El padró del Barri Vell creix un 9% en un any
L’alcaldessa afirma que els que parlen de gentrificació “menteixen”
El nombre d’habitants del Barri Vell de Girona es va situar a principis del 2018 en 3.589 persones, segons les dades oficials del padró, aquesta xifra suposa un creixement d’un 8,8% respecte a la del 2017 (3.298) i d’un 14,6% respecte a la del 2016 (3.132). Així ho va destacar ahir l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, que va subratllar que segurament “és el barri que ha crescut més en nombre d’habitants” de la ciutat, i que tenint en compte que les dades són públiques i conegudes “qui parli de gentrificació al Barri Vell està, més que malinformant, mentint”. L’alcaldessa va remarcar que els partits polítics i entitats que parlen d’“expulsió de veïns” estant creant “alarmes fictícies volent equiparar Girona amb ciutats amb què no tenim res a veure”.
Madrenas va fer aquestes consideracions preguntada per la denúncia de la CUP-Crida per Girona dilluns d’un nou cas d’assetjament immobiliari al Barri Vell. Els cupaires van afirmar que recentment un únic propietari s’ha dedicat a comprar tots els pisos d’un edifici del carrer Mercaders per així “poder-ne fer fora els actuals veïns”. A més de parlar de gentrificació, la CUP considerava que el cas evidenciava que el registre de llogaters arrelats a Girona que va crear l’Ajuntament fa quasi un any no funciona.
L’alcaldessa va instar ahir tots els ciutadans que s’assabentin d’aquests casos, especialment els regidors d’altres partits, a fer-ho saber a l’Ajuntament a través del registre, i va dir que miraran de posar-se en contacte amb aquests afectats. Sobre el registre de casos d’assetjament immobiliari, Madrenas va revelar que, després del balanç dels sis mesos, quan es va fer públic que només s’hi havien registrat cinc casos de l’Eixample, només hi han entrat dos casos nous: un al Barri Vell i un altre en una altra zona, i que tots dos eren per acabament de contracte i que, per tant, no poden ser considerats casos d’assetjament immobiliari.