La Garrotxa i el Gironès lideren el creixement per migracions a les comarques gironines
L’any passat hi va haver un 4% més de canvis de residència que van afectar les comarques gironines
La meitat van ser dins de Catalunya; mentre que van baixar amb la resta de l’Estat, van créixer amb l’estranger
Es van guanyar el doble d’habitants, sobretot gràcies a l’estranger
Les comarques gironines es van acostar l’any passat als 70.000 moviments migratoris, incloent-hi des dels canvis de residència amb altres municipis de la mateixa comarca fins a l’estranger, segons dades recents de l’Idescat. N’hi va haver un 4% més que el 2016 i el saldo final d’aquests canvis de residència va ser un guany poblacional que va duplicar el de l’any anterior. De fet, l’augment de població per aquest concepte va ser a totes les comarques (inclosa la Selva, que el 2016 n’havia perdut), però les que ho van fer més, amb força diferència, van ser la Garrotxa i el Gironès. Com és habitual, la meitat dels canvis de residència van ser dins de Catalunya. En el que es va notar una variació significativa va ser que van baixar els moviments migratoris amb la resta de l’Estat i van augmentar amb l’estranger.
Dades globals
El global de l’àmbit territorial de les comarques gironines –que inclou tota la demarcació oficial excepte la Cerdanya– va ser de 68.146 moviments migratoris, un 4,4% més que els 65.297 del 2016. El saldo positiu global va ser de 5.531 persones, gairebé el doble (un 92% més) que els 2.880 habitants que es van guanyar per migracions el 2016.
Un 18,9% d’aquests canvis de residència van ser dins la mateixa comarca (un total de 12.871) i un 10,1% més amb una altra comarca del territori gironí (6.870). Amb altres punts de Catalunya van ser 14.869 moviments (7.732 immigracions i 7.137 emigracions), un 21,8% del total. Així, un 50,8% dels canvis de residència que van afectar les comarques gironines van ser dins de Catalunya, una xifra una mica inferior a la del 2016 (51,5%).
També es van reduir els moviments migratoris amb altres punts de l’Estat espanyol. En concret, l’any passat n’hi va haver 8.921 (4.606 immigracions i 4.315 emigracions), que van suposar un 13,1% del total. El 2016 havien estat un 13,5%. Aquests canvis de residència van donar un saldo positiu de 291 persones.
En canvi, van augmentar els moviments amb l’estranger (sobretot les immigracions). Hi va haver 24.615 moviments (14.630 immigracions i 9.985 emigracions), que van suposar un 36,1% del total. Són un 7,5% més de moviments que el 2016 (22.882) i com que el principal augment són en les immigracions (fa dos anys van ser 12.593 i l’any passat 14.630) això suposa que hi va haver un important creixement d’habitants en aquest concepte: de 4.645 persones.
Dades per comarques
Totes les comarques gironines van guanyar població durant l’any passat gràcies a les migracions, però les que ho van fer més en temes percentuals van ser la Garrotxa i el Gironès. En concret, la Garrotxa va guanyar un 13,2 per mil d’habitants i el Gironès, un 11,3. Aquestes xifres se situen molt per sobre tant de la mitjana gironina (7,6‰) com de la catalana (8,2‰). Aquests dos casos, però, són diferents: mentre que els 2.088 habitants que va guanyar el Gironès van ser deguts en un 87% a moviments amb l’estranger (els majoritaris a totes les comarques), a la Garrotxa també hi van tenir un pes destacat els canvis de residència amb altres comarques. Així, dels 732 habitants que es van guanyar, un 63% ho van ser amb l’estranger, però també n’hi va haver un 30% que ho van ser amb les altres comarques catalanes.
Al costat contrari, les comarques amb menor augment van ser l’Alt Empordà, amb un 4,7‰, i la Selva, amb un 4,8‰. La Selva havia estat l’única comarca gironina que havia perdut habitants el 2016 per migracions. També es van situar per sota de la mitjana tant catalana com gironina tant el Baix Empordà (6,3‰) com el Ripollès (6,9‰).
