Els ‘baby boom’ tensionaran encara més el sistema
L’arribada a la jubilació dels nascuts entre els anys 1960 i 1975 agreujarà la crisi si no es prenen mesures abans
Albert Esteve, director del Centre d’Estudis Demogràfics de la UAB, ha estudiat prou bé la generació baby boom i per això quan se li pregunta pel fenomen acostuma a repetir una frase que resulta prou gràfica: “Quan aquesta generació es faci gran no sortirem del tanatori.”
Es tracta de la generació nascuda entre els anys 1960 i 1975, la que arribarà a la jubilació entre els anys 2027 i 2042 i per tant la que en el seu conjunt es jubilarà ja dos anys més tard del que encara és habitual ara. “És una generació molt nombrosa, no perquè sigui la que ha tingut més naixements, sinó perquè és la que coneixem com a generació plena, és a dir, que la gran majoria arriben a vells.”
Serà justament aquesta nombrosa generació, segons es destaca en l’informe presentat al maig i en què es veuen les prospeccions de població fins al 2060, la que acabarà incrementant de manera intensa l’índex de dependència –el percentatge de majors de 65 anys per cada 100.000 habitants–, a partir de l’any 2030-2035. Un índex que ja haurà passat de 28,7 l’any 2018 a 34,5 l’any 2030.
De fet, si es manté el ritme actual de natalitat, els anys de més pèrdua de població seran entre el 2040 i el 2060 per la desaparició d’aquesta gran generació plena. Fa molts anys que els economistes alerten del desajust que representarà per al sistema el moment en què aquesta generació comenci a cobrar pensions. El mateix Esteve té molt clar que “quan els baby boom es comencin a jubilar s’hauran de fer reformes en el sistema de pensions”. Això començarà a passar a l’entorn del 2030. Del que es tracta és d’arribar a un pacte d’estat per no penalitzar aquesta generació, adverteix el demògraf.
El febrer d’aquest any els partits van fracassar a l’hora d’encarar una reforma del Pacto de Toledo, un dels principals reptes que tenen sobre la taula per a la pròxima legislatura.
