A Olot fan memòria dels 125 anys del centre obrer
Una comissió d’entitats i particulars treballa per recuperar la història d’aquesta entitat que va ser la més activa de l’època
Celebraran un seguit d’actes commemoratius al llarg del mes de juny
El Centre Obrer d’Olot va ser l’entitat amb més socis i més activa de la ciutat. Silenciada des de la dictadura de Franco, ara un grup d’entitats i particulars s’han constituït en comissió per celebrar el 125è aniversari de l’entitat, una efemèride que volen aprofitar per recuperar-ne la memòria i fer justícia i situar-lo al lloc de la història local que li pertoca. El portaveu d’aquesta comissió, Joan Barnadas, ha fet una crida perquè tothom qui tingui alguna mena de documentació, fotografies, anècdotes, etc. els hi faci arribar. Tenen les dades oficials, que es recolliran en un llibre que està escrivint Barnadas, però els falta la història viva i és en aquest sentit que ha fet la crida a la participació ciutadana.
Un dels actes més emblemàtics del Centre Obrer era la celebració de la revetlla de Sant Pere (29 de juny). Per això, la comissió treballa per dur a terme un seguit d’actes el mes de juny que ve, que és quan coincidirà amb el 125è aniversari de la fundació de l’entitat. És aviat i tot just treballen ampliant la comissió i perfilant els actes que s’organitzaran. A part de la presentació del llibre de Joan Barnadas, hi haurà una exposició al local del Núria –el més emblemàtic dels que va tenir l’entitat, conferències, la interpretació d’una obra de teatre original del centre, la revetlla de Sant Pere, etc.
Molt popular
Durant quasi 50 anys, el Centre Obrer d’Olot va ser el punt de trobada i el lloc d’esbarjo de les classes populars. Va tenir la seu a la baixada de Sant Tomàs, després al carrer Bonaire i, finalment, al carrer del Carme, on ara hi ha l’Espai Núria. La dictadura de Franco el va clausurar el 1939. L’entitat era molt activa. Tenia una escola d’adults on molts obrers van aprendre a llegir i escriure; una escola d’infants gratuïta per als fills petits dels socis sense recursos; un cafè on els obrers s’esbargien i jugaven a cartes i a billar; una biblioteca on hi havia llibres sobre les noves idees i tendències socials foranes; una sala d’actes on es feien concerts, cantades corals, balls societaris, festes de carnaval, teatre, cinema, reunions i conferències; la coral clavetina El Laurel, una companyia mixta de teatre i el conjunt musical La Rondalla Olotina.
En alguns moments, al Centre Obrer hi va haver algunes societats de mútua protecció obreres i els primers sindicats de treballadors. Elements més que suficients, doncs, per ressituar el Centre Obrer al lloc de la història d’Olot que li pertoca.