Societat

SALVADOR CASALS

PRESIDENT DE LA FEDERACIÓ D’ATENEUS DE CATALUNYA (FAC)

“Els ateneus no som edificis, sobretot som persones”

La Federació d’Ateneus de Catalunya acaba de guanyar el Premi Nacional de Cultura, amb què es reconeix la seva tasca durant 35 anys per mantenir la tradició dels ateneus al país

Es pot entendre la cultura catalana sense els ateneus?
Evidentment no. Hem contribuït a la configuració del que ara visualitzem com a cultura catalana, sobretot pel que fa als espais de la seva sociabilitat. Als anys vuitanta es va fer convergir casals, casinos, ateneus, foments i diferents formes d’associacionisme molt similars, però que anaven per separat sota el paraigua de la Federació d’Ateneus de Catalunya. La capacitat de teixir xarxa ens ha enfortit.
Aquesta ha estat la tasca de la Federació d’Ateneus?
No ha estat el principal objectiu, però hi ha ajudat. Si tots haguessin anat per separat seguirien existint però serien molt més febles. Obrir el ventall fins a 23 denominacions dins la federació ens permet ser més forts.
Quins són els objectius de la federació?
Donar visibilitat al moviment ateneístic, oferir serveis, defensar els interessos del col·lectiu i treballar en xarxa.
Algunes de les entitats associades tenen més de cent anys. Des de la federació han contribuït a la seva modernització?
Sí, una de les principals tasques ha estat parar atenció al que els passa als membres i poder-los ajudar a sortir-se’n millor amb referents del col·lectiu per posar al dia les estructures. Els reptes a què s’enfronten no són només de modernització; segurament els preocupen més els relacionats amb el patrimoni, el relleu generacional i la vigència de les activitats.
N’han perdut molts pel camí?
En alguns malauradament no hem arribat a temps perquè quan hem rebut el crit d’auxili ja era massa tard, s’havien desconnectat del seu entorn i era molt difícil recuperar-los. Pel camí ens hem trobat elements que han influït, com ara la pressió immobiliària.
Tot i això el moviment dels ateneus es manté amb força?
Ara som al voltant de 180 ateneus federats. Considerem que hi pot haver prop d’unes 400 entitats que podrien identificar-se com a ateneus, i per tant que gairebé un 50% pertanyi a la nostra associació ens sembla positiu. S’ha de donar valor al fet que en pocs àmbits trobaríem models que fent gairebé el mateix hagin perdurat prop de dos segles. Tenim ateneus que ja han passat dels 175 anys i segueixen vigents.
Molts van néixer com a espais culturals per a les classes populars. Mantenen la vocació fundacional?
Som espais on els socis decideixen lliurement com s’organitzen. Som precursors del treball en xarxa perquè aquestes entitats tenien més d’una activitat. Ara l’associacionisme és molt més individualista. Els ateneus des dels seus orígens resolen les inquietuds de diferents persones que volen fer diferents coses, hi conviuen diferents sensibilitats i maneres de fer. Això segueix sent vigent. En els orígens donaven cultura als que no tenien cap altra alternativa i ara resolem altres inquietuds relacionades amb el lleure.
És complicat trobar vies de finançament?
Un dels elements que han fet que puguem sobreviure a la crisi ha estat la baixa dependència del finançament públic que tenim els ateneus. Som força autosuficients, fins i tot n’hi ha algun que per estatuts renuncia als ajuts públics. Els que en reben estan en prop d’un 10% del seu pressupost. La major part de les nostres entitats estan sostingudes a través de les quotes dels socis o de la gestió dels espais que tenen.
La federació ja tenia la Creu de Sant Jordi i ara els arriba el Premi Nacional de Cultura. Què els fa mereixedors d’aquests reconeixements?
És un orgull i una responsabilitat. Estem molt contents, més que per la federació, pel que representa remarcar el valor de la tasca feta durant dècades per milers de voluntaris que són els que aixequen aquestes entitats. Sense ells seria impossible tenir aquesta xarxa. Els ateneus se’ls veu sobretot com edificis, però això és un miratge. Els ateneus no som edificis, sobretot som persones. Passa sovint que quan vas a una entitat que té dificultats i estan preocupats perquè no se’n surten, les pedres són les mateixes que quan tornes al cap d’un any i aquella entitat va com un coet. La diferència és un canvi en les persones que hi havia al capdavant.
Es veuen amb cor de continuar donant-los suport perquè les entitats centenàries puguin fer un segle més?
Hem donat visibilitat al col·lectiu i treballat en xarxa, els hem donat una àmplia cartera de serveis que han ajudat al procés de transformació als ateneus que passaven dificultats i, en la mesura que hem pogut, hem mirat de defensar els seus interessos. Si seguim mantenint aquestes línies i treballem sense defallir, segur que podrem ajudar els ateneus perquè arribin a fer cent anys més.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
MAR GUTIÉRREZ-COLÓN
DOCTORA EN FILOLOGIA ANGLESA (URV) I CAP DE L’EQUIP DE L’APLICACIÓ THE ART OF READING

“El joc és una bona eina per a l’aprenentatge de l’anglès”

TARRAGONA

La falta d’habitatge social obliga a usar pisos turístics a Girona

Girona

Les processons, pas a pas

Girona
societat

Un mort en un accident en una pista forestal

L’operació sortida supera la previsió de vehicles

barcelona
Sucessos
El conflicte per l’accés a les armes

Ferides obertes en la generació Columbine

Washington

Els mercats de Barcelona es blinden contra el turisme

barcelona

Insten Sarrià a tancar Hinojosa preventivament

sarrià de ter

Dos nens i la seva mare moren en un incendi a l’Hospitalet

hospitalet de llobregat