Societat

Ramaderia

El nou activisme animalista

accions ·

Les ocupacions de granges i escorxadors catalans per exigir la fi de l’explotació animal van a l’alça

El nerviosisme també creix i hi ha hagut ja enfrontaments entre activistes i ramaders

El DARP prepara una normativa per endurir les sancions

Pels animalistes tradicionals, tot suma i és important que el debat estigui viu

Tant Eulàlia Sardà, de 33 anys, com Mercè Gil, de 22, tenen al perfil de WhatsApp una foto seva acariciant un porc. De fet, una de les coses que més impacten l’Eulàlia quan va als escorxadors a exigir la fi de l’explotació animal, cosa que fa sovint, no és només la quantitat de gallines que moren ja als camions “perquè van plens a vessar i s’han aixafat les unes amb les altres”, sinó “la intensa mirada dels porcs”. “Tenen molta calor perquè no suen i com que són molt intel·ligents et miren i veus la tristesa, saben que són maltractats i també que van cap a la mort”, assegura. Aquestes dues activistes fa anys que participen en accions de denúncia en granges i escorxadors. A casa nostra, la protesta feta el mes passat en una granja de conills de Gurb va tenir molt ressò mediàtic per la tensió que s’hi va viure, però actualment són nombrosos els actes que es convoquen i fins i tot s’anuncien a través de les xarxes socials. I van a l’alça. Darrere de moltes d’aquestes accions hi ha entitats com ara Meat the Victims, Animal Save i Direct Action Everywhere i desenes o centenars de persones, depenent de la protesta, que responen a la crida d’entrar en una granja o escorxador (o al camió que porta el bestiar cap allà), sempre amb l’objectiu de denunciar les condicions en què viuen i moren els animals. Un cop al lloc escollit, els activistes fan vídeos, a vegades s’emporten animals (en diuen “rescats”, ja que els porten a llocs on els cuiden, expliquen) i fins i tot s’encadenen a les instal·lacions, com va passar a l’escorxador de Riudellots de la Selva a l’abril. Tot i que el moviment no és nou, amb internet ha agafat volada. Ara és fàcil organitzar-se, fer convocatòries i també difondre el que han vist i fet. La meta d’aquest moviment és el mateix que persegueixen les entitats animalistes de tota la vida, posar fi a l’explotació animal. La diferència són les formes, i és aquí on rau la polèmica.

“Imagina que un grup de persones entra a casa teva perquè creuen que no regues bé les plantes, jo respecto qui no vol menjar carn, però no ens hem de sentir atacats pels que no en volen consumir, el que vaig passar jo no ho desitjo a ningú”, reflexiona Joan Vilaró, el ramader de la granja de Gurb que va ser “assaltada” fa un mes. “Assalt, en dic, sí, perquè van entrar en una propietat privada i van maltractar el bestiar, ja que els conills es posen molt nerviosos de seguida i es van estressar molt, i a més se’n van endur vuit mares, deixant soles les cries”, lamenta Vilaró. De fet, un informe veterinari assegura que a causa de l’estrès patit aquell dia, que va provocar avortaments i el trencament de la columna vertebral d’algunes mares, han mort gairebé un centenar de conills.

Remoure consciència, la meta

Hi ha veus que acusen aquesta nova fornada d’activistes de no saber tractar els animals i fins i tot de posar-los en perill amb les seves accions. Ells ho neguen i asseguren que les crítiques són un intent de desacreditar-los i de desviar el debat. Incomoden perquè remouen consciències, argumenten. “Ens retreuen que donem aigua als porcs que estan assedegats i en canvi es considera que és millor matar-los?”, exemplifica Mercè Gil. Sota el nom d’aquesta activista i l’amiga que ha obert aquest reportatge s’amaguen dues noies que prefereixen no donar el seu nom real perquè altres companys han patit represàlies. Saben que les seves formes són polèmiques i fins a cert punt ho entenen, però sostenen que la fi justifica els mitjans. “No és un enfrontament entre activistes i agricultors, sinó que anem en contra del sistema alimentari i ho fem així perquè per la via legal i ortodoxa l’administració no t’escola i ningú pren consciència, la gent es pensa que les gallines que fan els ous que es menja viuen en un prat, quan estan en una gàbia”, resumeix l’Eulàlia. “No entenem com, en un sol dia, nosaltres hem vist que estan tancades i no es poden ni moure i en canvi l’administració, que és qui ho controla, els dona el segell de gallines de camp, s’està mentint la societat i com que no podem seguir torturant i matant animals hem volgut anar una mica més enllà”, remata.

