Sant Lluc i el bestiar

El responsable de la fira ramadera de Sant Lluc d’Olot, Josep Maria Ginabreda, afirmava que la gran novetat d’aquest any és que es podia celebrar. Ironia a part, aquesta fira no s’escapa de la lògica de l’economia garrotxina dels últims decennis, amb molt de pes del sector industrial, amb un increment del sector de serveis i amb un clar descens del sector agrícola i ramader. Només la tossuderia de Jaume Tané, Joan Pastoret i, ara, de Josep Maria Ginabreda, i sempre la de l’Ajuntament –subvenciona el transport dels animals–, ha evitat la desaparició del calendari firal d’una manifestació ramadera que data de 1315. Ahir, a més, la fira ramadera es va celebrar sota la pluja. Aquesta conjuntura i el fet que el gruix de la resta de la Fira de Sant Lluc se celebra coincidint amb el proper cap de setmana va deslluir la diada.

Per això, no és estrany que fos un dels temes més comentats entre els ramaders participants i entre els visitants de la trentena de corrals de vaques, xais i cavalls que hi havia, i s’encetés el debat sobre la conveniència de traslladar-la als dies festius més propers a la diada de Sant Lluc. De fet, és el mateix debat que es va produir amb la Fira del Dibuix, que ja, en la passada edició, es va dur a terme en cap de setmana. El debat, doncs, està servit. En contra, els qui opinen que s’ha de fer per Sant Lluc, caigui quan caigui, igual que la fira veïna d’Espinavell. A favor, els qui creuen que s’evitarien espectacles no desitjables com el d’ahir, els terrenys de can Marcé amb poca animació de visitants. De fet, va ser un dia trist també per al mercat de maquinària i productes del camp que hi havia a la rodalia i per al mercat extraordinari de roba i complements de la plaça Balmes. Sigui com sigui, tothom té clar que Olot no es pot permetre el luxe de perdre la fira més secular que té i que l’ha de mantenir, ni que sigui com a punt de trobada festiu dels professionals del sector. Contràriament, la ciutat perdrà un dels seus signes d’identitat.