell pujava amb bona mida i a un bon ritme, però l’aixecador del dos no va acabar de posar bé un dels peus, la qual cosa va dificultar el moviment de l’enxaneta. Els nervis es van apoderar de l’excel·lent pom i el castell va cedir. La caiguda va deixar fora de combat un quint titular del 3 de 10 i els responsables de la colla van ordenar formar per al 4 de 9 amb l’agulla.

Estem parlant d’un castell que la colla només havia descarregat en una ocasió (al Catllar). Prova de foc superada amb una execució excel·lent i, per cert, a una velocitat inigualable. La Jove, que va segellar la millor actuació de la diada, va agafar aire amb el 3 de 9 per poder acabar amb grandeur tot afegint un altre magnífic pilar de 8 a la col·lecció particular.

També volien fer el 3 de 10 els Castellers de Vilafranca, que durant tota la setmana van fer crides a la seva gent perquè es mobilitzés. Als verds els hauria anat molt bé ahir donar un cop de puny sobre la taula. Sobretot per enviar un missatge de confiança a la seva gent. Perquè una cosa és el nucli dur, soldats compromesos fins al final, i una altra el gruix de les camises i l’afició.

Però la torre de 9 amb què els vilafranquins van arrancar, i que es va haver de defensar posant-hi els cinc sentits, va deixar clar que la colla no comptava amb efectius necessaris per afrontar el castell de 10. Fre de ma obligat, amb 3 de 9 i 4 de 9 folrats per acabar la funció.

Van completar el cartell de la diada tarragonina els Xiquets de Tarragona. Davant dels seus incondicionals, els matalassers van reptar d’entrada el 5 de 8, que un cop coronat va cedir pel dos; és a dir, per allí on un cinc no hauria de cedir mai. Condicionats, els Xiquets també van fer el 4 de 8, al segon intent, i el 3 de 8. Amb una gestora al capdavant, la colla mira de salvar la situació amb orgull i de la millor manera. No és fàcil.