“Units multipliquem”

“M’agrada molt una frase del president del Banc dels Aliments de Girona, qui sempre diu que tant de bo el seu banc fes fallida ja que significaria que no tindria clients i que, per tant, no hi hauria gent que necessités ajuda perquè s’ho està passant malament.” La periodista Teia Bastons va exposar que aquesta mateixa reflexió és extrapolable a les assemblees de treballadors i treballadores per a la defensa de les institucions catalanes (ADIC). “En un estat normal i democràtic, no estaríem en aquesta jornada amb motiu d’un any de la creació de les ADIC, els membres de les quals vam decidir fer pinya i hem sortit al carrer per defensar l’administració pública i els nostres representants”, va afegir Bastons, que ahir va moderar un acte celebrat a l’auditori Josep Irla de la capital gironina. Un esdeveniment que es va obrir amb una salutació especial del president Puigdemont, qui a través d’un vídeo va felicitar els funcionaris i funcionàries per la seva fortalesa i per haver salvaguardat de forma persistent l’administració, que “no hauria de ser grapejada”: “Esperem que us puguem abraçar i agrair-vos-ho personalment d’aquí a poc!”

Girant la vista enrere a l’octubre del 2017, la cap de Servei de Règim Interior de la Generalitat a Girona, Assumpta Rodeja, va lamentar que “l’administració es va veure absolutament malmesa i violentada” per l’aplicació “coactiva” de l’article 155 per part de l’Estat espanyol. “Va ser una intervenció que en cap cas es pot justificar. Els empleats públics ho hem viscut amb perplexitat, ja que se’ns va menystenir com a professionals”, considera.

Una de les assistents va proposar que, atès que actualment s’està “fent la llista” del què voldríem que bastís la República Catalana, seria bo un model d’administració menys jerarquitzat i més descentralitzat, tenint en compte que la proximitat incrementa la transparència. Es va parlar, a continuació, del present i del futur de les ADIC (n’hi ha unes 38 a Catalunya). Muntsa Fusté va explicar que, en el cas de l’ADIC Girona, va néixer fruit “d’un grup heterogeni” de persones que treballen a la seu de la Generalitat, a la plaça Pompeu Fabra: “A partir d’aquí s’hi va anar incorporant gent compromesa, lluitadora, incansable i altruista. Units multipliquem. Cada divendres al migdia ens concentrem davant les portes de l’OAC. Hem fet cadenes humanes per exigir l’alliberament dels presos polítics catalans i el retorn dels exiliats, hem engalanat amb llaços grocs l’edifici, hem ballat La Santa Espina i un llarg etcètera.”

També Annabel Busqué, de l’ADIC de l’Ajuntament de Sant Cugat, va indicar que “ja han passat 8 mesos” i que segueixen “sense fallar” en les seves accions. Han “derivat tot el sentiment contingut en actes de denúncia pública” i s’apleguen al davant del consistori els divendres a les 11.30 h. Paral·lelament, Blanca Verdaguer, de l’ADIC interdepartamental, va avançar que una de les noves línies de treball que es plantegen és crear una ADIC per la República: “Podria ser un actor principal per promoure la independència i per posar la llavor de l’administració catalana del futur.”