Societat

CANDY CHÉVEZ

PSICÒLOGA SALVADORENYA QUE TREBALLA PER A LA INSERCIÓ DE JOVES PRIVADES DE LLIBERTAT

“Néixer dona en un barri marginal t’aboca a les ‘maras’ i la presó”

L’orquestra de Cordes, com a experiència pedagògica, esdevé una oportunitat per superar l’estigma social i sensibilitzar sobre la cultura de la pau i el respecte als drets humans

Vostè ha dit que el poble d’El Salvador s’ha anat construint sobre diferents nivells de violència.
Sí, el nostre principal repte és desmuntar la visió de la violència com una manera de resoldre els conflictes, una idea apresa i força naturalitzada entre la població. Els grups de poder han utilitzat ja des del colonialisme l’estratègia de crear la figura de l’enemic públic que amenaça la seva pau i estabilitat assentades damunt l’explotació.
El 1980 el Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN) es va aixecar contra els abusos, les violacions dels drets humans i les massacres dels governs autoritaris. Quina valoració fa dels acords de pau del gener de 1992?
Que la pau només va arribar a uns quants. Els acords van tenir un punt d’èxit indubtable que és el d’incorporar les guerrilles a les files democràtiques; en canvi, un altre aspecte fonamental com era fer front als problemes estructurals de tipus econòmic i social no es va desenvolupar. Al contrari, la dreta neoliberal governant va aprofundir en l’augment de la marginalitat i la violència. Ni la justícia social ni l’educació per la pau formaven part de la seva agenda.
Així és com s’arriba a les ‘maras’?
Que consti que aquest no és l’únic rostre d’El Salvador, si bé és cert que les pandillas constitueixen una realitat amb les seves causes, que s’han de conèixer i combatre.
Com s’han generat i per què?
La seva història està vinculada a l’acord de pau inacabat en els aspectes socials. En aquells anys de fort impacte de polítiques neoliberals van tornar a El Salvador persones que durant la guerra havien emigrat als EUA, on havien entrat en contacte amb la cultura de les pandillas. Van anar a viure a les perifèries de les ciutats, on van coincidir amb altres joves que sortien de la guerra, i no es va fer res ni per als uns ni per als altres perquè s’incorporessin a la societat, de manera que una part important de la població va veure frustrats els seus drets a l’habitatge, a l’educació, al treball. Es van conformar nous territoris d’exclusió, totalment estigmatitzats, en què la dreta va practicar mesures de seguretat basades en la duresa, l’empresonament i l’extermini de joves.
L’extermini?
Sí, estic parlant de neteja social, de detencions extrajudicials, de tortures, d’assassinats, de desaparicions. A aquests joves, se’ls elimina físicament o se’ls tanca a la presó. A El Salvador tenim una de les taxes més altes d’homicidis i el 55% dels morts són joves d’entre 12 i 18 anys.
Això també passa amb els governs d’esquerres que són al poder des del 2009?
El 2012 es va fer una crida a la treva a tot el país. El govern va instal·lar una taula de diàleg que pretenia posar fi a la violència, que les maras entreguessin les armes i que el joves tinguessin una oportunitat en el sentit educatiu i laboral. Però la dreta va atacar amb un discurs molt alarmista, la gent es va posar en contra del diàleg i el govern va recular. Avui no hi ha cap pla per rescatar aquests joves del pou on viuen. Resten atrapats entre les pandillas i la repressió policial i els que poden emigren.
I pel que fa a les dones joves?
Ser dona d’entre 12 i 14 anys, si has nascut en un barri marginal, representa que pots escollir entre la protecció forçada de les pandillas sent la parella d’algú o marxar a una altra ciutat del país o de fora. La violència de gènere queda invisibilitzada al nostre país, hi ha dones que pateixen abusos des de petites en el si de les pròpies famílies
I si ingressen a les ‘maras’ també acaben mortes o a la presó?
Sí, dins les maras s’encarreguen del rol tradicional de cuidar el marit i els fills però també les utilitzen per passar droga, recollir els diners de les extorsions, atraure algú a qui es vol segrestar.
Què s’ha aconseguit amb l’orquestra de Cordes?
Un gran avenç per a les joves privades de llibertat. Treballem a través de l’art i la cultura i els fem un acompanyament jurídic, psicològic i de perspectives de futur. I les atenem un cop han sortit de la presó, que és quan s’han de fer efectius els canvis. L’orquestra ha estat un gran encert: les representacions musicals permeten que la gent les conegui i les miri amb uns altres ulls i alguns empresaris han començat a cridar-les per treballar. Això és molt positiu: elles necessiten inserir-se laboralment i a la vegada es dona un missatge de confiança en una societat que no està gaire acostumada a les segones oportunitats.
Aquestes joves realitzen també una tasca de sensibilització?
Completament, amb la seva història demostren que tothom pot canviar si se li obra una porta i que és fonamental una educació per a la pau, la igualtat i la justícia per plantar cara a la violència.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Tot per fer o feina avançada

GIRONA

El TSJC manté el 25% de castellà en sis centres més

Barcelona
JORDI FERRER SALGUEDA
PASTISSER I EXPERT XOCOLATER

“Vull que tothom disfruti com jo de la xocolata”

Olot

Llum verd del ple de Blanes a les ordenances

Blanes

El catastròfic ‘Ian’ deixa un rastre de destrucció al seu pas per Florida

MIAMI

Rentat de cara a la plaça Major d’Olot

Olot

El sector del càmping reclama més agilitat per als tràmits en fotovoltaiques

figueres

Nestlé inverteix 100 milions en la fàbrica de Girona

girona

Albert Serra, pregoner per Sant Martirià

Banyoles