Societat

Victòria Molins

Monja. Acaba de publicar la novel·la ‘’Els secrets de la badia’ (Columna Edicions)

“He volgut parlar de valors i fer denúncia social”

“Conec realitats molt diferents: el món marginal i el benestant, el de les grans ciutats, com Barcelona, i el d’Àfrica, d’Angola, on passa l’acció de la novel·la”

“En aquella Angola que havia patit tant per la guerra, que havien lluitat per una Angola millor, el nou governant s’estableix a Luanda, i a dia d’avui la seva filla és la dona més rica d’Àfrica”

Pels pobres
La monja teresiana Victòria Molins, és coneguda pel seu compromís amb els més pobres i per una vida dedicada a estar al costat de les persones més desfavorides i excloses, acompanyant-les, entenent-les i fent-los costat. Viu al barri del Raval des de fa ja molts anys i en els últims temps dedica moltes hores al projecte humanitari Hospital de Campanya, de la parròquia de Santa Anna. El 2015 l’Ajuntament de Barcelona li va donar el 32è premi Alfonso Comín. En aquell acte va explicar: “Fa uns dies un bisbe em va dir: doncs jo no veig tanta pobresa com diuen.” Observació a la qual ella va replicar: “És normal que no ho vegi, perquè des de dalt no es veu el que està passant a baix.”

Victòria Molins, la monja que viu amb els més desafavorits del Raval, ha publicat diversos llibres a la seva vida, fins ara tots religiosos, entre els quals Alexia, experiencia de amor y dolor vivida por una adolescente (Planeta 2009), El regal de la vida (Columna, 2013) o Si Teresa de Jesús volviera hoy (Monte Carmelo, 2013). Ara ens sorprèn amb una novel·la, Els secrets de la badia (Columna), un thriller que passa entre Catalunya i Angola.

Com és que ha fet un llibre?
Una de les meves alumnes, ja sabeu que jo vaig fer de professora de filosofia i literatura, és la directora de Columna (Glòria Gasch) i m’ho va demanar. Per què no fas una novel·la? I mira, vaig pensar que amb una novel·la pots dir moltes coses i jo volia parlar de valors humans i fer denúncia social. I la base ja la tenia, perquè conec bé realitats molt diferents, la del món marginal i la del món benestant, el món de les grans ciutats, com és Barcelona, i la realitat d’Àfrica, d’Angola, on passa l’acció.
Amb el títol juga... ‘Els secrets de la badia’, no pas l’abadia, que és un monestir.
Vaig tenir clar el títol des del primer moment perquè la badia de Luanda és increïble. Quan jo hi vaig anar el 82, una ciutat tan rica en diamants i recursos naturals estava destruïda per la guerra; al contrari del que és ara, que ha estat reconstruïda i és una ciutat meravellosa i plena de gratacels. Justament allà, a la badia de Luanda, és l’escenari on passen dues de les coses més importants de la novel·la, dos secrets, un relacionat amb la trama del thriller, l’altre és un tema amorós, per això el títol.
La novel·la la protagonitza una metgessa jove de Barcelona que se’n va a Angola, un país que vostè coneix bé.
Vaig viure a Luanda i en altres ciutats perquè allà les teresianes hi teníem moltes missions. Vaig poder viure el retorn després de vint anys, perquè l’orde havia estat expulsat; en una de les missions, la rebuda que vam tenir i l’estima que ens van demostrar em va impactar molt, la seva gratitud, la seva ànima.
Ha volgut explicar les grans diferències que hi ha a l’Àfrica.
Aquest és l’argument fonamental del llibre: la gent que s’enriqueix amb el tràfic i la corrupció. En aquella Angola que havia patit tant per una guerra de vint anys... que havien lluitat per una Angola millor, el nou governant s’estableix a la capital, Luanda, i a dia d’avui la seva filla és la dona més rica d’Àfrica. És a dir: una riquesa tan gran en poques mans, la diferència entre la gent que viu als gratacels de la badia de Luanda i la que viu a baix de la ciutat, el sou que té un treballador i el que costa un pis a la part alta de la ciutat... aquests contrastos tan terribles són els que explico a la novel·la, i utilitzo problemes reals de Barcelona i el moment de la bombolla immobiliària.
A la novel·la hi ha de tot: màfies, perills, amor.
...hi ha famílies maques, hi ha nois joves que es deixen portar per les grans temptacions d’avui, hi ha el món de les drogues en què és tan fàcil caure... fins i tot dintre de famílies benestants catalanes.
Parla d’Àfrica i de Catalunya.
He pogut escriure aquesta novel·la als 83 anys perquè ara tinc una experiència molt gran que mai hauria tingut si no fes tants anys que visc al Raval, si m’hagués quedat fent de mestra a l’escola benestant on estava. La riquesa que m’ha donat conèixer Àfrica i Llatinoamèrica i viure al Raval ha estat clau.
Els mitjans només parlem del Raval negativament, que si els narcopisos, la violència...
El Raval és un dels barris més encisadors que hi ha. Tots ens coneixem i ens estimem. El meu carrer és el dels gitanos catalans, de la rumba, allà no hi ha problemes entre les diferents cultures... soc presidenta d’uns Jocs Florals. Si veiéssiu quanta gent hi participa!!! Al Raval hi ha molta cultura... però sí que hi ha una cosa terrible: l’especulació. “Ara els rics venen a robar als pobres!”, diu un amic. I té raó: vas pel barri i veus un cartell que diu:“Compro l’edifici sencer i el pago al comptat.” A veure: qui pot pagar al comptat un edifici? I de cop l’administrador va a la dona que vivia allà de tota la vida i li diu que se n’ha d’anar.
Les religions estan molt unides, tenen la Taula del Raval.
Tenim una comunitat de comunitats que ens reunim cada mes i ens ajudem els uns als altres. Del Raval ha sortit Cintra, que és una escola per a nens amb problemes i en situació d’exclusió. I recordeu quan al 2001 van arribar tants immigrants? Va ser quan molts es van tancar a les esglésies, una Quaresma preciosa. En acabar, un pakistanès musulmà va dir: per què no preguem junts al mateix Déu, perquè de Déu només n’hi ha un!?, i allà va néixer el GIR, el Grup Interreligiós del Raval.

RELIGIONS



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda de sol i calor

Barcelona

Batlle planteja el “retorn assistit” al seu país dels MENA que viuen al carrer

El govern de Palamós es prepara per al repte del trasllat de l’hospital

palamós
opinió

Fèlix Millet, 10 anys culpable

Trailwalker: el valor de l’esforç en equip per a un fi solidari

barcelona

Una dècada de l’espoli (i la nova vida) del Palau

BARCELONA
VICENT MARQUÉS
AUTOR DE LA HISTÒRIA DE LA CUINA CATALANA I OCCITANA

“La climatologia i la proximitat defineixen la cuina d’un país”

palafrugell

Torra garanteix inversions per al cos de Bombers

Barcelona

Santes de gamma extra