Un cas especial és el Pla de l’Estany, que va augmentar un 8,7‰ la seva població, però amb uns saldos positius bastant igualats entre els moviments amb l’estranger (169 immigracions més que emigracions) i amb la resta de comarques catalanes (115), a més de tenir un saldo negatiu de 8 persones amb la resta de l’Estat. D’altra banda, hi ha dues comarques que van perdre habitants en els intercanvis amb altres comarques: l’Alt Empordà (122 persones) i el Baix Empordà (-11).
LES XIFRES
El 5è àmbit territorial, amb més guany
Les comarques gironines, amb un 7,6‰, es van situar sis dècimes per sota de la mitjana catalana (8,2‰) i van ser el cinquè àmbit territorial català (dels vuit que hi ha) amb més guany poblacional per migracions. On la taxa de migració neta va ser més alta va ser al Penedès, que va augmentar un 12‰ els habitants, seguit de la Catalunya Central, on va fer-ho un 10,4‰. També van superar l’àmbit gironí, tant el Camp de Tarragona (8,7‰) com l’àmbit metropolità (8,5‰). En canvi, van tenir increments minsos tant les comarques de Ponent (3,1‰) com l’Alt Pirineu i l’Aran (1,1‰). Hi va haver un àmbit amb taxa negativa: les Terres de l’Ebre van perdre un 1‰ de població.
Lloret, única gran ciutat que perd veïns per migracions
Lloret de Mar és l’única ciutat de més de 15.000 habitants de les comarques gironines que va perdre habitants a causa dels canvis de residència durant l’any passat. En concret, 193 persones. La pèrdua va venir tant dels moviments migratoris amb l’estranger (-135 persones) com amb altres municipis de Catalunya (-110) mentre que va guanyar un xic de veïns amb els intercanvis de població amb la resta de l’Estat espanyol (52).
Les altres deu grans ciutats gironines van créixer en població gràcies als canvis de residència. Cal destacar el cas de Salt, que va guanyar 716 veïns (gairebé tots, 697, de l’estranger), qusi tants com Girona (764), que té més del triple de població que Salt. La capital gironina, igual que Figueres, Lloret i Roses, va perdre habitants en els moviments migratoris dins de Catalunya.
La tercera ciutat quant a augment va ser Olot, que va guanyar 531 veïns. Després se situa Banyoles, amb un saldo global positiu de 248 i en el qual té un pes destacat no només l’estranger, sinó també Catalunya (110). Els augments en la resta de grans ciutats són: Figueres (208), Blanes (197), Palafrugell i Palamós (193 cadascun), Sant Feliu de Guíxols (176) i Roses (78).
Gairebé 13.000 moviments dins la mateixa comarca
Gairebé 13.000 dels moviments migratoris que es van fer a les comarques gironines durant l’any passat van ser per canvis de residència dins de la mateixa comarca. En concret, va haver-hi 12.871 persones que van anar a viure a un altre municipi de la mateixa comarca on ja residien, xifra un 4,6% superior a la del 2016 (12.307) però en un context global de creixement. De fet, fa dos anys els canvis de residència dins de la mateixa comarca van suposar un 18,8% de les migracions totals de les comarques gironines i l’any passat un 18,9%, xifres gairebé calcades.
Si mirem les dades comarca a comarca, la que va tenir més moviments interns va ser el Gironès (3.670), seguida de l’Alt Empordà (3.369) i el Baix Empordà (2.495). A certa distància hi ha la Selva amb 1.899, i amb xifres ja més baixes, la Garrotxa (767), el Pla de l’Estany (376) i el Ripollès (295); comarques que també tenen menys població.
Comparant-ho amb el 2016 hi ha diferències significatives. El Pla de l’Estany és l’única comarca en què hi va haver més migracions internes fa dos anys (414) que l’any passat. Al costat contrari, al Ripollès la xifra del 2017 va ser un 31% superior als canvis de residència que hi va haver el 2016 (225). La que va tenir dades més semblants tots dos anys va ser el Baix Empordà (2.491, el 2016).