Els pagesos se senten intimidats i cada cop hi ha més nerviosisme, com ho demostra la confrontació que hi va haver a Gurb entre els activistes i un grup de ramaders que havien anat a donar suport al granger afectat. Com explica Raquel Serrat, responsable del sector boví d’Unió de Pagesos, són ja diverses les granges i els escorxadors catalans que s’han ocupat i ” i “preocupa molt que això pugui anar a més”. Totes aquestes accions, assegura, “han posat en risc els animals i la bioseguretat i han causat pèrdues importants a banda de l’impacte emocional que provoca al ramader”. És per això, indica Serrat, que UP ha iniciat converses amb els departaments d’Agricultura i d’Interior per “endurir les sancions”. “Austràlia acaba d’informar que serà delicte penal entrar a una granja sense permís, però la legislació varia d’un estat a un altre i a Catalunya hi ha buits legals importants”, destaca. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat (DARP) alerta “dels riscos sobre la sanitat animal i la salut pública que suposa l’accés a explotacions ramaderes i escorxadors sense les mesures de bioseguretat reglamentàries”. Com indica Joaquim Xifra, subdirector general de Ramaderia, el Departament ha aprovat un protocol que insta a denunciar als Mossos aquestes “entrades il·legals” i ha proposat modificar la llei d’orientació agrària per crear “un procediment sancionador específic per a aquests actes que tingui en compte els danys produïts i els riscos d’aquests actes, i no només el tema de la sostracció d’animals”.

Es fan més o menys virals, però les xarxes socials estan actualment plenes de vídeos gravats en explotacions ramaderes de tot el món. “La trista realitat és que vista una granja, vistes totes, els animals sempre pateixen”, assegura Eulàlia Sardà. Els pagesos, en canvi, defensen que són els primers que vetllen pel benestar dels seus animals i que si algun ramader no fa bé les coses hi ha controls per castigar-lo. Segons el DARP, l’any passat es van fer 522 controls de benestar animal a explotacions ramaderes, el 4% del total.

Un moviment que suma

Pels pagesos, la diferència entre el moviment animalista tradicional i el de l’era 3.0 és que el primer treballa per aconseguir millores i el segon només imposa. “Encara que siguin vegans, els activistes de sempre entenen que no es poden carregar la ramaderia i en els últims 30 anys han treballat molt per millorar les condicions de les granges”, relata Marta Roger, cinquena generació al capdavant de la granja de vaques de Cardedeu La Païssa i membre del grup Pagesos GPS. “Estan fent informes constantment aportant idees de millora que, després, dialogant, es veu si són aplicables i necessàries o no”, corrobora Raquel Serrat, d’UP. Les entitats al·ludides creuen que és bo que el debat revifi. María Moreno, tècnica de la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals creu que “cada entitat animalista intenta complir una funció, així que totes són necessàries i ajuden a fer sinergia”.

També Carme Méndez, presidenta de l’Associació de Defensa dels Drets dels Animal, explica que ells impulsem campanyes de sensibilització i altres accions legals, però considera que “s’ha de respectar que altres moviments siguin més expeditius”. De fet, opina que s’ha arribat a aquest punt” per culpa de “la manca d’atenció de l’administració i la ciutadania davant aquest problema”. Per Núria Almiron, codirectora del Centre per a l’Ètica Animal de la Universitat Pompeu Fabra, “les accions a granges i escorxadors són una manera d’obligar la gent a mirar el que passa allà a dins”. “Volem viure en una societat en què els humans ens creiem superiors als altres éssers vius i per tant els explotem i instrumentalitzem o en una societat justa i no violenta de veritat?”, reflexiona. Per Marta Roger, de La Païssa, els pagesos se senten actualment “qüestionats” però per “una minoria de la societat”, ja que “la majoria de gent va al súper i compra carn”.

32.000
porcs al dia
sacrificarà l’escorxador de Binèfar, una de les instal·lacions ocupades aquest any pels activistes animalistes.
4%
de les explotacions
catalanes, un total de 522, van ser inspeccionades l’any passat pel DARP.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El Tsunami es fa fort a l’autopista

barcelona/ girona

“La situació no ajuda” avisa el president de Seat

MADRID / Barcelona

Han de canviar centenars de difunts de nínxol a Montjuïc

barcelona
BORJA VILALLONGA
DOCTOR EN HISTÒRIA DE LES RELIGIONS. HA POSAT EN MARXA L'ASSOCIACIÓ UR-GRUPPE

“Hem deixat de ser religiosos i volem ser espirituals però no sabem com”

LLAGOSTERA (GIRONÈS)

Creu Roja fa una crida a donar roba d’abric per a les persones sense llar

girona

Rutes per fer a peu o en bici al Pla de l’Estany

BANYOLES

El govern de Girona rebutja els generadors a Font de la Pólvora

girona

Pla pilot a Girona perquè les farmàcies vacunin de la grip

girona
Arrenca l’Eduquem en Família, a Banyoles

Arrenca l’Eduquem en Família, a Banyoles

BANYOLES