Societat

Societat

La ratafia harmònica

La veïna de Besalú Carme Geli, guanyadora el 2016, repeteix en la primera posició

Els experts aposten per ratafies més seques en el futur

Què ha de tenir una bona ratafia? Ho preguntem al guanyador del concurs de ratafies de Besalú de l’any passat, Francisco Márquez, amb la ratafia del 25è aniversari d’una tradició que engalana el saló de la Casa de la Vila amb els ratafiaires guanyadors des del 1993 i no amb els retrats dels alcaldes històrics. Márquez era un dels membres del jurat del concurs que se celebra el primer diumenge d’advent, tal com va remarcar el periodista Salvador Garcia-Arbós. “No ha de destacar cap herba en concret i el color no ha de ser ni molt negre, ni molt clar”, va remarcar Márquez. L’equilibri és el més important. “La ratafia ha de ser harmònica”, apunta Garcia-Arbós, tot afegint-hi que tampoc ha de destacar el sucre. “Haurien de ser menys dolces. El futur de les ratafies passa per ser més seques”, recalca el periodista. Salvador Garcia-Arbós va presentar, dissabte, també en el marc de la Fira de la Ratafia de Besalú , un llibret en què ha recollit la història dels concursos que s’hi han fet, però també els antecedents de la beguda a la vila comtal tot recordant el licor d’herbes que elaboraven els monjos benedictins de Besalú.

La guanyadora del 2016 amb una fórmula de tres nous per litre d’aiguardent i amb herbes aromàtiques de l’entorn del Mont, Carme Geli, va repetir la primera posició, segons les deliberacions del jurat, en el concurs celebrat, ahir, en el saló de l’ajuntament amb un total de 119 punts imposant-se així als vint participants. Molt satisfeta per ser de nou la guanyadora, Geli va manifestar que era el seu cap de setmana de fortuna, ja que el dia abans també s’havia imposat en el concurs de pastissos. “El gust ha de ser bo”, va reblar la mestressa besaluenca. De la qualitat de les ratafies a concurs, Salvador Garcia-Arbós va destacar-ne “algunes d’extraordinàries” i “d’altres, no tant”. Una recomanació per a aquestes últimes: “Les ratafies han de ser material de guarda i amb dos anys dins l’ampolla s’afinen.”

En segon i tercer lloc es van situar les ratafies de Josep Anglada (115 punts) i Xicu Grau (106). De la ratafia de Josep Anglada, Salvador Garcia Arbós en va glossar els mèrits i la importància que hi tenia la figura de la mare: “Carmeta de Beuda cada any es presentava amb molta il·lusió. Abans de morir, va anar a collir herbes i el fill n’ha elaborat la ratafia.”

Crida al jovent

Els guanyadors i el jurat van cloure l’acte amb un brindis final destapant la ratafia guanyadora de l’any passat. Abans, però, l’alcalde de Besalú, Lluís Guinó, va tenir un record per a la “situació injusta” dels presos polítics i la vaga de fam que han iniciat Jordi Sànchez i Jordi Turull. Guinó va apel·lar a l’esperit combatiu de la societat catalana. La reivindicació també es fa lloc en les festes i fires del país. Guinó va acabar amb una crida als joves, a participar en les tradicions i, en el cas de la ratafia, “a més de tastar-la, a fer-la”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

CALDES DE MALAVELLA

Finalitzen les obres de la depuradora de Can Carbonell

CALDES DE MALAVELLA

L’escola de pilots d’Alguaire estarà a punt la primavera vinent

Alguaire

Concentració per reivindicar la salut mental en el treball

girona

235 alumnes de 6è de primària ballen per l’equitat a Sant Gregori

girona

S’inicien les obres per convertir el Xalet Soler en la Casa de la Tecnologia

girona

Totes les cries del musclo del Delta acabaran provenint de Roses

roses

Sant Pau descobreix una nova causa genètica d’immunodeficiència

Barcelona

El Museu d’Art adquireix un fragment del retaule de Sant Feliu de principis del segle XVI

girona
infraestructures

Puente sosté que Catalunya és el territori on l’Estat inverteix més, tot i el 46% d’execució

barcelona