“Se’m va vetar anar a focs com a comandament pel fet de ser dona”

Amb 28 anys, vaig entrar per oposició, com a tècnic , a la Direcció General de Prevenció i Extinció d’Incendis. Com a arquitecta em van encarregar un estudi de les mesures de prevenció d’incendis d’un edifici molt alt de Barcelona i vaig començar a estudiar-ho i ho vaig trobar molt interessant. Em dedicava a revisar edificis per verificar la normativa contra incendis. Era un moment en què la Generalitat estava en expansió. El 1989 es van fer les oposicions al cos de Bombers; aquell any estava embarassada del meu fill. El 1990 hi vaig entrar com a inspectora.

Sempre he estat integrada en l’estructura de Bombers i als focs, com a comandament, no hi he anat mai perquè quan els meus companys hi van anar a mi se’m va vetar pel fet de ser dona. Se’m va dir que el cos de Bombers no estava preparat per tenir una dona com a comandament. Em vaig enrabiar moltíssim, volia marxar i tot; era una situació molt injusta. Després hi va haver dones caps de guàrdia, però jo estava sola i vaig ser la primera. És cert que cal situar-ho en el temps: em va fer molta il·lusió saber que faríem guàrdies i quan em van dir “Tu, no” vaig tenir un disgust tremend. Tenia tres opcions: marxar, estar enfadada permanentment o buscar una alternativa. I és el que vaig fer. I va ser així que em vaig consolidar en la feina.

A Bombers els he donat la primera part dels millors anys de la meva vida, perquè ara comença la segona part. Jubilant-me comença una etapa que per a mi és molt interessant. Malgrat que hi ha hagut alguns moments durs, el balanç és molt positiu. M’ho he guanyat a pols i potser, com a dona, ho he hagut de demostrar una miqueta més que els meus companys homes.

La satisfacció prové de la feina feta, d’haver fet el millor possible i d’estar molt contenta dels companys que he conegut. De la feina hi ha dues vessants. La tècnica: era la responsable d’infraestructures i portava les obres de reforma als parcs. I l’operativa: incideixes en el servei al ciutadà, a salvar vides humanes, que al final és per al que treballes. Perquè a tota l’estructura, siguem on siguem, l’objectiu és que el bomber pugui fer la seva feina correctament i amb totes les garanties, que sobre el terreny es faci la feina ben feta i es doni el servei al ciutadà. Mai ho he perdut de vista.

Quan se’m va oferir la possibilitat de poder fer guàrdies de comandament amb foc, ja m’havia especialitzat i estava molt bé on estava. Els trens passen i el que no pots fer és invertir el temps. Sí que he anat a focs per fer informes tècnics, de sinistres, d’investigació. I vaig anar als incendis del 1994 i el 1998, en aquest cas com a comandament del centre operatiu. Tot té una evolució i s’ha de contextualitzar en el temps. Les coses han canviat, sí, però potser menys del que voldríem. He intentat sempre que els companys veiessin la professional.

Passa a tot Europa i diria a tot el món. Els parcs fins ara no s’havien adaptat amb lavabos i vestidors femenins i n’hi ha que encara no estan adequats. És una professió identificada com a masculina. Jo vaig ser la primera dona que va entrar al cos de Bombers però no la primera bombera.

El millor són aquestes entrevistes. El missatge que vull donar és que les dones poden arribar on vulguin i fer el que vulguin, estan capacitades per a tot. Que no es deixin portar per convencionalismes de coses masculines o femenines. I comença per l’educació, importantíssima.

Sempre he fet esport i el ioga em va agradar molt pels beneficis físics i mentals i també perquè interiorment et millora molt. Vaig estudiar per ser professora pensant per quan estigués jubilada. Ja feia classes de ioga integral, però ara m’hi vull dedicar més perquè ja he enllestit la meva feina als Bombers. És una etapa passada.

Cadascú gestiona l’estrès i la feina a la seva manera. Després d’haver fet ioga, ho recomanaria, tot i que hi ha gent que prefereix altres disciplines. A mi em va anar tan bé que vaig pensar que voldria ensenyar-ho.