Pallassos i empresaris
El Circ Atlas, que feia la competència als de la companyia Germans Amorós-Silvestrini, estava gestionat pels germans Tonetti, uns dels còmics més importants de l’escena espanyola
Van ser considerats els pallassos més importants de l’Estat espanyol, van ser empresaris i van impulsar el Circ Atlas, un dels més potents del continent. Van ser coneguts arreu i el seu final va ser tràgic. José i Manuel Nolo Villa del Río, nascuts al carrer Zapateros, a la Cuesta de la Atalaya, de Santander, es van decantar pel circ des de la més tendra infància: quan José, el germà gran, tenia 12 anys, va treballar amb la rondalla Katiuska i va decidir dedicar-s’hi professionalment.
Va treballar amb Salvador Hervás i, el 1955, després d’adoptar el nom de Tonetti –en homenatge a Antonet, un cèlebre clown italià– amb el seu germà Manolo va impulsar el Circ Atlas, en què van treballar figures de renom mundial, com ara Bela-Kremo, Tangarika, Belli, i Cesare Togni. En José feia de babau i en Nolo, de carablanca i tots dos eren responsables d’un magnífic espectacle que, el dia de Sant Narcís del 1966, va omplir la Devesa de música i bones vibracions. Sota la vela de l’Atlas, es va veure la doma del Gran Ferdinando, les fantasies orientals de Chen-Tu-Ching, els vuit Faggioni, acròbates de gran renom, i els Arriola Júnior.
El Circ Atlas, que quan venia a Girona mantenia una dura competència amb els que muntava la companyia Hermanos Amorós-Silvestrini, va ser un dels més emblemàtics d’una època d’or en què el circ convocava multituds i entre les lluentors, la música, els trapezis, les feres i els pallassos es construïa una nova realitat, teòricament bella, que, en veritat, com passa sempre en la vida, amagava drames soterrats.
La mort d’un clown
La crisi dels anys setanta va colpejar durament el món de la faràndula i va ser en aquest context que el Circ Atlas, administrat per Manolo Nolo Villa, l’august dels germans Tonetti, va viure una decadència imparable. Aquí queia allà s’aixecava, fins que, l’any 1982, la situació es va fer insostenible. Tot i el suport rebut pels companys, amics i la seva ciutat natal, que aquell juliol els va retre un gran homenatge, la profunda depressió de Nolo, provocada per la possibilitat de perdre per deutes el circ Atlas, el va portar al suïcidi. EL 4 de desembre, el món va perdre un dels pallassos més genials que havien habitat les veles.