Societat

Opinió

El nou caça bombarder europeu

Una espiral de milers de milions que aniran en detriment de l’economia productiva, la que de debò beneficia la població

Es prepara la posada en marxa d’un nou avió de combat, el Futur Sistema Aeri de Combat (FCAS), per part d’Alemanya, França i Espanya, aprovat a la fira d’aeronàutica i d’armes de París del febrer, en què els tres països participaran a parts iguals, un 33% cada un, per a disposar d’aquest caça bombarder en la pròxima dècada. A aquest efecte, els tres països per a la fase de preparació han aprovat una inversió de 330 milions d’euros a repartir a parts iguals, i el govern de Pedro Sánchez acaba d’aprovar una crèdit de 110 milions per a la fase de preparació del FCAS entre el 2019 i el 2022.

Un projecte en què els tres països es van comprometre aportar 8.000 milions per a disposar de prototips l’any 2030, costos que en la seva fase de desenvolupament augmentaran a no menys de 40.000 milions, i que fabricaran les aeronàutiques Airbus i Dassault, amb què col·laboraran Thales, MBDA, Safran, MTU i l’espanyola Indra.

Cada deu o vint anys, les armes envelleixen i cal dissenyar-ne altres de noves per a competir amb països rivals, no solament en el terreny militar, sinó també per competir en el mercat d’armes i poder oferir avions de combat molt més sofisticats que altres països productors. Aquest és l’argument utilitzat en la presentació per a justificar aquest nou artefacte, estar presents en la cursa aeronàutica militar per a, així, desenvolupar tecnologies que després tindran aplicació en el sector civil i es podran explotar industrialment, el qual, segons la ministra de defensa espanyola, Margarita Robles, generarà un efecte positiu per a l’economia.

Si girem la vista enrere, aquest va ser el mateix argument que es va utilitzar per a desenvolupar l’actual caça EF-2000 o Eurofighter, avui vigent i desenvolupat per aquestes mateixes empreses. Un avió de combat que també es presentava com a tecnològicament imbatible i que seria cobejat per molts països que acabarien adquirint-lo convertint-se en un gran negoci per a les empreses i els països productors. Es va complir aquesta expectativa? Categòricament no!

Ni el nombre inicial de 620 avions a què es van comprometre els països fabricants es va complir, es va reduir a 472: el Regne Unit, 160; Alemanya, 143; Itàlia, 96; Espanya, 73. I el nombre de 135 exportats va quedar molt lluny de les expectatives inicials.

I, a més, l’imbatible tecnològicament EF-2000 no va superar en vendes els Tornado de la britànica BAE Systems; ni va fer baixar les vendes del Rafale de la francesa Dassault, ni del Gripen suec de SAAB. I això sense comptar amb tota la gamma d’avions de combat que es fabriquen als Estats Units per part de Lockheed Martin i Boeing; o els russos Sukhoi i Mig. Avions de combat que són adquirits per molts països desconsiderant l’EF-2000.

A part queda la qüestió més important, els costos. L’EF-2000, a Espanya (en cada país ha tingut un cost diferent) en la seva fase inicial, el 1997, va ser pressupostat amb un cost de 9.255 milions d’euros, quan fins al 2019 ja s’han desemborsat 12.843 milions d’euros per a 73 aparells (176 milions per unitat). I sense que existeixi cap informe tècnic que informi de quines tecnologies de l’EF-2000 han tingut aplicacions en la producció civil.

Una colossal despesa desemborsada des de les arques públiques per a benefici d’aquestes indústries que ara es torna a posar en marxa amb el FCAS en una espiral de milers de milions que aniran en detriment de l’economia productiva de béns civils, la real, la que de debò beneficia la població.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La 22a Fira de l’Oli Verd de Maials tanca portes amb la venda de 14.000 litres i 11.500 visitants

Maials

El cap de setmana es tanca amb un mort en un accident a les carreteres catalanes

Barcelona

Unes 36.000 persones participen en la Cursa de la Dona a Barcelona

Barcelona
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Creua un nou front

Barcelona
opinió

Prenem partit per la infància!

Cap captació de fons de Fundesplai
MERCÈ CONANGLA
PSICÒLOGA

“Un de cada tres adolescents ha participat en un assetjament”

Barcelona

Maçanet celebra 1.100 anys del primer document escrit

maçanet de la selva

El 27,3% dels alumnes de les escoles i instituts de Girona no viuen a la ciutat

girona
Societat

Clam per un nou model de ciutat a l’Hospitalet de Llobregat