Cap a un únic cos de docents per a primària i secundària

El model vigent de formació dels mestres ja no és suficient per fer front a les necessitats educatives actuals. Amb aquest plantejament com a punt de partida, el grup d’experts del Programa de Millora i Innovació en la Formació de Mestres (MIF) va presentar ahir un informe a la Universitat de Barcelona amb una sèrie de recomanacions que, de fet, aposten per una reformulació dels estudis de magisteri. Un dels eixos bàsics entorn del qual ha de bascular la reforma és la creació d’un únic cos docent d’educació bàsica per a primària i secundària.

L’objectiu, una vegada més, no és només millorar la formació del personal docent, sinó també obrir la possibilitat, cosa que no passa ara, que al llarg d’una carrera professional el docent estigui capacitat per canviar de perfil. Per fer-ho possible, els experts indiquen la necessitat de modificar les especialitats actuals que, asseguren, estan “massa ancorades en els sabers tradicionals”. El document aposta per un nou model formatiu, amb “uns àmbits de coneixement més flexibles i adequats als nous currículums, que han anat evolucionant sense que paral·lelament s’hagin modificat les especialitats”.

D’acord amb aquest plantejament, els experts proposen simplificar l’actual doble estructura organitzativa per un cos docent amb alumnes de 0 a 18 anys que estaria agrupat per especialitats. Qualsevol docent, expliciten els experts, “podria exercir al llarg de totes les etapes obligatòries, cursant els complements formatius corresponents, sempre segons la demanda de cada moment”.

En aquest plantejament de màxims, l’informe del MIF defensa la necessitat de fer un màster obligatori després del grau i assenyala com a formació òptima la d’un grau de tres anys i un postgrau de dos.

Perquè aquest postgrau sigui efectiu proposen al Departament d’Ensenyament que l’exigeixi com a requisit per a l’accés a la professió o, en el seu defecte, com a mèrit amb altíssima puntuació.

D’acord amb el plantejament dels experts, els dos primers anys del grau haurien d’incloure un nucli de matèries comunes i els postgraus s’haurien d’ajustar sempre a les necessitats del sistema educatiu.

En l’últim apartat del treball, la Comissió Tècnica del MIF considera una prioritat la millora de l’actual sistema d’accés a la funció pública docent i recomana que les proves serveixin per determinar la idoneïtat i la competència dels candidats sobre la base dels coneixements i les aptituds amb la inclusió, si cal, d’entrevistes personals.

Finalment, l’estudi incideix en la necessitat d’aprofundir en la formació permanent del professorat que ha de permetre l’adquisició i el canvi d’especialitats i atribucions professionals. Aquesta formació ha de servir també per impulsar la investigació i la innovació en cooperació amb les universitats.

El govern s’ha fet seves aquestes propostes i ha expressat la necessitat d’adaptar els estudis docents als reptes actuals del sistema educatiu català. Des d’aquest punt de vista, veu la diagnosi dels experts del MIF com “una primera aproximació que va, en alguns aspectes, més enllà del marc legal vigent”. Tot i així, ha garantit que estudiarà i tindrà en compte les millores que es puguin introduir, tant pel que fa a la captació d’estudiants, com a la reformulació del pla d’estudis.