“La diabetis és una autèntica pandèmia que afecta tot el món”

Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili i la URV comparteixen la titularitat d’una nova eina que permet determinar el risc dels pacients diabètics de patir retinopatia.

Comencem pel més bàsic. La diabetis és una malaltia que l’OMS considera d’alta prevalença. Afecta un 10% de la població aproximadament i sabem que anirà a més. Ara es calcula que el 2015 hi havia 415 milions de diabètics al món i es compta que el 2040 seran 642. Per tant estem davant d’una autèntica pandèmia que afecta tots els racons del món.

Perquè és una malaltia relacionada molt amb els hàbits alimentaris. L’obesitat i la manca d’exercici físic són dos dels factors més determinants per desenvolupar-la. La diabetis no és una malaltia que et mati immediatament, sinó que és crònica i es pot tractar. Però pot acabar afectant els vasos sanguinis grans, cosa que suposa més perill d’ictus o d’infarts. Però també els petits vasos sanguinis del cos, com el ronyó o la vista, desenvolupant la retinopatia diabètica. Aquesta continua essent la causa principal de baixa visió entre les persones diabètiques, i en aquest àmbit és on hem centrat els esforços.

En diem de baixa visió perquè et priva de coses quotidianes. Per exemple, no pots tenir carnet de conduir. Són petites coses que en realitat són grans, com treballar amb un ordinador, La diabetis influeix molt, sobretot en persones entre 50 i 65 anys.

L’única forma és un bon control de la diabetis. La base és que el malalt sàpiga que ho és i es controli,i així sempre retardarà l’aparició de la retinopatia. Però per detectar-la l’única forma que tenim és fent fotos de l’ull un cop l’any. En tot el sistema públic català hi ha unes 100 càmeres distribuïdes a atenció primària, i en el sistema actual de cribratge el llegeix el metge de família, i ells decideixen si la fotografia que veuen és patològica o no. Si ho és, l’envien als hospitals de referència i fan una segona lectura. Però passa que arribem a un màxim del 35-40% dels malalts de l’àrea, perquè físicament no s’arriba a més. Les guies clíniques diuen que si un pacient està controlat no cal fer-la cada any sinó cada dos, i aquí és on volem incidir.

No hi ha criteri personalitzat. En dos anys es pot desenvolupar la retinopatia, i per això vam tirar endavant un sistema d’ajuda al diagnòstic. Vam valorar divuit paràmetres en els malalts diabètics de la nostra àrea i vam adonar-nos que els que importaven eren nou. El que fa la calculadora és donar uns valors a cadascun dels paràmetres sobre la base d’un sistema matemàtic de càlcul. La calculadora permet obtenir un percentatge de risc de desenvolupar la retinopatia. Ens interessen molt els que els diu que no, perquè si els paràmetres no canvien tenen moltes possibilitats de no desenvolupar la malaltia en els tres anys següents. Això permet donar un marge d’entre un i tres anys per a la pròxima fotografia d’ull. Personalitzem el cribratge i evitem fotografies innecessàries.

Sí, perquè personalitzem la medicina. Per això és molt important que aquesta eina sigui a la medicina primària, perquè en el moment en què canvia algun dels nou paràmetres es pot actualitzar. El que volem és poder anar allargant el temps de cribratge i, alhora, personalitzar la medicina.

Sí. Serveix per detectar les persones que tenen risc de patir-la i intentar canviar hàbits, perquè si no ho fan, abans de sis mesos la poden desenvolupar. Amb això també s’aconsegueix una conscienciació del malalt perquè controli la seva diabetis. La idea és sobretot preventiva.

Hem desenvolupat un sistema de lectura automàtic que faci d’avís al metge de família. Interpreta la foto i el metge de família rebrà un avís. Serà quan el metge haurà de parar més atenció a la imatge que li oferim.

Ho hem desenvolupat entre els oftalmòlegs de l’hospital i la URV, amb la complicitat de l’ICS. La idea és acabar de comprovar el sistema amb una mostra més àmplia, i per això volem implantar el sistema dins la història clínica de les àrees bàsiques que es decideixin. Parlarem amb els metges de capçalera per fer els canvis que calguin, amb la intenció de poder implantar-ho a tot Catalunya.