La Devesa, terra de circ

Els artistes activistes de l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona (ADAG) tenien raó: calia salvar la Devesa i el gran parc fluvial que acarona les ribes del Güell, l’Onyar i el Ter havia de deixar de ser una de les parts oblidades d’una ciutat que, els darrers seixanta anys, ha convertit l’ombra dels plàtans en l’espai on s’han acollit les Fires de Sant Narcís, un batibull d’expositors comercials i atraccions cridaneres que han atret petits i grans.

Com diu la dita, per Tots Sants, tots a Girona. Així, complint amb la tradició de diada quasi nacional, cada any s’inicia un pelegrinatge que porta famílies de tota mena a gaudir dels cavallets, els cotxes de xoc, les sínies dominants, els simuladors, les tómboles i les atraccions que et fan pujar l’adrenalina. Una jornada que també convida a anar al circ, aquell món de fantasia que continua fascinant. I a la Devesa, sobretot la plaça de les Botxes, s’han aixecat carpes de totes les categories i nacionalitats. Com va escriure el 1990 Jordi Soler en una crònica publicada a El Punt, quan el circ Medrano s’hi va plantar: «Què deu tenir l’espectacle més tradicional del món, que sempre ens interessa? Se sap que veurem trapezistes i clowns, elefants i saltimbanquis, belles reines del trapezi i felins que amenacen de menjar-se el domador. I també donem per fet que tot sortirà bé, encara que l’ai al cor, en els moments més crítics, pugni com pugna per alliberar-se. Aleshores, què ens porta al recinte amb flaire de gàbia a mig endreçar? [...] El circ fascina, potser perquè és, en realitat, un misteri que mai no acabarem d’entendre. Qui són els artistes de l’equilibri més audaç i inversemblant? On se’ns relaten els amors de Graziella, la de cos perfecte, que ens delecta amb impossibles giravolts des de l’alçària? Quan trobarem pel carrer, signant autògrafs, els pallassos de rostre caricaturesc o la bella senyoreta que se’ns recargola i treu el cap per l’entrecuix cobert de lluentons? Aplaudim figures d’un art que demana molt de sacrifici, i amb això i el salari que cobren per actuar en el circ, ja estan pagades; sembla que la fama no vol acabar-los d’arribar, i elles s’entesten a excel·lir en prodigis, perquè el cada cop més difícil és la llei, la ingrata llei d’un territori sever que no autoritza trampes. Hi ha una grandesa permanent sota el vast cel de lona: el més humil dels servidors, quan corre per la pista per foragitar els animalons que ja han conclòs el debut, està guanyant-se una ovació del públic.I és que el circ ha d’ésser un somni fugaç. Passen les Fires i se’n va, convertit en material de carretera.»

La crònica d’Helius és un petit tast del paper jugat per la Devesa en la història del circ a Girona. El 4 de setembre del 1927, el Diari de Girona recollia que després de pagar una tarifa de cinc mil pessetes, mil pessetes per funció, l’Ajuntament havia donat autorització al Gran Circ Alemany, propietat de Karl Krone, que finalment no va actuar a Girona i –que estava considerat com el més gran d’Europa i portava una troupe de 800 persones, 200 cavalls, 24 elefants, 45 tigres i 36 lleones– a desplegar la carpa al Camp de Mart. Un any més tard, qui demanava autorització per muntar al mateix espai era Armand Monnier, responsable del circ Buffalo Bill, que va fer una estades a Girona.

Acabada la Guerra Civil, la Devesa va mantenir el seu estatus de terra promesa. Així, trobem que, el gener del 1949, l’empresa Colsada volia presentar la companyia de circ AmarCirc de França –250 persones i 150 animals– amb un extraordinari espectacle acompanyat dels lleons, elefants, ossos blancs i tigres de rigor. Tampoc va actuar. El 1960 i el 1961 hi va aixecar els tendals el Circ d’Àustria, que, com a novetat, presentava dues parelles de pallassos, una de portuguesos i l’altra d’italians.

Un magnífic reportatge d’Alberto Oller Garriga, fotògraf desconegut i excepcional que des de molt jove va quedar fascinat pels espectacles que oferia el teatre circ Olympia de la ronda de Sant Pau, ens mostra el procés de l’aixecament de la carpa del Circ d’Àustria en la seva estada a la nostra ciutat. La seva va ser una història de vocació primerenca, ja que, essent com era advocat de professió i treballant com a lletrat, secretari i conseller de la Unió Salinera d’Espanya, aprofitava les estones de lleure per descobrir les interioritats d’un món misteriós i èpic alhora i ple de poesia, compartit tant pels protagonistes com pels espectadors. Oller, que va retratar des de Charlie Rivel i el ruc Piccolo a Josep Andreu –l’alter ego del genial pallasso–, Pinito del Oro i el domador Paul Noel, ens mostra la vida íntima de personatges anònims però carregats d’esperança que es creuen i estimen la seva professió.

La Devesa ha continuat acollint circs i festivals. El darrer, el festival internacional de circ Elefant d’Or, que, entre el 22 i el 28 de febrer del 2018, va ocupar el Camp de Mart. Presentat com un esdeveniment mundial –en l’edició del 2018 van participar 88 artistes en 24 espectacles, el jurat va estar format per 19 persones, entre els quals els directors dels circs més importants, i es van vendre 30.000 entrades–, l’aparatositat de les instal·lacions –es van alçar dues carpes gegants i quatre d’auxiliars amb una superfície de 4.482 metres quadrats– va fer aixecar les queixes dels grups de l’oposició a l’Ajuntament, que van recordar que encara no s’havia portat a aprovació el pla especial que havia d’ordenar i protegir el parc, i es va trobar el rebuig frontal de l’associació de veïns i la Plataforma Salvem la Devesa, que van lamentar que es malmetés un bé cultural d’interès nacional i van recordar que La Devesa era un parc maltractat per la història i deien prou a les agressions.