Societat

“Podria viure aquí sense parlar català”

Els nouvinguts que decideixen aprendre català ho fan amb la voluntat d’integrar-se en la societat

Les trobades entre estrangers i autòctons serveixen a tots dos no només per parlar l’idioma, sinó també per conèixer les tradicions dels respectius països

Els aprenents també poden fer activitats com ara tallers de teatre per incentivar l’ús del català

L’Amadou Cissé és senegalès i va arribar a Catalunya sense saber ni una sola paraula de català. Un dia, en agafar l’autobús a Barcelona, va sentir uns passatgers que parlaven un idioma que no reconeixia i li va generar curiositat. L’amic amb qui viatjava li va explicar que era català i, en dir-li que el volia aprendre, li ho va desaconsellar argumentant que li seria més útil estudiar primer l’espanyol. Però l’Amadou no en va fer cas i es va decidir a assistir a l’escola d’adults. Temps després, el seu company de pis el va animar a demanar una parella lingüística per millorar el que havia après.

“Puc viure aquí perfectament sense parlar català, però crec que és bo entendre la gent del lloc on resideixo quan parla”, diu la Jarunee Noonfai en un català prou fluid. Ella és de Tailàndia i abans d’arribar a Catalunya va estudiar castellà de manera autodidacta, tot i que no el parlava. Un cop aquí, es va apuntar a classes de català i, més endavant, es va inscriure al Voluntariat per la Llengua: “Per aprendre un idioma, no n’hi ha prou anant a classe, cal practicar-lo”, explica. I el programa li va funcionar: “Vaig notar molta millora, perquè a casa solia parlar en anglès i amb la parella lingüística només parlàvem en català.”

Per a l’Amadou, igual que per a la Jarunee, és molt important integrar-se en una nova cultura. Tots dos destaquen que els que no els coneixen se sorprenen en veure que es poden expressar en català i, alhora, els ho valoren positivament: “La gent es posa contenta quan algú de fora parla el seu idioma”, asseguren.

Tant l’un com l’altre han tingut dues parelles diferents al llarg del seu pas pel programa. L’Amadou, perquè va marxar a una altra ciutat a buscar feina i, com que no va tenir sort, va tornar, i se li va assignar un nou voluntari. La Jarunee, en canvi, per iniciativa pròpia: estava a gust amb la primera que tenia, però en va demanar una altra perquè considerava que li seria beneficiós trobar-se amb algú que tingués un accent diferent.

La Núria Garrido va viure el voluntariat des de la perspectiva oposada: la del voluntari. Durant anys ha participat en diversos voluntariats i va decidir ajudar algú a aprendre el català pel seu interès a “conèixer altres realitats”. Durant la seva participació en el programa, va ser la parella lingüística del Mamadou, que també és d’origen senegalès. “Des del primer dia vam tenir molta connexió”, subratlla la Núria, que assegura que ara és per a ella “com un germà gran”.

Tot i que la finalitat principal del Voluntariat per la Llengua és practicar el català, indirectament també es converteix en una via d’intercanvi de cultures. En el cas de la Jarunee, aprofitava les trobades amb la seva parella lingüística no només per aprendre coses sobre Catalunya, sinó també per ensenyar-li tradicions típiques de Tailàndia.

“A banda de l’idioma, el voluntariat et permet conèixer una persona i la seva història de vida”, remarca la Núria. “En el meu cas, la meva parella lingüística era senegalesa. Em va explicar la seva història migratòria, i alhora vaig viure amb ell el seu procés d’adaptació aquí.”

A través del programa, els aprenents també tenen la possibilitat de dur a terme activitats com ara tallers de teatre i clubs de lectura per incentivar l’ús de la llengua. L’Amadou, per exemple, va actuar en l’obra nadalenca dels Pastorets. També va participar en la cavalcada de Reis de Sabadell: primer, com a patge; després, com a rei Baltasar. “Quan m’ho van oferir, no sabia què era la cavalcada, però vaig acceptar per poder-ho conèixer en primera persona”, confessa.

La Jarunee està estudiant per treure’s el nivell B2 l’any vinent. De moment, no es planteja fer el pas a voluntària, però sí que ensenya nocions de català als seus amics tailandesos. L’Amadou ja no participa en el programa, però tot i així encara té algú amb qui practicar el català: la Núria. Tots dos es van conèixer a través del Mamadou i ara fa sis anys que es van casar pel ritual africà. “Ara ella és la meva parella lingüística”, diu fent broma. I fins i tot tenen una nena, que diuen que, en el fons, és “filla del Voluntariat per la Llengua”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Obertura de clarianes

Barcelona

El Clínic millora la tècnica d’extreure tumors del ronyó

Barcelona

Barcelona ultima el cens de pisos buits

barcelona

Res no atura els desnonaments

barcelona

La policia detecta prop de 600 fraus elèctrics a Girona

girona
Política
Ordenació territorial

Deures per al Vallès

Sabadell
JAUME RODRI
ESCRIPTOR, ESCULTOR I SOCIÒLEG. AMIC I COL·LABORADOR DE MOSSÈN DALMAU

“Amb la mort de Dalmau, acaba l’Església combativa”

Barcelona

Bargalló, en contra que l’Estat fixi l’ús de les llengües a l’escola

barcelona
Societat

El prodigiós xuixo de Banyoles

BANYOLES