Formació escolar a Blanes contra la mort sobtada
Escolars des de primer fins a quart de primària de deu centres de la vila aprenen maniobres de reanimació cardiopulmonar
Des del 2015, el programa RCP ha format més de 1.700 infants mitjançant el joc
Els mestres de les classes són metges, tècnics i infermeres
Deu centres d’ensenyament de Blanes participen aquest curs en el Programa Reanimació Cardiopulmonar (RCP) a l’Escola. Fins a finals del 2018, la formació ha permès a més de 1.700 infants conèixer les maniobres de reanimació més bàsiques per atendre, entre altres incidències, una aturada cardíaca que podria provocar la mort sobtada (MS).
El 2015, personal sanitari de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) es va animar a promoure aquestes sessions a l’aula, atesa la seva experiència a l’hora d’atendre emergències de tot tipus en el seu horari laboral. Els professionals que visiten els col·legis van crear l’associació sense ànim de lucre RCP a l’Escola.
La metgessa del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) Juana María Roca és una de les impulsores del programa. Roca comenta que han comprovat com la majoria de les persones que es troben en una emergència no saben què cal fer en els primers instants, que són fonamentals. “Els cinc primers minuts són bàsics quan es perd el coneixement. I els testimonis són molt importants perquè l’ambulància, anant bé, no arriba fins al cap de deu minuts. I el personal no pot fer res si abans no s’ha fet alguna maniobra.”
Segons dades facilitades per la CSMS, cada any moren a l’Estat espanyol 30.000 persones de mort sobtada, xifra que representa aproximadament una persona cada vint minuts. Els professionals que fan aquestes sessions des de fa gairebé quatre anys expliquen que el programa no té garantida la continuïtat. Segons Roca, el cost anual és de 15.000 euros el curs per municipi, “un cost molt menor del que significa per a la sanitat pública l’atenció durant anys a una persona que ha tingut un ictus”, detalla per fer-ho entenedor.
El mes de març, Roca va exposar en el ple municipal de Blanes la conveniència que l’Ajuntament signi un conveni amb RCP a l’Escola per assegurar la continuïtat del programa. La moció va ser aprovada, però ara falta que es concreti. A Blanes hi ha, des del 2013, una quinzena de desfibril·ladors –aparells DEA, per desfibril·lador extern automàtic–, però el tècnic del SEM Josep Salmoral afirma que el públic sol desconèixer com funciona. Blanes forma part del programa Girona, Territori Cardioprotegit del Dipsalut de la Diputació.
Salmoral explica que fa dos anys un alumne del col·legi Cor de Maria que havia rebut formació en RCP va ajudar la seva mare, que estava inconscient. El petit, de 7 anys, va dir al germà gran que truqués al telèfon d’emergències, l’112, perquè la poguessin socórrer. Ho van fer i van ajudar la mare, que és diabètica i que havia perdut el coneixement a causa d’una baixada de sucre.
Només tres de cada deu
Segons la moció aprovada fa dos mesos a l’Ajuntament, la majoria dels casos de mort sobtada passen fora de l’àmbit hospitalari, i només en tres de cada deu casos els testimonis inicien les maniobres de Suport Vital Bàsic (SVB) i Reanimació Cardiopulmonar (RCP), “capaços de multiplicar fins a tres vegades la supervivència de les víctimes”.
A principis del 2018, els professionals del RCP van fer una enquesta sobre l’impacte del programa. Dels 70 alumnes enquestats, el 80% dels que havien assistit a una sessió de RCP responien afirmativament a tres preguntes: el número del telèfon d’emergències, quina és la posició de seguretat mentre arriba l’ajuda sanitària i si l’alumne es veuria capaç de realitzar-la, i en el cas que hi hagi obstrucció de vies aèries, què cal fer (tossir, picar l’esquena o donar aigua) per demostrar si coneixen i saben fer la maniobra de Heimlich. Segons la mostra, només un 10% dels alumnes que no han estat formats en aquesta àrea van respondre bé a les preguntes.
LES XIFRES
En el primer i el tercer trimestres
Una vintena de professionals del SEM visiten les escoles de Blanes. Ho fan el primer trimestre i el tercer (i últim). Els escolars, d’entre sis i deu anys, reben dues hores de formació en el curs. El 2015 van començar a primer de primària i ara ho fan des de primer a quart. La voluntat dels responsables del programa és estendre-ho fins a sisè. Dijous eren a l’escola Carles Faust; divendres, a la Santa Maria, i avui són a la Quatre Vents, per citar algun exemple.