La història rere els carrers banyolins

Els banyolins inquiets que es pregunten qui devia ser aquella persona o en què va consistir l’esdeveniment que dona nom a tal o qual carrer o plaça, disposen des d’ara d’una eina que satisfarà la seva curiositat. Els Amics dels Museus de Banyoles –un col·lectiu format per unes 30 persones, que editen la revista El Llegat– han creat un web on surten ordenades alfabèticament totes les vies de la ciutat, per cadascuna de les quals s’ofereixen –fins allà on és possible– dades com ara el dia en què el consistori va decidir posar-hi el nom, així com una biografia resumida del personatge o una explicació del fet que es rememora. En alguns casos es fa palesa la dificultat de saber del cert l’origen del nom. L’espai virtual, disponible a través del web de l’Ajuntament, substitueix un CD que es va editar el 1999, respecte del qual ofereix l’evident avantatge de poder-lo actualitzar regularment.

A la ciutat de l’estany hi ha 329 carrers, places, camins i passatges, i no tots els seus noms tenen una explicació tan fàcil com l’U d’Octubre, amb què van batejar dilluns un parc al sud del municipi. Per als amants de les anècdotes, direm que la lletra per la qual comencen més noms de vies és la m. En això hi tenen a veure els vuit mossens immortalitzats en el nomenclàtor. Amb la lletra w –tan impròpia d’un país de cultura llatina– n’hi ha un, el carrer Winthuyssen. Llegim al web que Javier de Winthuysen Losada era un pintor sevillà d’origen belga que, un cop establert a Barcelona, va redactar el projecte de jardineria d’alguns carrers propers a l’estany, entre els quals, el que acabaria duent el seu nom a partir del 1955. Se li atribueix, a més, part del mèrit de la declaració de l’estany com a paratge pintoresc, el 1951.

A la llista hi ha, és clar, noms ben singulars. Per exemple, el passatge del Camí dels Embusteros, darrere de l’escola de la Vila. Malauradament, no s’hi argumenta d’on ve el nom, però sí que s’explica que és un tram d’un camí que començava a l’actual plaça dels Servites, passava pel que ara és el carrer de la Llibertat i s’acabava al carrer del Canat. Al raval de Sant Pere, al barri vell, hi ha un altre nom que desperta la curiositat: el passatge Especiatus. Es veu –diuen al web– que abans se’n deia de Sant Pere Més Baix i que el nom vigent, adjudicat a mitjan segle passat, correspon al d’un molí que hi havia a la zona. Tampoc se’n sap amb seguretat l’etimologia. “Es desconeix d’on ve. Potser d’una antiga llotja d’espècies?”, es pregunten els autors del treball.