El moviment feminista planta cara
Les dones s’organitzen per frenar l’avenç de l’extrema dreta
Escalfen motors per repetir la mobilització del 8 de març
Expertes destaquen la importància de consolidar aliances
Les dones han protagonitzat la condemna més ferma i sorollosa a l’avenç de l’extrema dreta de Vox. “Ni un pas enrere” ha estat el crit unànime de milers de dones que dimarts van sortir al carrer per mostrar el seu suport a les dones andaluses coincidint amb la sessió d’investidura del president d’Andalusia, el candidat del PP Juanma Moreno, escollit amb el suport dels diputats de Vox i Ciutadans.
La mobilització es va fer sentir a Barcelona, en altres punts de Catalunya, en ciutats de l’Estat i també a Estrasburg, on una quarantena d’eurodiputades i assistents de diversos grups del Parlament Europeu es van solidaritzar amb les concentracions de rebuig a Vox. Una mobilització “necessària”, segons Rocío Medina, del grup de recerca Antígona: Drets i Societat amb Perspectiva de Gènere, de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). “Era urgent articular una resposta ciutadana al que està passant”, manté.
Els postulats de l’extrema dreta de Vox han posat en peu de guerra els col·lectius feministes. L’amenaça de derogació de la llei contra la violència de gènere, la de l’avortament i la de la memòria històrica, així com el qüestionament del model d’escola pública inclusiva i les polítiques de foment de la natalitat, topen amb la seva oposició frontal. Neus Moreno, integrant de la Xarxa Feminista i de Ca la Dona, assegura que no estan disposades a perdre els drets de les dones que tant va costar conquerir després de quaranta anys de dictadura: “No podem permetre cap forma d’involució.”
En la base de la mobilització feminista hi ha la intenció de desmuntar el discurs de l’extrema dreta. “Vox situa en el debat públic el rebuig a temes que ja han estat consensuats i s’alimenta de la polèmica”, assenyala el politòleg i professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ernesto Pascual. És per això que Laia Serra, membre de l’associació Dones Juristes, insisteix en la necessitat de respondre-hi “amb estratègia, aprofitar l’embat per generar debat i consolidar aliances, sense donar eco als seus protagonistes i als discursos tòxics”.
Contra el “negacionisme”
Debats com el de la derogació de la llei de la violència de gènere, fruit d’un pacte d’estat i nascuda del consens, són un exemple clar de l’estratègia “negacionista” de Vox, en paraules de Rocío Medina, que veu en aquest discurs la necessitat “d’atacar tot allò que és diferent per construir-se enemics”. Lídia Sandalinas, responsable de polítiques d’acció sindical de gènere de la Secretaria de Dones i Polítiques LGTBI de CCOO de Catalunya, recorda que l’atac a aquesta llei no és patrimoni de Vox. “L’afirmació que la violència de gènere no és una violència masclista perquè en poden ser víctimes homes i dones fa temps que les dretes la repeteixen, i això no ho podem admetre”, sentencia. Les possibilitats de tombar la llei, que ja ha quedat fora del pacte d’investidura a Andalusia, no són reals, però Ernesto Pascual alerta de l’estratègia de Vox de situar al capdavant del debat públic propostes polèmiques per “polaritzar la societat i despertar el conflicte social”. Mentre Vox es planteja l’abolició de la llei contra la violència de gènere, el col·lectiu feminista denuncia que és “insuficient”. Serra hi coincideix, i hi afegeix que “hi ha aspectes que no s’han acabat de posar en marxa i en alguns temes està fora dels estàndards europeus”.
Des de la Xarxa Feminista, Neus Moreno manté que veuen amb “preocupació” l’avenç de l’extrema dreta i “com ha estat capaç de captivar i enganyar part de la població amb un discurs contra els drets de les dones i racista”. Un fet que reclama una anàlisi a fons de les causes d’aquest ascens, no només a l’Estat sinó a escala global. “La irrupció de Vox a Andalusia s’ha fet a costa de votants del PP, però també de l’esquerra populista més descontenta”, assegura Ernesto Pascual. Lídia Sandalinas, des de CCOO, reclama “autocrítica” als partits d’esquerra “per la falta d’alternatives que ofereixen”.
La majoria d’experts reclamen cautela per vèncer un discurs “ple de falsedats”. “Per combatre l’extrema dreta, s’ha d’explicar clarament l’estratègia de les mentides, desmuntar amb fets i estadístiques el seu discurs farcit de fake news”, assegura el politòleg de la UOC, mentre que Neus Moreno hi afegeix la necessitat que els moviments feministes facin un esforç pel diàleg “per explicar als votants d’extrema dreta què han votat realment, a veure si en són conscients”.
Rocío Medina veu en el moviment feminista “la punta de llança de la mobilització social” per aturar l’avenç de partits com Vox. Assegura que fins ara els moviments de classe i les organitzacions ecologistes i sindicals, i fins i tot el feminisme, han anat bastint el seu discurs de manera independent i treballant una agenda pròpia. Creu que ha arribat el moment de posar en comú experiències i propostes: “El feminisme pot ser el punt de trobada transversal de tots aquests moviments per crear aliances en clau de mobilització i reflexió”, conclou.
El 8-M amb més força
En aquest context, la celebració d’aquest 8 de març “té més sentit que mai”, segons les feministes, que la plantegen com una continuació de la mobilització massiva de l’any passat. “La nostra lluita serà per un feminisme inclusiu, interseccional, antifeixista i anticapitalista, perquè som conscients de les nostres opressions i no en permetrem cap altra”, rebla la integrant de la Xarxa Feminista.
