Urnes funeràries i taüts de fusta més sostenibles
Els serveis funeraris detecten un increment de la demanda d’aquesta tipologia de productes
Les empreses ofereixen un servei integral més ecològic
Els crematoris de nova generació són de zero emissions
Els funerals ecològics, sense elements contaminants, estan experimentant un creixement important. En alguns casos, com el de la funerària Àltima, que gestiona el tanatori i el forn crematori del Ripollès i un dels dos que hi ha a Figueres, fins i tot xifren l’increment de les peticions d’aquest tipus d’elements funeraris en un 60% del total de fa un any enrere.
D’altres, però, no s’atreveixen a xifrar aquest increment. És el cas d’un dels màxims responsables de la Funerària Besora d’Olot, Miquel Casas, que hi afegeix no obstant que han incorporat a la gamma de productes funeraris una línia ecològica, com per exemple les caixes de fusta amb vernissos ecològics i urnes per a les cendres dels difunts de materials biodegradables, com per exemple les fetes amb sal, ceràmica o vidre.
Casas, tot i així, afirma que les urnes més demanades són les d’alumini. Com a anècdota, explica que es troben amb casos de famílies que la tornen a l’empresa després d’haver espargit les cendres del seu familiar per si pot continuar sent útil. La funerària és una empresa familiar amb més de quatre-cents anys d’història i que dona servei a la majoria de municipis de la comarca de la Garrotxa.
El delegat a Catalunya del grup Mémora, Xavier Poch, diu que, si hagués de posar una xifra a aquests productes, parlaria de l’entorn de la meitat, però remarca que s’hauria de definir millor què vol dir el concepte de més ecològic amb relació als serveis funeraris. En aquest sentit, hi afegeix que el grup que dirigeix –a les comarques gironines, està implantat al Gironès, el Baix Empordà, la Selva, l’Escala, el Pla de l’Estany i la zona de Besalú– treballa perquè el servei funerari sigui cada vegada més una experiència ecològica. Indica que no només tenen al catàleg productes fets amb materials ecològics, sinó que tenen en compte altres aspectes, com ara que també ho sigui el procés d’espargiment, pel qual s’opta en un 80% de les incineracions.
Sobre els productes en qüestió, Poch detalla que totes les caixes per a difunts que comercialitzen estan fetes amb fusta certificada que prové d’espais reforestats, és a dir, són fustes sostenibles.
El gerent d’Àltima, Joan Catalán, hi afegeix que els productes funeraris als quals es podria penjar l’etiqueta d’ecològics són les caixes abans citades, els vernissos que s’utilitzen, l’absència d’elements metàl·lics, les urnes biodegradables –de sorra, de fang, de sal–, etc.
Crematori nou
Els crematoris de nova generació són una altra peça de l’aposta per a un servei més ecològic. Mémora, a la seva instal·lació de Girona, per exemple, està renovant el crematori i posa un forn de darrera generació, dels anomenats d’emissions zero, amb un sistema de filtres especial. Xavier Poch n’anuncia l’obertura per a les pròximes setmanes.
LES XIFRES
Els espais per acollir les cendres dels difunts
La sostenibilitat és un concepte que també s’ha d’aplicar a l’espargiment de cendres de difunts. En aquest sentit, Xavier Poch informa que espargir cendres al mar no és permès per la normativa marítima. Per això, Mémora disposa d’un espai prop de les illes Medes amb tots els permisos per poder fer l’espargiment de manera ecològica i acomplint totes les normatives vigents.
Joan Catalán parla dels cementiris, com el de Roques Blanques del Papiol, on, entre les diverses opcions per enterrar els difunts, n’hi ha de molt especials, com per exemple la d’urnes biodegradables que s’enterren a prop d’un arbre. Catalán avança que estan estudiant la possibilitat de fer realitat un cementiri d’aquestes característiques al Ripollès.
A Olot, durant la passada diada de Tots Sants, la Funerària Besora va inaugurar un espai al cementiri municipal que gestiona per a l’espargiment de les cendres dels difunts. Es tracta d’una zona de greda, amb un circuit d’aigua constant, on es poden llençar les cendres. Ha estat ornamentat amb una escultura de Rosa Serra. Al mateix cementiri, hi ha un grup de columbaris en estructura en forma de xiprer feta amb unes làmines oxidades que li donen la forma i que alhora serveixen de compartimentació per als receptacles de les urnes. Aquests tenen forma quadrada, una porta exterior de ceràmica verda i un petit suport per a les flors. L’Ajuntament d’Olot ha hagut de legalitzar-ne l’ús, en vista de l’interès mostrat per moltes persones de la ciutat.
Els tanatoris guanyen terreny a les esglésies
J.C
Els temples religiosos encara són els espais on majoritàriament es duen a terme un gros important dels funerals, però es va consolidant la tendència de celebrar-los als tanatoris. Així, dos terços dels funerals són cerimònies religioses fetes en esglésies i l’altre terç se celebren als tanatoris, amb un percentatge també d’actes de caràcter religiós –s’han reduït dràsticament els enterraments religiosos amb missa completa. Són dades d’aquest 2018 relatives al territori gironí amb presència de Mémora i, per tant, són il·lustratives d’aquesta tendència. Xavier Poch matisa que, en molts pobles de la demarcació de Girona, no hi ha tanatori.
En cas contrari, creu que els percentatges citats es capgirarien. De les cerimònies celebrades als tanatoris, un 52% són catòliques i la resta són civils o d’altres confessions religioses. Es donen alguns casos de cerimònies oficiades per un civil però amb contingut religiós. Tot plegat és il·lustratiu d’una tendència creixent en què les famílies busquen personalitzar l’experiència.
També s’ha detectat un increment de la demanda de la planificació anticipada dels serveis funeraris. Es tracta de persones que volen deixar el seu enterrament resolt per als familiars.
Solen ser majors de 70 anys que no disposen d’assegurança de defunció i que veuen, així, una via per deixar definit, i fins i tot pagat, el seu funeral. De fet, es tracta d’evitar que la família prengui decisions precipitades en un moment emocionalment tan sensible com és una defunció.
