La façana de Sant Esteve d’Olot, a punt de restaurar
La intervenció ja disposa de la llicència d’obres
La parròquia farà una col·lecta per poder pagar-ne el cost
La restauració de la façana de l’església de Sant Esteve, la més important d’Olot, ja disposa del corresponent avantprojecte i de la llicència d’obres, aprovada ahir per la junta de govern local de l’Ajuntament. Els treballs, per tant, podran començar a curt termini, però el Bisbat de Girona, la parròquia i l’associació cultural Amics de Sant Esteve hauran de buscar recursos per pagar les obres. El pressupost s’ha calculat en 263.000 euros i de moment només se’n tenen assegurats 64.000, corresponents a unes ajudes del Departament de Cultura i la Diputació, de 32.000 euros cadascuna. Per això, està prevista una col·lecta. D’altra banda, es confia en una aportació directa del Bisbat i en el fet que es trobaran altres ajudes econòmiques.
Ahir van presentar l’informe tècnic sobre l’estat de la façana i l’avantprojecte de la intervenció, en un acte amb la premsa al qual van assistir Pere Rovira, del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya; l’arquitecta Neus Roca; Núria Toro, de l’empresa responsable del projecte; Manel Mas, dels Amics de Sant Esteve, i l’alcalde, Pep Berga.
La intervenció
L’estudi conclou que les patologies que estan malmetent la pedra (bàsicament, humitats i la creació de molses) són degudes a una evacuació deficient de l’aigua, sobretot a la part més alta de la façana. La intervenció que es preveu consistirà a netejar, consolidar i reintegrar amb morters les zones més malmeses per estabilitzar-les, a substituir els materials fets malbé i a aplicar mesures per evitar que l’aigua torni a deteriorar la pedra.
LA DATA
Una xarxa pel risc de despreniments
Des del mes de gener, a la part més malmesa de la façana de Sant Esteve hi ha instal·lada una gran xarxa de 500 metres quadrats que evita que els possibles despreniments caiguin a l’entrada del temple i fereixin algú. La protecció –amb molt poc impacte visual– es va posar arran dels despreniments que s’hi havien detectat, corresponents a la capa exterior de les aplicacions d’argila, calç i guix que hi ha sobre la pedra.
