Societat

La manta resisteix

Quinze dies després del desplegament policial a Joan de Borbó, els manters de Barcelona aspiren a sobreviure

L’activitat de la venda ambulant es manté en alguns punts pel consentiment policial

Es negocia una solució social

Quinze dies després que l’Ajuntament de Barcelona decretés la guerra oberta al mig miler de persones que es dediquen a la venda ambulant il·legal a la capital del país, les hostilitats entre el trident policial format pels Mossos, la Guàrdia Urbana i la policia portuària, d’una banda, i l’exèrcit indomable dels manters, de l’altra, es mantenen sense novetats. Com si es tractés d’un conflicte de veritat, mentre als despatxos representants de l’Ajuntament i els manters han començat a negociar per buscar una sortida “social” al problema que s’augura complicada, al teatre d’operacions del carrer policies i manters continuen jugant al gat i a la rata. Els primers, reprimint; els segons, resistint.

La decisió de “resistir”, expressada per la pràctica totalitat de manters amb qui ha parlat aquest diari, es concreta amb el que passa cada dia als carrers de la ciutat, on els venedors estan buscant nous horaris i nous emplaçaments per fugir del setge policial que ha bloquejat l’activitat d’aquesta modalitat de venda al llarg del passeig Joan de Borbó durant les hores de sol.

D’aquesta manera, un dels espais on els manters sembla que han trobat un respir és el moll de Bosch i Alsina, a tocar de l’inici de la rambla de Mar, que és la passarel·la de fusta que condueix al Maremàgnum des de l’estàtua de Colom. Allà, gairebé com un ritual, cada dia a partir de la una del migdia hi comencen a aparèixer les mantes plenes de mercaderies.

Dilluns, per exemple, a dos quarts de dues hi havia quatre venedors a tocar de la passarel·la i una desena més enllà. Un dels homes, l’Abo, amb un llençol ple d’ulleres, reconeixia que la seva activitat “és més difícil que mai” i que ara li costa arribar als “40 euros” que abans podia arribar a fer cada dia.

Connivència policial

L’activitat dels manters en aquesta zona es du a terme amb una certa connivència de la policia portuària, que, el mateix dia a la mateixa hora, va acabar fent els ulls grossos després de negociar amb els venedors una ubicació allunyada de la rambla de Mar, però al mateix moll de Bosch i Alsina. Això és el que va passar dilluns amb el grup en què també hi havia l’Abo un cop va desaparèixer un vehicle de la Guàrdia Urbana que els va obligar a deixar de vendre durant una estona.

Amb aquesta permissivitat, cap a les dues de la tarda, desenes de manters es dirigien cap a aquest punt, amb la manta feta un sac al coll, per vendre-hi. El nombre de venedors va anar creixent fins a quarts de set del vespre, moment en què ja vorejava els 150. A aquella hora, una actuació de la policia portuària al Maremàgnum va expulsar uns 50 manters del recinte comercial, que, de manera ordenada, gairebé dialogada amb els agents, es van desplaçar fins a afegir-se als que hi havia al moll de Bosch i Alsina.

A l’espai clàssic de Joan de Borbó, la tolerància policial és zero fins a les nou del vespre i, a partir d’aquell moment, els venedors comencen a ocupar els seus espais fins que falta poc per a la mitjanit, que és quan la majoria dels venedors pleguen per poder agafar el metro i tornar a casa. Aquest és el cas de Mamadú, un guineà de 27 anys que el 7 d’agost va posar la seva manta plena de sabates al moll del Dipòsit tot just un parell d’hores, des de dos quarts de deu fins poc abans de les dotze, just a temps per recollir i dirigir-se a la parada de metro Barceloneta.

Com molts manters, Mamadú havia fet abans la manta a Itàlia, amb menys problemes que a Barcelona. Aquí va venir amb la intenció de millorar els seus estudis de química i, mentre no pot fer el salt al món que ell anhela, sobreviu gràcies als ingressos de la venda il·legal. El dimecres 7 d’agost al vespre, a la zona de Joan de Borbó, s’hi van arribar a concentrar 200 manters, un centenar menys que els que hi havia el 9 de juliol, segons un recompte fet els dos dies per aquest diari.

La pressió policial és evident que ha fet marxar alguns manters de Barcelona a altres municipis costaners, però molts encara hi són, sense cap intenció de marxar. “Serem aquí”, reivindicava el mateix 7 d’agost Amdaú, un senegalès de 37 anys que demana “respecte” per part de les autoritats.

Aquest manter reclama per a ell la mateixa condició de persona que ell dona als altres i recorda amb aquesta anècdota que els problemes de seguretat no els generen ells: “Un dia, no fa gaire, vaig intervenir per defensar uns anglesos als quals un jove marroquí estava atracant navalla en mà. Els vaig defensar, no perquè eren possibles clients, sinó perquè eren dues persones amb problemes. I quan algú té un problema, cal ajudar-lo”.

“Cal educar-los en matèria de normes”

Els manters es queixen que no els deixin vendre uns productes que ells compren en magatzems regentats per xinesos i que han entrat a territori espanyol pel port de Barcelona, legalment. Guillermo Izuel, de la Plataforma d’Afectats pel Top Manta, venedor d’artesania a la part baixa de la Rambla, no s’ho acaba de creure i diu que ell no ha vist factures d’allà on compren els venedors ambulants. Té clar que és una qüestió d’il·legalitat que cal corregir i assegura que, abans que cap altra cosa, cal “educar-los en l’explicació de les normes”.

Izuel reclama a l’Ajuntament que els comerciants també siguin tinguts en compte en la negociació que ara s’enceta amb els manters i critica el fet que, si s’ha arribat a concentrar un gran nombre de venedors a Barcelona, és per “l’efecte crida” que al seu dia va tenir la política del primer govern d’Ada Colau. “Si hi ha voluntat política, es pot arreglar el tema”, sosté Izuel, que demana un cens real de manters.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’‘Open Arms’, comissat

lampedusa

El mosquit tigre, establert en un 80% dels municipis

girona
SOCIETAT

Un mort i nou ferits en un xoc frontal d’un cotxe i un autobús

Palau-sacosta reclama càmeres de vigilància

girona

El ball pla d’Olot necessita més dansaires

OLOT

Prop de 150 actes en cinc dies a les Festes del Tura d’Olot

OLOT

Més públic a les festes d’agost de Banyoles

BANYOLES
Confirmen la pena de 24 anys a un home per matar la parella el 2016
societat

Confirmen la pena de 24 anys a un home per matar la parella el 2016

Reglament per als vols en parapent a la serra Cavallera

SANT JOAN DE LES ABADESSES