El cos únic de docents no té el consens del món educatiu

La proposta de crear un únic cos de docents per a tot l’ensenyament obligatori, defensada pel grup d’experts del programa de millora i innovació en la formació de mestres (MIF), no té per ara el consens del món educatiu. Mentre que la universitat aposta per aquest model com a estratègia de futur, mestres i sindicats són més prudents a l’hora de llançar les campanes al vol. Francesc Imbernon, director de l’Observatori Internacional de la Professió Docent de la Universitat de Barcelona, recorda que la reivindicació del cos únic de docent és històrica, però també adverteix que d’entrada és impossible amb la legislació actual perquè la Logse i els decrets posteriors ja estableixen que per ser mestre de primària es necessita un grau d’educació primària i per ser professor d’institut cal una llicenciatura en alguna matèria més un màster d’aptitud pedagògica. “Hem de ser realistes i admetre que canviar la llei és complicat i que els governs no en són partidaris”, subratlla Imbernon, que defensa però aquest plantejament com a estratègia de futur i es mostra més partidari de posar les bases perquè la formació tant de mestres com de professors de secundària incorpori un any de pràctiques als centres docents, amb la supervisió de la universitat. “És el que s’ha anomenat malament com a MIR educatiu i que en realitat és un curs d’inducció professional imprescindible per obtenir el títol definitiu que és habitual a Europa.”

Enric Roca, coordinador de la plataforma Edu 21, entén que el cos únic “trencaria la separació tradicional entre mestres i professors de secundària” i evitaria tenir un sistema educatiu “compartimentat”. I pel que fa a l’any de pràctiques, proposa que l’estudiant s’incorpori a l’equip de mestres, tenint molt clar que la formació de futur “o es fa en equip o no es farà”. Per Roca, la reforma de la formació inicial dels mestres és “imprescindible” i cal apostar perquè es pugui accedir a la docència “per diferents vies fugint d’una única modalitat rígida”. Del que es tracta és de “trencar inèrcies i apostar per un model educatiu propi del segle XXI, amb polítiques compensatòries i projectes d’innovació allà on més es necessiten”.

Enric Prats, del grup d’experts que ha elaborat l’informe MIF, recorda que la proposta ja va generar polèmica fa un any sobre tot en l’apartat que proposa que la formació dels docents ha de ser “més uniforme i que tothom tingui el nivell de màster per poder exercir”. Prats aposta per un model com el finlandès, “en què el tutor que l’alumne té durant la formació a l’escola és un professor universitari”.

El sindicat Ustec, però, no veu les coses tan clares. El seu portaveu, Ramon Font, rebutja obertament un cos únic de docents per a primària i secundària. “Nosaltres estem pel cos únic administratiu, és a dir, sense diferències salarials ni laborals.” El que no volen és la unificació pedagògica. I ho diu obertament: “No veiem que un matemàtic que faci un màster en pedagogia pugui fer educació infantil ni que un educador infantil pugui fer llatí en un institut”, diu Font amb rotunditat.

Pel que fa al màster formatiu al centre, adverteix que “cal mirar-ho amb lupa perquè si del que es tracta és de substituir un treballador hi estem en contra”, diu, i recorda que “ara hi ha centres a Lleida i Girona que ja no volen agafar els alumnes en pràctiques perquè ningú els paga ni els reconeix la feina”.

L’Associació de Mestres Rosa Sensat va obrir ahir un debat a la seva pàgina de Facebook. La seva presidenta, Francina Martí, reconeix que és una proposta “polèmica sobre la que encara no hi ha consens”, però que “cal valorar d’entrada com una tendència”.