Societat

AGUSTÍ BOTA I FABRELLAS

EXECUTIU I VIATGER IMPENITENT, EN TRENTA CINC ANYS HA VISITAT TOTS ELS PAÏSOS DEL MÓN

“Em va la idea de viatjar únicament i exclusivament per plaer”

Des que va visitar el Iemen ha entrat en un club selecte del qual tan sols en formen part dues-centes persones que s’han acabat el planeta, des d’Europa fins a la Micronèsia

Com va començar a viatjar?
Als divuit anys, quan vaig tenir alguns diners propis. Els primers viatges van ser en tren i cotxe. Després, quan vaig acabar la carrera, vaig trobar feina molt aviat i vaig anar als Estats Units i a Àsia.
Buscant què?
A mi em va la filosofia de viatjar únicament i exclusivament per plaer. No busco canviar la gent ni intervenir en les seves vides, a mi el que m’interessa és arribar, mirar, observar i tornar cap a casa i veure els meus fills. El que és important és passar desapercebut, anar vestit normal, trepitjant el que vols trepitjar.
Viatges llargs?
Treballo i estic subjecte a uns horaris, és per això que els meus viatges sempre han estat curts: una setmana, quatre o cinc dies. A l’estiu els puc fer més llargs, de dues o tres setmanes, i normalment ho aprofito per visitar dos o tres països. Sempre he tingut càrrecs directius i això m’ha obert moltes fronteres. A més, hi va haver un temps que vaig estar sense feina i ho vaig aprofitar per recórrer el món.
I ara ha arribat al final?
Exacte, aquest any he entrat al Iemen i he pogut tancar el cercle. He estat a tots els països del món: 195 països de les Nacions Unides (193 de reconeguts i 2 d’observadors –Palestina i Ciutat del Vaticà).
Quin és el país on ha estat més complicat d’entrar-hi?
Per a un turista occidental que no sigui musulmà, ara mateix el país més difícil d’entrar-hi és l’Aràbia Saudita. Només et donen el visat si hi vas a fer negoci, i per això has de tenir un pla d’empresa i contactar amb una persona d’allà que et reclami. Un altre país és Eritrea, que és un règim ultrapolicial absolut, i quan vas a demanar un visat primer et fan un tercer grau per telèfon, has d’enviar la documentació a les seves ambaixades i et posen moltes complicacions. Quan hi vaig anar, vaig trobar uns italians que em van explicar que d’un grup de vint només en van deixar passar set. El paisatge és espectacular i la capital, Asmara, és una ciutat que impacta, però és difícil d’anar-hi, cosa que significa que el turisme no els interessa gaire. El mateix passa amb Líbia, on per entrar-hi has de trobar un facilitador que t’aconsegueixi un visat de negoci per a una empresa petroliera. Et donen un número amb el qual has d’anar a l’ambaixada líbia de Madrid, on et tracten de pena i et fan pagar 120 euros, i si et donen el visat, quan arribes a lloc has de pagar-ne 300 més al partenaire que t’ha convidat.
Ha parlat del Iemen.
El Iemen, que està en guerra, és un estat tancat i si he pogut entrar-hi és perquè pertanyo a un grup de Lonely Planet integrat per viatgers impenitents que en els darrers anys hem buscat fórmules per entrar-hi. No hi havia gaire esperança, fins que un noruec va agafar un taxi a Salalah (Oman) i va demanar que el portés al primer poble del Iemen. Quan va arribar a la frontera va fracassar, però va tenir sort perquè el taxista que el va recollir per tornar al punt de partida li va dir que tenia la doble nacionalitat, iemenita i omanita, i feia negocis a les dues bandes de la ratlla i la gent que controlava aquella frontera eren familiars i amics i que si volia ell el podia introduir perquè li segellessin el passaport. Dit i fet, es va acordar una quantitat i, quan ho va aconseguir, el noruec ho va penjar en una xarxa restringida de la qual jo formo part. I així vaig poder entrar fins al poble on hi havia els tancs de l’Aràbia Saudita.
Algun cop ha tingut complicacions?
M’han atracat tres vegades. Una a Washington, a les 7 del matí, a l’avinguda Pennsilvània; feia fúting i un noi amb pistola em va demanar els diners. Les altres van ser a Ginebra, on em van robar la cartera, i a Manila (Filipines), on vaig trobar un guia que, després d’ensenyar-me la ciutat, em va portar a casa seva, em va drogar, m’ho va robar tot menys 100 dòlars i la documentació, i em va deixar en un taxi que em va portar a l’aeroport.
Després de trenta-cinc anys, li quedarà un buit?
A mi m’agrada molt Àfrica i els països àrabs, però allà on he trobat alguna dificultat logística es als estats de la Micronèsia, illes Salomó, Vanuatu, Nauru, Tonga, Fiji, Tuvalu, Kiribati o Palau; per visitar-los hi vaig dedicar dos estius. Poder entrar a Nauru no deixa de ser una aventura: et demanen visat, tan sols hi ha una companyia aèria que hi vola i allà només hi trobes funcionaris del Banc Mundial o sonats com jo. Continuaré viatjant, em falta arribar als dos pols de la Terra i països no reconeguts, com ara Ossètia del Sud.
Pertany a un grup selecte?
En aquest moment al planeta hi ha dues-centes persones que hem visitat tots els països del món. A l’Estat en som sis i a Catalunya, tres: en Jorge Sánchez de l’Hospitalet, en Carlos Useros de Roses i jo.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Les noves tecnologies seran claus en la gestió de l’aigua

barcelona

HM Hospitales crearà més centres per complementar el renovat Delfos

Barcelona

SOS Racisme alerta de l’increment de casos racistes entre veïns

Barcelona

Es disparen les multes a ciclistes a Girona

girona

L’exdirector de l’ACA Jordi Agustí, nou gerent del Consorci Costa Brava

girona

A Olot animen els veïns a sortir al carrer i a dialogar

Olot
societat

L’Hospital del Mar cura l’arrítmia amb radioteràpia

serveis

Salt renova l’enllumenat en deu carrers

societat

Experiència de realitat virtual a l’Espai Gironès