I si cantem plegats, consellera?

Diumenge passat, El Punt Avui publicava una entrevista a la consellera de Cultura, Laura Borràs. A petició del periodista, la consellera va comentar la campanya de la Plataforma per la Llengua per a la millora dels ajuts a la música en català: Les xifres canten. Per al·lusions directes, l’ONG del català ens veiem obligats a fer alguns aclariments a propòsit de la metodologia i els resultats obtinguts a l’estudi sobre els ajuts que la Generalitat dona a la música, a fi d’esvair tota engruna de dubte quant a l’honor, el prestigi i el rigor que caracteritza des de fa 25 anys la nostra entitat.

En primer lloc, caldria precisar que l’informe de la Plataforma per la Llengua analitza on van a parar els recursos econòmics de l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC) a la música vocal dels anys 2015 i 2016. Però no només això: el que pretén, sobretot, és comparar aquestes xifres amb les d’organismes públics, de diversos estats i regions, homologables a l’ICEC. Així, sabem que a Catalunya només el 19% dels ajuts públics de l’ICEC van a projectes majoritàriament en llengua pròpia. Al Quebec la xifra és del 69%. A més, s’analitzen els ajuts de l’ICEC perquè és l’únic organisme a través del qual el Departament de Cultura atorga i executa ajuts directament als projectes musicals. Per tant, l’exclusió de projectes com Programa.cat, de l’actual Direcció General de Cooperació Cultural, no és una omissió d’informació: és una tria deliberada precisament a fi d’ésser rigorosos amb l’estudi comparatiu. Tanmateix, encara que haguéssim inclòs aquest programa a l’informe, les xifres haurien continuat cantant tant o més: aquells anys el programa tenia menys d’un milió d’euros de pressupost, i menys del 25 % de les activitats subvencionades eren musicals.

Una segona qüestió a la qual cal respondre fa referència a les subvencions als festivals Sónar i Primavera Sound. Siguin amb la finalitat que siguin —com bé afirmava la consellera, en els anys indicats eren R+D i mercat professional—, representen grans quantitats de diners (500.000 i 295.000 euros, respectivament, els anys 2015 i 2016). Diners que s’injecten a festivals en què el català no passa del 5 % de tota l’oferta. Per això ens sembla més que pertinent qüestionar si s’han d’invertir diners públics (i tants!) en macrofestivals en què el català amb prou feines aixeca el cap, ni en la programació del festival ni tampoc en els anomenats showcases del mercat professional.

No hauria de ser prioritari que el Departament de Cultura enfortís aquelles iniciatives que aposten fermament per la música en la llengua del país, tenint en compte la precarietat del sector?

Potser per tot això la campanya ja ha obtingut gairebé 10.000 signatures de suport a través del web lesxifrescanten.cat i l’adhesió de molts professionals del sector (Gossos, Els Catarres, Zoo, Companyia Elèctrica Dharma, Barnasants, les discogràfiques PICAP i RGB, etc.).

Som conscients que l’actual consellera Borràs no és responsable de la gestió dels anys analitzats a l’estudi. Per això hem ofert les nostres propostes de canvi, per treballar conjuntament per millorar la situació. Però, ara com ara, no hem obtingut cap resposta formal. Som al mes de novembre, excel·lent moment per redefinir els criteris dels ajuts de l’ICEC.

Un país orgullós de la seva diversitat com el nostre té moltes veus, cada una amb el seu cant. El que demanem la Plataforma per la Llengua és que tothom canti com vulgui, però que el sistema de repartiment d’ajuts públics al sector de la música sigui tot ell una mica més coral.