Santa Maria dels Turers de Banyoles, segons Pere Alsius
Publiquen l’estudi inèdit sobre el temple que el cèlebre historiador va escriure en la segona meitat del segle XIX
Pere Alsius, polifacètic home de ciència i humanista, va deixar escrit el 1870 un estudi sobre l’església de Santa Maria dels Turers de Banyoles, Ensayo histórico de la iglesia parroquial de Sta. Maria de los Turers, que mai va veure la llum. La seva família, però, ara l’acaba de publicar, amb una edició a cura dels historiadors Jordi Galofré i Josep Grabuleda. Dissabte en van fer la presentació a la sala d’actes del Museu Darder.
Els articles i estudis posteriors sobre Santa Maria han tingut de punt de partida aquell treball d’Alsius, que va ser el primer dedicat al temple. D’origen medieval, durant segles Santa Maria va estar en competència amb el monestir de Sant Esteve i, junt amb aquesta institució, va liderar la vida social –a més de la religiosa– a la vila. S’hauria d’esperar fins al 2012 per disposar d’un altre estudi complet, signat aquest cop per Martirià Brugada. “Que si el llibre d’Alsius encara és vàlid? En part sí, però hem de tenir en compte que arriba fins al segle XIX”, diu Grabuleda. Ell i Galofré hi aporten informacions i reflexions que actualitzen els coneixements dels quals ara es disposa, fruit sobretot dels esdeveniments posteriors al 1870 relacionats amb el temple (durant la Guerra Civil va quedar molt malmès). No se sap amb certesa perquè no es va editar en el seu moment. Grabuleda apunta, com a causa possible, el fet que a partir del 1872 Alsius va començar a publicar uns assajos sobre la història de la ciutat en què s’inclouen capítols dedicats a Santa Maria i, per tant, la monografia no devia considerar-se imprescindible.
La publicació d’Ensayo histórico de la iglesia parroquial de Sta. Maria de los Turers s’emmarca en la recuperació de l’obra inèdita d’Alsius, impulsada pels seus descendents. El 2015, coincidint amb el centenari de la seva mort, ja van recuperar El Magdaleniense en la provincia de Gerona, i està previst que a mitjà termini vegin la llum un treball sobre el folklore i la seva producció epistolar.
LA DATA
Farmacèutic, folklorista, alcalde...
El que va fer famós Pere Alsius va ser el fet que descobrís la cèlebre mandíbula de Banyoles (pertanyent a un preneandertal, de 90.000 anys d’antiguitat, considerada el vestigi més important d’aquella època a Catalunya) i, no obstant això, la prehistòria va ser un dels molts camps en què va excel·lir. Pere Alsius i Torrent (1839 - 1915) va fer-se una merescuda fama com a farmacèutic, historiador, geòleg i folklorista. A més, va ser alcalde de la seva ciutat durant alguns mesos, entre el 1881 i el 1882.
