La Diputació no farà corrals a la plaça de braus mentre es tramiti la llei antitaurina
De moment, l'única actuació pendent és la ventilació perquè s'hi facin actes amb la cúpula tancada
«No ens gastarem més diners mentre no se sàpiga com acaba la tramitació de la llei antitaurina al Parlament», va explicar el diputat de CiU Joan Aregio. Tot i això, els usos que es donaran al recinte remodelat –una de les grans apostes de la candidatura de Tarragona als Jocs del Mediterrani del 2017– van molt més enllà que s'hi celebrin espectacles només taurins –de moment, tan sols s'hi ha celebrat el Concurs de Castells del 2008 i a l'octubre s'hi farà el d'enguany–. De moment, però la plaça de braus de Tarragona no ha fet rehabilitar el recinte en què habitualment hi ha els animals abans de sortir a l'arena. La decisió, però, no ha estat d'ara, si no que es va prendre durant les diverses comissions que se celebraven en el si de l'ens, propietari de la plaça. «Tampoc no es va fixar cap dia, però llavors ja vam acordar que la construcció del corral s'ajornaria», va explicar el vicepresident de la Diputació, Quim Nin, que va recordar que «els que necessiten els nostres diners i els nostre esforç són els municipis». A més, fa mesos, el mateix president de l'ens, Josep Poblet, va deixar clar que la Diputació «no és antitaurina ni protaurina, i que espera esdeveniments.»
Malgrat que aquesta actuació se suspengui, la Diputació insisteix que la plaça, on no s'hi fan curses des del 2007, es pot utilitzar sense que es facin espectacles amb braus i que, de mica en mica, segons Nin, s'hi continuen duent a terme treballs complementaris d'adaptació.
La ventilació, sense data
A part del corral i del sistema de ventilació –necessari per fer-hi actes amb la cúpula tancada–, el que quedava pendent pel 2010 eren els edificis annexos a la plaça, com el d'emergències sanitàries i que, segons fonts de la Diputació, tampoc no se'n sap res. El que sí que preocupa és saber el model de gestió pel qual s'apostarà perquè a part del certamen de castells s'hi puguin fer altres activitats durant la resta de l'any. «Estem treballant en un pla d'usos de l'edifici», va destacar Nin, que va descartar que per les festes de Santa Tecla d'enguany s'hi pugui organitzar cap esdeveniment. Però la realitat és que, un cop inaugurada la cúpula, retràctil, a l'octubre del 2008, a més de les tasques menys visibles, que són el tancament acústic i tèrmic, els accessos nous, la megafonia i la senyalització d'emergència noves, entre d'altres, la gran incògnita és saber quan s'enllestirà tota la resta al cent per cent. Aquell dia es van entregar uns prospectes que anunciaven el 2010 com l'any de posada en marxa de tot el recinte, un cop instal·lada la climatització, els edificis annexos, la zona del corredor interior i les grades de la segona andana. De moment, però, no se'n sap res més.
Compareixences al Parlament, pels correbous
a. portaEl proper dijous compareixeran al Parlament de Catalunya diversos alcaldes, aficionats i ramaders de les Terres de l'Ebre per exposar la seua postura respecte a la llei que regularà els correbous i que es basa en el manual de bones pràctiques. L'objectiu de l'Agrupació de Penyes i Comissions de Bous de les Terres de l'Ebre, que estarà representada en aquestes compareixences pel seu president, Miquel Ferré, és que s'incloguin en la llei les esmenes que presenten. «No demanem res fora de l'habitual o que no s'hagi fet mai», afirma Ferré. Per tant, en la seua compareixença incidirà sobretot en el fet que es respectin les festes amb correbous, insistint que siguin els municipis que puguin decidir si en volen fer o no. «No hi ha d'haver cap límit, perquè és un dret que tenim tots. Si un poble no ha celebrat correbous durant quatre anys i ara en vol fer, ha de ser lliure per dur-los a terme», explica. Ferré espera que el procés «vagi per bon camí», i que hi continuï havent «harmonia» amb la classe política, perquè si no, assegura que no dubtaran a enfrontar-s'hi.