El degoteig de víctimes de violència masclista ha fet mobilitzar les dones en els últims mesos. “La sentència de La Manada no és un cas aïllat, n’hi ha molts que posen en evidència el corporativisme masclista en el terreny judicial i en altres àmbits”, manté l’advocada Laia Serra, que remarca que el cas ha interpel·lat les dones i les ha fet sortir al carrer, fins i tot les que mai s’havien mobilitzat, “pel menysteniment obert que representa”. Serra hi afegeix que també ha servit per posar sobre la taula violències fins ara invisibles, com la violència digital contra les dones.
Les reivindicacions laborals continuen damunt la taula i des de CCOO reconeixen que la mobilització del 8-M de l’any passat ha servit per introduir millores per a les dones en acords interprofessionals i per ampliar el nombre de plans d’igualtat. Tot i això, Lídia Sandalinas lamenta que encara queda molt camí per recórrer.
El proper 8-M, segons Rocío Medina, hauria de ser encara més inclusiu i aglutinar sectors que l’any passat no hi van tenir protagonisme. “En un moment en què l’estratègia de l’extrema dreta és criminalitzar allò que és diferent, el feminisme ha de ser més integrador que mai”, diu, i proposa incorporar-hi minories ètniques, immigrants i treballadores sexuals. “Qualsevol grup sense drets pot ser la porta d’entrada de la pèrdua de més drets de les dones”, conclou la integrant del grup Antígona.
LES FRASES
Facilitats per a víctimes de violència masclista
Les universitats agilitaran el canvi d’estudis a les víctimes de violència de gènere a partir d’un conveni de col·laboració signat amb la Generalitat. D’aquesta manera es vol facilitar el canvi d’estudis de grau a les estudiants víctimes de violència masclista i als seus fills en un termini de temps tan curt com sigui possible. Això els permetrà continuar els estudis de grau en una universitat diferent mitjançant el trasllat del seu expedient acadèmic a qualsevol universitat del sistema català i sense pagar pel tràmit. En el cas que a la universitat de destí no s’imparteixi el mateix grau, el conveni preveu que l’estudiant es pugui matricular en un grau equivalent amb les convalidacions corresponents. El curs 2016/17, 282 estudiants es van acollir a l’exempció de preus de matrícula perquè havien estat víctimes de violència masclista o perquè eren fills de víctimes.
Agricultores i ramaderes catalanes s’organitzen
La constitució oficial de l’Associació de Dones del Món Rural, Pageses i Ramaderes de Catalunya vol donar veu a totes les que treballen en el sector agrícola, ramader, forestal i pesquer. A Catalunya, un 20% de les dones es dediquen al sector primari, segons dades de la Generalitat. És per això que aquesta nova organització treballa per visibilitzar la feina de les dones del món rural, defensar els seus interessos i necessitats, crear sinergies i millorar la igualtat d’oportunitats del sector. També vol incidir en les polítiques de la Generalitat i ser present en les diverses taules sectorials per professionalitzar la seva activitat i apoderar les dones del sector primari.
La campanya #Cuéntalo recull 50.000 agressions
Més de 50.000 dones van deixar testimoni d’agressions, violacions, assetjament o assassinats a la xarxa social Twitter a través de #Cuéntalo, una iniciativa impulsada per la periodista Cristina Fallarás perquè les dones expliquessin abusos dels quals havien estat víctimes. La iniciativa va sorgir el 26 d’abril passat com a rebuig a la sentència de La Manada i per denunciar la falta de credibilitat de la víctima. Només a Catalunya hi van deixar testimoni prop de 5.000 dones i en total es van fer tres milions de piulades. La tasca conjunta de professionals de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya i del Barcelona Supercomputing Center ha servit per elaborar un document sobre la violència masclista.
La majoria dels votants de partits d’extrema dreta són homes
Homes amb poca confiança en les institucions polítiques, un nivell educatiu baix i actituds en contra de la immigració. Aquest és el perfil dels votants de partits d’extrema dreta. El professor dels estudis de dret i ciències polítiques de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Ernesto Pascual explica que, segons un estudi, les dones tenen un 39% menys de probabilitats de votar aquests partits que els homes. Pascual argumenta que aquesta bretxa de gènere es deu a factors com ara els programes electorals, l’estructura del treball i les actituds polítiques. El fet que partits com Vox vulguin revertir lleis com la de la violència de gènere i la de l’avortament i assumeixin que el rol principal de la dona és ser mare “no els fa gens desitjables per a l’electorat femení”, manté el politòleg. Les diferències estructurals en el món laboral entre homes i dones són un altre motiu per no votar-los. “Ells, tradicionalment, han treballat en la indústria manufacturera, en posicions que desapareixen o que es precaritzen per la globalització”, assegura Pascual, que atribueix a aquest fet l’aparició d’un sentiment antisistema que pretén culpabilitzar els immigrants com a competidors externs en el mercat laboral i en la recepció d’ajuts i que troba el suport de l’extrema dreta. L’últim factor que assenyala el professor de la UOC són les actituds diferents que tenen els homes i les dones davant la violència, l’autoritat i la repressió com a resultat de la seva socialització. “S’ha demostrat que les dones s’oposen més a l’ús de la força i són més propenses a defensar polítiques més compassives que els homes, que tenen actituds més favorables envers la llei i l’ordre.” És per això que el llenguatge bèl·lic i d’odi característic d’aquests partits de dreta radical és menys atractiu per a les dones. A més, el fet que siguin partits nous els afecta negativament a l’hora d’aconseguir el vot femení. Segons l’expert, les dones, com que tradicionalment han assumit més càrrega de feina familiar, han tingut menys temps per ser actives políticament i voten generalment partits ben consolidats. En el cas dels partits d’esquerra populistes, aquesta bretxa de gènere és molt més estreta.
