Societat

Ebrencs contra els correbous

L’associació Tots Som Poble d’Amposta es posa amb marxa reclamant a les administracions municipals que siguin coherents i no doni suport a aquests actes

Són de les Terres de l’Ebre, veïns i veïnes d’Amposta, i estan en contra dels correbous. L’associació Tots Som Poble s’ha posat en marxa per fer visible aquesta sensibilitat i trencar les pors i els tabús imposats durant dècades. Volen, en primer lloc, que les administracions siguin coherents i deixin de donar suport a aquests actes com a estratègia electoral per evitar la pèrdua de vots dels aficionats. Tot i ser conscients que es tracta d’una lluita de mig i llarg termini, on la pedagogia jugarà un paper important, creuen prioritari posar punt i final amb els bous embolats i capllaçats, com a pràctiques que generen major sofriment als animals utilitzats per a divertiment festiu.

Durant anys, posicionar-se en contra dels correbous en molts municipis de les Terres de l’Ebre podia ser considerat com una temeritat en molts aspectes. Fins i tot, en aquests moments, empreses que col·laboren o simpatitzen amb l’associació no volen aparèixer relacionats amb ella per temor a sortir-ne comercialment perjudicats. “Hem de dir que ningú de nosaltres tenim negocis on hi pugui haver una repercussió”, explica Joan Múria, un dels impulsors. “Ens indigna molt que existeixi aquest tabú. La gent té una actitud preventiva i s’acovardeix”, reconeix el portaveu, Ximo Alemany.

De fet, la seva existència com a entitat organitzada i amb cares visibles al capdavant ja posa en qüestió el gran argument que els dirigents dels aficionats taurins han emprat de forma reiterada els últims anys per desacreditar la legitimitat dels seus detractors: que l’oposició als correbous sempre arribava des de fora de les Terres de l’Ebre i girava al voltant de les organitzacions defensores dels drets dels animals.

Ells van decidir trencar aquesta por, sobretot, després de veure com tots els grups municipals decidien donar suport a la creació d’un Museu dels Bous a Amposta. Considerada com la capital dels bous al territori, el consistori ampostí ha destinat enguany 75.000 euros públics a finançar aquests espectacles. Segons el govern municipal una xifra que es veu compensada parcialment pels 35.000 euros en ingressos que reporta el lloguer de carretes i llotgetes a la plaça de bous.

La indignació va escalar quan, a més, van comprovar com els taurins organitzaven tallers de difusió dels correbous en entitats com APASA –que atén les persones amb discapacitat psíquica- o la residència d’avis, de gestió municipal, entre d’altres. “Hem demanat explicacions sobre això a l’Ajuntament”, manifesta Alemany, tot advertint que el lobby taurí està perfectament “organitzat” a l’hora de difondre les seves pràctiques.

El gran problema, però, el fons de la qüestió, expliquen, té clares connotacions polítiques fruit de la “pressió dels vots sobre els polítics locals”. Diuen que seran “inflexibles” cap a aquestes actituds. “Creiem, clarament, que les motivacions per les quals se segueixen programant actes taurins és perquè tenen un rendiment electoral i no perquè aportin cap tipus de valor de creixement humanístic a la nostra societat. Pretenem que els dirigents municipals se’n donin compte i actuïn en conseqüència: que perdin la temor al fet de que si no fan bous no els votaran. Trencar aquest esquema”, argumenta Alemany.

En el moment que va esclatar la polèmica del museu, els impulsors del que llavors era un grup van aconseguir, en només dos mesos, més de 600 firmes de veïns i veïnes majors d’edat en contra de la proposta. Van anar, fins i tot, a entrevistar-se amb els portaveus dels diferents grups sense que, asseguren, cap d’ells fos sensible a les seves reivindicacions.

Decebuts amb ERC

Malgrat això, continuen exigint-los “coherència” a l’hora de promoure actuacions que van en contra dels seus suposats principis, com oposar-se a la banalització de la violència i el maltractament. Es mostren especialment decebuts amb l’actitud de l’actual govern d’ERC. “Nosaltres creiem que amb un govern més progressista i amb valors humanistes la cosa canviaria. Però no ha canviat en absolut. Els actes taurins creixen any rere any”, lamenta el mateix portaveu.

Qüestionen obertament l’argument de la “tradició” que els aficionats taurins empren de forma recurrent per defensar-se. Recorden, per exemple, que el bou embolat es va implantar a Amposta, per primer cop, a finals dels anys 80 de la mà del llavors govern municipal de CiU. Des de llavors, aquesta modalitat, una de les més qüestionades, no ha deixat de créixer: enguany, amb els republicans al poder, se n’han fet una dotzena, incloent un concurs d’emboladors. “Per tradició popular no deixaríem de fer moltes coses: tradicionalment, les dones no participaven en la vida social, es vestia d’una forma i es treballava d’una manera. La tradició no és excusa. La forma de divertir-se ha d’evolucionar”, subratlla Alemany.

La pressió sobre els polítics és un dels eixos d’actuació, sempre però al costat de la pedagogia i la conscienciació, especialment entre els més joves. Segons explica la presidenta de l’associació, Neus Mangrané, preparen ja, en aquesta línia, xerrades en centres educatius per difondre aquests valors humanistes i fomentat que és possible “divertir-se evitant fer patir els animals”. Fins i tot, preparen l’edició d’un conte. De moment, l’entitat, constituïda legalment, compta amb uns cinquanta associats però vol expandir-se també a través de les xarxes socials.

Aposten també coordinar-se amb grups similars d’altres poblacions ebrenques –cas de la Plataforma Antitaurina de les Terres de l’Ebre, entre d’altres- i continuar col·laborant amb les entitats animalistes, amb les quals asseguren, els uneix el “denominador comú de posar fi al maltractament animal”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda tranquil.la

Barcelona

La fiscalia eleva a agressió sexual l’acusació als joves jutjats per una violació en grup a una menor a Manresa

Barcelona

Investiguen dos agents de la Policia Nacional per colpejar un conductor a Girona l’endemà de l’1-O

girona

França suprimeix la formació universitària de professors de català

perpinyà

Descobreixen un dels mecanismes de resistència a la quimioteràpia del càncer de mama triple negatiu

barcelona

PIMEC veuria com un “greu error” donar incentius a les empreses que van marxar l’1-O perquè tornin

Societat

Judicis sense l’acusat

barcelona

La Generalitat acosta la fruita a les famílies

jafre

Deu mil persones a la Fira del Formatge de Lladó

Lladó