Societat

Reparar l’atac ultra a l’absis de Palau-sator, mig segle després

L’església del poble recupera, projectat, el retaule malmès pels Guerrilleros de Cristo Rey el 1969

El rector i l’autor rememoren els fets, i la pallissa i els robatoris patits

L’absis de l’església romànica de Sant Pere de Palau-sator ha recuperat el mural en què, el 1968, el pintor Lluís Bosch va recrear un Jesucrist “salvador”, fugint de la creu, amb la presència transgressora de personatges comunistes, com ara el Che Guevara o Fidel Castro; feixistes –Hitler–, pacifistes –Gandhi o Martin Luther King– i catalanistes –Ramon Llull, Salvador Espriu, l’abat Escarré i el cardenal Vidal i Barraquer–. L’obra, pintada per encàrrec de l’aleshores rector de la parròquia, mossèn Nicolau Moncunill, va ser una aposta per obrir les parets en blanc de l’absis a una “òptica cristianomarxista-progressista”. Però l’obra es va entravessar als defensors del nacional-catolicismo, que hi va enviar un escamot dels Guerrilleros de Cristo Rey, el capvespre del 4 de febrer del 1969. El grup es va presentar a l’església sota la cobertura d’“un grup d’estudiants de belles arts de Barcelona” i, un cop allà, van malmetre l’obra mentre estomacaven el pintor i el rector, amb els quals havien concertat una cita per interessar-se pel retaule. Mig segle després, el poble ha decidit fer justícia i restituir l’obra a les mateixes parets, amb una projecció de mapatge gràcies a una diapositiva rescatada d’un veí de la zona.

Serà una justícia, però, merament poètica: els agressors avui encara són impunes, la investigació policial no va avançar sobre cap pista i al poble la història era coneguda entre els veïns de més edat, però mai s’havia difós entre els joves o les escoles, admetia ahir la regidora de Cultura i Educació, Mei Pagès.

Premeditació

Amb tot, l’exrector Moncunill i el pintor Bosch es mostraven entusiasmats ahir amb l’acte de reparació. I recordaven uns fets que, per Bosch, no van tenir gaire de casualitat. En un context de reivindicació de llibertats a la propera França del Maig del 68, amb els Estats Units passant-les magres al Vietnam i amb les guerrilles en ebullició a l’Amèrica Llatina, el pintor recordava que aquell 3 de febrer es complien 30 anys dels bombardejos de l’aviació italiana durant la Guerra Civil, amb més d’una vintena de víctimes entre la Bisbal i Pontós, un dia abans de l’entrada de l’exèrcit franquista a la ciutat de Girona, el dia 4. D’acord amb l’efemèride, l’autor del retaule apuntava a una conxorxa entre els serveis secrets i el grup ultra, i assenyalava l’aleshores ministre d’Informació i Turisme, Manuel Fraga, i els governadors civils com a responsables dels serveis secrets estatals, “que dirigien i eren coneixedors de les accions dels Guerrilleros de Cristo Rey”, sosté Bosch.

L’acció es va produir dies després d’una visita de la comissió d’art sacre del Bisbat, que, sense amagar el disgust perquè podia “desorientar i crear confusió”entre els fidels, recomanava al rector que retornés l’absis a la blancor del guix. Entremig, articles de Narcís-Jordi Aragó a la revista Presència i el diari popular Tele/Exprés, que destacava el “crist amb pantalons de pana”, havien posat l’obra al mapa i centenars de persones van passar aquells dies per l’església per veure-la, cosa que encara va fer menys dissonant la reserva del grup barceloní. A més d’embrutir amb pintura negra i roja l’absis, van colpejar dins de l’església el mossèn i es van acarnissar amb Bosch, amb porres elèctriques i ferint-lo a la cara amb un ganivet, abans de lligar-los, emmordassar-los i robar-los les carteres.

Moncunill va aconseguir deslligar-se i fugir amb Bosch, que va rebre anònims que amenaçaven que els fets havien estat el “primer i últim avís”. La denúncia davant el tribunal eclesiàstic també va ser endebades.

