Societat

La democràcia recuperada

Amb el final de la dictadura, les Fires de la Santa Creu, com tantes altres festes, van agafar embranzida i amb el pas dels anys s’han convertit en un fira de fires

Amb la mort del dictador i la recuperació de la democràcia, una efervescència generalitzada va sacsejar el país afectant totes les activitats i molt especialment les festes. A Figueres no podia ser d’una altra manera i les Fires de la Santa Creu van anar incorporant noves activitats amb l’objectiu de fer-les més interessants tant per als figuerencs com per als visitants.

Des de fa més de mig segle, el Casino Menestral converteix el Dia del Treball en una fira de fires que ocupen els carrers on habitualment estan obertes les botigues de l’important teixit comercial de la ciutat.

Ja en etapes anteriors s’hi havia incorporat la Fira de Dibuix, que amb el pas dels anys va anar guanyant volum i protagonisme. El 1979 s’hi va incorporar la Fira del Llibre Vell i d’Ocasió, que cada 3 de maig, a la plaça de Catalunya, omple de parades, on es poden trobar exemplars centenaris, restes d’edicions i llibres usats de tota mena. Són 39 anys consecutius d’una fira que aplega un públic molt nombrós. L’any anterior s’hi havia incorporat la Fira del Segell, la Moneda i el Col·leccionisme. L’Associació Filatèlica de Figueres, entitat organitzadora, presenta cada any un original segell de Fires. El 1918 li va tocar al monument de Narcís Monturiol amb motiu del centenari de la col·locació de l’escultura a la Rambla.

La Fira d’Artesania va néixer poc després de la del llibre vell i s’ha mantingut fins a l’actualitat, igual que la Fira de l’Alimentació, incorporada el 1985. Avui, el component firaire de les Fires i Festes de la Santa Creu és encara molt important. Aquest mateix any s’hi va incorporar la Fira d’Alimentació, que posteriorment s’ha anat adaptant als temps que corren incorporant-hi altres fires paral·leles, com ara la Fira de la Intolerància Alimentària, destinada especialment als celíacs i altres consumidors amb problemes d’ingesta, i la Fira Ecològica, amb productes lliures de components químics, productes per a celíacs, ecològics. L’oferta és enorme i des del 2002 s’hi va afegir la Trobada de Plaques de Cava, una afició cada vegada més estesa entre els bojos pel col·leccionisme. També hi ha una Fira dels Ocells i la Natura.

En els darrers 10 anys el Casino Menestral hi ha anat incorporant noves fires tenint en compte els canvis en la societat. La ja comentada Fira de la Intolerància Alimentària, la Fira Ecològica, la fotogràfica, el Mercat de Brocanter i la monogràfica del vidre són la resta de fires amb menys de 10 anys. Les exhibicions dels artesans durant tot el dia són un intent d’apropar els compradors al món de l’artesania.

Les Fires de l’1 de maig destaquen per la gran varietat de productes que s’hi poden adquirir, des de peces de roba fins a elaborades a mà, productes d’alimentació diversos –formatges, pa, embotits...–, peces antigues i obres d’art o d’artesania.

Un dels elements més destacats de les Fires i Festes de Figueres és el cicle d’activitats d’arrel tradicional que s’organitza, des de 1997, amb el nom de Berrugam. El festival pren el nom d’en Berruga, el capgròs més antic i popular de Figueres, que es caracteritza per tenir un bony al cap, una fesomia molt similar a la del nan Lligamosques d’Olot i a la de la família de caps de Llúpia de Vic. En els seus orígens en Berruga era un capgròs que, armat amb un fuet, tenia la funció d’obrir pas als gegants, empaitar els més menuts i crear l’ambient de festa de les cercaviles de Corpus, Santa Creu i Reis. A Figueres, la tradició explica que l’infant que aconseguia prendre-li el fuet i el portava a l’ajuntament era recompensat amb diners i també que en Berruga empaitava i incomodava determinades persones i no parava fins que la persona en qüestió no li pagava una copa.

Durant els dies que duren les festes també es realitzen moltes més activitats culturals, com ara obres de teatre, un bon grapat d’exposicions i concursos d’índole diversa.

El cartell dels sis segles

S’ha presentat el cartell de les Fires, que enguany arriben als 600 anys d’història des del seu inici, el 1419. Amb motiu d’aquesta efemèride, l’artista figuerenca encarregada de dissenyar-lo, Yvonne Heinert, ha escollit una creu hipercúbica que combina «una visió polièdrica d’una festa centenària amb la modernitat del segle XXI». La creu reproduïda en el cartell és una escultura levinta –inspirada en Dalí– i, en aquesta, s’hi representen els elements més significatius de les Fires de la Santa Creu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els carrers Pedret i Migdia de Girona, tallats al trànsit la setmana que ve per obres

girona

Els Bombers i Interior arriben a un acord laboral

Barcelona

Vagues i avaries afecten la mobilitat a l’àrea de Barcelona

barcelona
Educació
Els fruits d’una escola Tàndem

Científics a l’escola

blanes
XAVIER MORLANS
impulsor del projecte Hospital de Campanya

“A Santa Anna fem una mica com fa una mare: sempre hi som”

girona
Acusen Assange d’espionatge i hi afegeixen 17 càrrecs més
KENYA

Acusen Assange d’espionatge i hi afegeixen 17 càrrecs més

política

Oriol Pujol torna a la presó de Brians per complir la condemna

La confederació del Tercer Sector renova el seu president
societat

La confederació del Tercer Sector renova el seu president

Campanya per proveir de llet els infants vulnerables

barcelona