L’Audiencia Nacional ratifica les penes contra els joves d’Altsasu
La sala d’apel·lacions manté les condemnes de fins a tretze anys de presó exceptuant el cas d’Iñaki Abad, a qui la redueix a sis
El tribunal espanyol descarta el terrorisme però manté l’agreujant de discriminació ideològica
L’Audiencia Nacional espanyola manté les condemnes de fins a tretze anys de presó imposades als joves d’Altsasu (Navarra), llevat d’una, que l’ha rebaixada, perquè aprecia també un agreujant de superioritat i de discriminació ideològica. Insisteix que el que va passar a Altsasu no és terrorisme.
La sala d’apel·lacions del tribunal espanyol així ho conclou en la sentència feta pública ahir, que revisa la dictada per la secció primera del mateix òrgan jurisdiccional sobre l’altercat registrat l’octubre del 2016 entre un grup de joves i dos guàrdies civils i les seves companyes a l’exterior d’un bar durant les festes locals de la localitat navarresa, en què confirma totes les penes a excepció de la d’Iñaki Abad, condemnat a deu anys. La sala ara la rebaixa de tres anys perquè aprecia com a dos únics delictes de lesions que li atribuïen les acusacions i no els quatre pels quals va ser condemnats. D’aquesta manera la condemna contra Abad queda establerta en sis anys de presó: tres per un delicte d’atemptat a l’autoritat, dos per un de lesions i un per desordres públics.
Íntegrament
De la mateixa manera que l’Audiència de Navarra i els jutges de la secció primera de l’Audiencia Nacional, els tres magistrats que integren la sala d’apel·lacions d’aquest mateix tribunal espanyol també conclouen que el que va passar a Altsasu no pot considerar-se un delicte de terrorisme. La sala desestima així el recurs de la fiscalia, que sí que qualificava els fets com a terroristes, com també ho feien l’acusació particular i l’Associació de Víctimes del Terrorisme del País Basc (Covite). “Aquesta sala assumeix en la seva integritat que no es pot concloure que els fets provats puguin considerar-se actes de terrorisme, ni que es produïssin seguint l’ideari que la banda terrorista ETA tenia entre els seus objectius”, afirmen els magistrats en la sentència. Tot i això, afirmen que el fet de descartar els delictes de terrorisme no es incompatible amb “el grau d’organització i violència desplegades pels condemnats sobre les seves víctimes”.
Pel que fa als fets ocorreguts la matinada del 15 d’octubre del 2016 a la localitat navarresa, els magistrats avalen la tesi de la sentència dictada en primera instància que el que va passar a Altsasu no va ser una baralla de bar i que es va agredir als dos agents de la Guàrdia Civil pel fet de ser-ho, raó per la qual manté l’aplicació de l’agreujant de discriminació ideològica (article 22.4 del Codi Penal espanyol), sostingut únicament per Covite.
Per incloure aquest agreujant de discriminació ideològica, la sala es basa en dues anteriors sentències del Tribunal Suprem espanyol. Concretament, addueix la condemna contra l’atac al centre Blanquerna de Madrid per part d’un grup d’extrema dreta i, d’una altra banda, la sentència contra un policia i el seu fill per l’assassinat d’un simpatitzant de l’esquerra independentista basca.
D’una altra banda, la sala descarta els recursos de les defenses dels condemnats perquè considera que el procés ha estat garantista i que no s’han vulnerat drets processals ni el dret a la defensa.
Dona, a més, credibilitat als testimonis dels guàrdies civils, perquè, com a prova, “han estat valorats de manera raonada i raonablement” i “estan corroborats per un altre testimoni, les manifestacions dels policies forals i els informes mèdics que evidencien les lesions, així com els informes pericials”.
Les defenses havien al·legat una “ruptura de les garanties processals” i van considerar que s’havia vulnerat el dret dels seus clients a un procés amb totes les garanties perquè dubten de la imparcialitat de la Guàrdia Civil en el desenvolupament de la investigació, tenint en compte que dos dels implicats en els fets eren membres del cos.
Jurisprudència
La sala d’apel·lacions també afirma que el tribunal és i ha estat imparcial, i rebutja així que la presència de la jutgessa Concepción Espejel, casada amb un coronel de la Guàrdia Civil i condecorada amb l’orde del mèrit d’aquest cos, comporti un trencament de les garanties processals, tal com mantenien les defenses dels acusats.
Amb aquesta sentència feta pública ahir, la sala d’apel·lacions fixa així jurisprudència a l’Audiencia Nacional i consola la via per utilitzar la consideració de l’agreujant per discriminació ideològica en altres casos.
Ara, recurs de cassació al Suprem
Les defenses dels joves d’Altsasu que van veure ahir confirmades les penes per l’Audiencia Nacional recorreran davant el Suprem. Així ho van avançar diversos dels advocats en declaracions recollides en diversos mitjans i també els familiars dels condemnats. Bel Pozueta, mare d’un dels processats, va confirmar que seguiran “amb el recorregut judicial” al Suprem, tot i que “veient la situació de la Justícia en l’Estat espanyol”, “per desgràcia”, el camí que queda és “llarg” i “el final és a Europa”, tot i que aleshores, va precisar, “els nostres fills ja seran al carrer i ells i tota la societat hauran viscut una gran injustícia”.
