Aval a la nova immersió, però amb un català reforçat

Sí, però no. La realitat sociolingüística de Catalunya, on es parlen fins a 200 llengües diferents, ja no té res a veure amb la que hi havia fa 40 anys quan es van posar en marxa les primeres experiències d’immersió lingüística. També hi ha prou recerca nacional i internacional i evidència empírica suficient per afirmar que les llengües ja no s’aprenen amb classes de gramàtica. Són dos arguments de pes que evidencien la necessitat d’actualitzar i modernitzar el model lingüístic de l’escola catalana, sobretot des d’un punt de vista metodològic i organitzatiu. Fins aquí, d’acord. Ara bé, el que no s’ha de fer és cedir ni un pam, especialment pel que fa a l’ús competencial del català. Des d’aquest punt de vista, pedagogs, lingüistes i experts en immersió alerten que el model presentat dimarts pot ser massa lax a l’hora de protegir i reforçar la llengua i adverteixen en últim terme que tot quedarà en paper mullat sense un cos de professors plurilingüe i capacitat per al nou enfoc pedagògic.

Joaquim Arenas, mestre, pedagog i un dels artífexs de l’Escola Catalana –va ser cap del Servei d’Ensenyament del Català des de l’any 1984 fins al 2003–, insisteix que el que cal fer és “adaptar l’escola catalana al poliglotisme present a la nostra societat i als mitjans de comunicació i les xarxes socials”, però lamenta que al document “no s’incideixi prou en l’ús de la llengua catalana, que cal potenciar perquè continua en inferioritat, sobretot pel que fa al seu ús”. Encara més, Arenas té clar que “no pot haver-hi multilingüisme sense un eix vertebrador, que és la llengua catalana”, i posa com a exemple l’escola Llibertat de Badalona, on ara s’estan impartint algunes matèries troncals en anglès “precisament perquè en el seu dia es va fer molt bé el model d’escola catalana”.

Arenas considera que sempre s’ha d’estar en guàrdia en la defensa de l’ús del català. I mostra els seus dubtes pel que fa al fet que aquesta “protecció necessària” s’hagi recollit en el document. “Durant anys es va vetllar d’una manera forta, no sé si ara és així”, assenyala.

En la mateixa línia es mostra Margarida Muset, inspectora d’Ensenyament durant 37 anys i cap del Servei d’Ensenyament del Català de l’any 1980 al 1984. “El món ha canviat i s’han d’incorporar les últimes tendències pedagògiques. Ara bé, el model d’escola catalana no s’ha de canviar perquè és un model d’èxit. I ho és precisament perquè ha tingut continuïtat des que es va començar a crear l’any 1978”, diu Muset, que recorda que els centres “ja fa més de 20 anys que tenen projectes lingüístics, que es van inventar quan es va inventar el model d’escola catalana”. Els dubtes, en el seu cas, són sobre la manera d’implementar el nou model en un sistema pedagògic “on la realitat del català als centres no és tant d’èxit com voldríem”.

Pel pedagog Joaquim Arnau, membre de la secció de filosofia i ciències socials de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i expert en psicopedagogia del llenguatge, aquesta és una actualització necessària. “És el model que necessitem per a la població de futur en el nostre context”, assegura, i recorda que un dels últims estudis que es va fer sobre coneixement de l’anglès en estudiants de quart d’ESO indicava que un 40% tenien un nivell entre mig baix i baix. “El repte”, matisa, “és que per formar una població plurilingüe els primers a estar preparats han de ser els mestres”.

Pel que fa a l’ús del català, Arnau entén que el model “deixa ben clar que és la llengua vehicular, la llengua important, la que s’ha de fer servir en la comunicació formal i institucional”. Això no treu, hi afegeix, que els centres docents “hagin d’adaptar el projecte lingüístic als nous objectius tenint en compta la població que tenen en cada cas”.

Margarita Falgàs, professora jubilada, també veu necessària una adaptació del model al plurilingüisme, però es pregunta “com ho cosirem tot quan encara estem a les beceroles?”. Per Falgàs, el plantejament teòric “és adequat”, però troba el document “difús” i la seva concreció pràctica, “molt complexa i de llarg recorregut”. En aquest sentit, considera clau la figura del metre. “La formació plurilingüe s’ha de reflectir no només en la formació inicial sinó també en la permanent”.