LES DATES

17.01.69
la comissió
d’art sacre del Bisbat va visitar l’església i set dies després recomanava tornar a emblanquinar l’absis.
04.02.69
un escamot
dels Guerrilleros de Cristo Rey va atonyinar el rector i el pintor i va embrutir el retaule amb pots de pintura.
04.02.19
se celebrarà,
a les 19 h, la mateixa hora de l’atac, 50 anys després, l’acte de reparació de l’obra.

Fantasmes del passat, presents

Per decorar l’absis en blanc de l’església de Sant Pere, Moncunill va anar a trobar Lluís Bosch i Martí, que al seu torn es va inspirar en la feina de muralistes llatinoamericans com ara Orozco, Rivera i Siqueiros, o la iconografia de l’Evangeli segons Sant Mateu de l’italià Pier Paolo Pasolini. Les pintures, d’estil naïf i innocent, pretenien transmetre l’esperit llibertari d’una església al servei de la revolució, les llibertats o l’autodeterminació. Però van topar amb l’altra tradició, imperant, més propera al pistolerisme –en moments de l’atac els van encanonar– agressiu. Entre les anècdotes de l’obra, Bosch recordava ahir que se l’havia jugat amb bastides precàries, i pintant els rostres catalanistes de la part superior amb pinzells lligats a pals d’escombra. El pintor, que manté la convicció llibertària, explicava que avui pintaria una obra diferent, en el to amb el canibalisme del Saturn devorant els fills paral·lelístic amb Trump o Putin, però tampoc descartava que algun nou grup ultra irrompi altre cop a l’església, ara per destrossar el mapatge.

Homenatge, dilluns, 4 de febrer, a la mateixa hora

E.A

La reparació es completarà, dilluns, amb un acte institucional per celebrar la inauguració oficial de la recuperació de les pintures. Serà el 4 de febrer, la data del mig centenari de la trista efemèride, i amb l’assistència confirmada, entre d’altres, de la consellera de Justícia, Ester Capella, a més dels edils del poble, altres alcaldes de la comarca i el cantautor Lluís Llach, entre moltes altres persones. L’acte començarà a les 19 h, el mateix moment en què es complirà el mig segle de l’arribada dels agressors.

Amb motiu de l’aniversari, també s’ha reeditat el llibre Un crit a Palau-sator, en què Moncunill explicava els fets en el 25è aniversari de l’atac, el 1994. En l’obra, el rector recupera documents previs a l’encàrrec, les lloances de les persones que el van visitar un cop acabat, els dictàmens desfavorables del Bisbat, les amenaces rebudes a posteriori i la repercussió mediàtica del cas, que fins i tot va tenir ressò a la premsa estrangera. Bosch recordava que el seguiment mediàtic a Catalunya, fora del que va publicar, per exemple, la revista Presència, va ser escàs, amb motiu de l’estat d’excepció franquista que imperava arran del procés de Burgos

Pel que fa a la possibilitat de visitar l’església, la regidora Mei Pagès avançava que d’inici obriran la possibilitat d’organitzar visites guiades per a grups, amb inscripció prèvia. A més llarg termini, i si hi ha prou demanda, no descarten l’opció d’instal·lar portes vidriades a l’entrada del temple romànic i habilitar-hi un sistema perquè, mitjançant la introducció d’una moneda, s’il·lumini l’interior de l’església i el projector del retaule.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Projecte pedagògic per al temps del migdia als col·legis, a Salt

Salt

Una parella de Galícia, morts en els atemptats de Sri Lanka

vigo

Altes ocupacions per Setmana Santa tot i el mal temps

barcelona

Cornellà del Terri extrema les mesures de seguretat per la tradicional plantada de l’arbre del Maig i el Ball del Cornut

cornellà del terri
Societat

Un llibre per a un sostre solidari

palamos
OPINIÓ

El català, llengua oficial d’Espanya

President de la Plataforma per la Llengua
EDDA PANDO
PRESIDENTA DE L’ASSOCIACIÓ “TODO CAMBIA” I ACTIVISTA POLÍTICA I SOCIAL EN MIGRACIONS

“O respectem els drets humans per a tothom o anem cap a la barbàrie”

Mollet del vallès

Marxa de la Pubilla, a Maçanet, per l’Idibgi

MAÇANET DE CABRENYS

Horrorland tornarà aquest octubre a Cercs

Cercs