Emprenedors socials
Cases per conviure-hi
Cohousing-LAB assessora les persones que volen impulsar un projecte d’habitatge col·laboratiu
Un grup de malalts d’esclerosi múltiple de Badalona que volen fer-se un immoble a mida són els seus primers clients
La companyia acaba de mudar-se a la incubadora de Barcelona Activa especialitzada en economia social i solidària
El sistema de ‘cohousing’ està molt estès sobretot a Dinamarca però també a Alemanya o el Canadà
Un grup de persones que pateixen esclerosi múltiple han creat a Badalona la cooperativa aflorEM per impulsar el seu projecte de vida. Han decidit fer-se una casa a mida: estan planificant la construcció d’un bloc de pisos totalment adaptats que tindran espais comuns, com ara un gimnàs amb servei de fisioteràpia i piscina climatitzada per poder fer exercicis tots els dies de l’any. Per tirar endavant aquest projecte compten amb l’ajuda de l’empresa cohousing_LAB, que els ajudarà en tot el procés, des de la definició d’objectius, la recerca de sòl, els estudis financers necessaris per certificar la viabilitat del projecte, el disseny arquitectònic, la tramitació de llicències, la construcció de l’edifici o la redacció dels estatuts que deixaran clars els usos de cada espai i garantiran la bona convivència entre veïns. Ana Fernández és la impulsora d’aquesta empresa que s’acaba de traslladar a la incubadora de Barcelona Activa especialitzada en economia social i solidària, la InnoBAdora.
La idea de negoci de cohousing_LAB va prendre forma en el programa d’acompanyament Idees Madures de Barcelona Activa, dirigit a emprenedors de més de 40 anys. El projecte de Fernández, de 57 anys, i el seu company Daniel Nassar, de 60, va ser escollit per formar part de la incubadora Almogàvers Business Factory. Fernández és argentina, ha treballat molts anys a Holanda, on el cohousing o habitatge col·laboratiu és una fórmula utilitzada des dels anys setanta, i fa tres anys i mig que batalla per donar-la a conèixer a casa nostra. “El cohousing és el sentit comú aplicat al món de l’habitatge –explica–, perquè es tracta de reunir un grup de gent afí que promouen i gestionen el seu projecte, i així s’elimina el principal intermediari del sector immobiliari, el promotor, i el cost baixa com a mínim un 25%.”
El benefici no és només econòmic. Depèn de cada grup i del que busqui o necessiti, però darrere de cada projecte també hi ha un objectiu filosòfic, ètic i/o solidari. Com relata Fernández, “en el cas de l’habitatge promogut per persones amb esclerosi múltiple, a banda d’haver-hi la part més pràctica de viure al nucli antic de Badalona per estar ben comunicats i tenir un gimnàs per no haver-se de desplaçar per fer els seus exercicis diaris, hi ha la voluntat d’ajudar-se mútuament per fer-se la vida més fàcil, perquè la soledat envolta molts cops aquesta malaltia”. Per aquest mateix motiu, per tenir cases totalment adaptades a les necessitats dels que hi viuen, però també perquè s’hi sentin més acompanyats, també hi ha habitatges col·laboratius promoguts i dirigits a gent gran.
El perfil d’usuaris, però, és molt ampli. També es construeixen, per exemple, cases col·laboratives per a famílies amb fills, on es poden organitzar activitats per als petits, i així alleugerir la càrrega dels pares, o dissenyar espais comuns per fer una autèntica criança conjunta. L’objectiu i el grau de col·lectivitat el decideix cada grup impulsor. “A cohousing_LAB no prenem cap decisió, només som facilitadors i intèrprets”, deixa clar Fernández. Això significa que fan tots els tràmits i passos necessaris, però sempre escoltant el grup. “El promotor immobiliari no sap qui serà el client, nosaltres fem una anàlisi exhaustiva perquè ens adaptem a ells”, resumeix l’emprenedora.
Ajudes per promocionar el model
Normalment són les persones interessades les que comencen a moure’s, però cohousing_LAB també vol impulsar projectes propis. De moment ho ha provat sense èxit a l’Hospitalet de Llobregat i Santa Coloma de Gramenet, al Barcelonès, i més recentment a Cànoves, al Vallès Oriental. En els tres casos, abans de trobar prou gent, el solar va ser venut a promotors. Com que és un problema amb què topen molts cops, Fernández creu que, per facilitar la promoció d’aquest sistema, l’administració i la banca podrien reservar-los el sòl. No és l’únic tipus d’ajuda possible. A Holanda, per exemple, la llicència d’obres per fer aquest model d’habitatge és més barata.
Hi ha moltes fórmules per viure en un habitatge col·laboratiu. Existeix la cooperativa d’habitatges en propietat i també la cessió d’ús, és a a dir, que es cedeix l’ús dels pisos a canvi del pagament d’una quota inicial i una de mensual. Són models que a Dinamarca són molt populars i també s’utilitzen a Alemanya o el Canadà, però a casa nostra cal fer, encara, molta pedagogia. Els socis d’aflorEM ja han vençut rutines i reticències i són els primers clients de cohousing_LAB. Quatre persones diagnosticades amb esclerosi múltiple van iniciar el projecte, que està obert a un total d’onze socis.
Cohousing_LAB calcula que, amb un projecte a l’any, podrien tirar endavant. Els dos socis viuen dels ingressos aconseguits amb altres feines, dins i fora de Catalunya, però l’aspiració de Fernández és viure d’això. “Vaig estudiar la carrera a l’Argentina; mitja va ser durant la dictadura, però ja en democràcia van tornar molts arquitectes exiliats, entre ells la germana del Che Guevara, i van fer un tomb cap a aquesta arquitectura més social que m’apassiona”, relata. Espera que la resposta a la bombolla immobiliària i la poca ètica del sector del totxo, que amb la crisi ha quedat al descobert, sigui una aposta pels beneficis de l’economia col·laborativa i “un canvi de mentalitat que faci que la gent s’adoni que una altra forma de construir i adquirir un habitatge és possible”.
