MIRIAM FARRÉ
EDUCADORA I DOCTORAND A LA UDL
“Malgrat que costi, la resposta no agressiva sempre és la millor”
La UdL ha desenvolupat un videojoc que estimula l’ús de la intel·ligència emocional per resoldre conflictes i que busca educar des de l’esport per evitar els casos d’assetjament escolar
Esportistes d’elit com el pilot de fórmula 1 Lewis Hamilton, el precoç saltador de trampolí Tom Daley o l’exjugador de bàsquet de l’ACB Iñaki Zubizarreta han revelat que van ser víctimes d’assetjament quan anaven a escola. La Fundació Privada Catalana per a l’Esport ha premiat un projecte de la Universitat de Lleida (UdL) que, a partir d’un videojoc, tracta de prevenir el bullying, entrenar les emocions i fomentar la formació integral entre nens i nenes que practiquen esport. Se centren en les conductes abusives que es produeixen en l’entorn de la pràctica esportiva. Però aquest ja és un ambient on hi ha públic i entrenadors, amb visibilitat; aquestes pràctiques no hi són detectades fàcilment?
Hi ha molts punts foscos, que s’han de cuidar. Pensem, per exemple en els vestidors: s’hi donen situacions conflictives. A més, també s’han normalitzat certes actituds que poden generar conflictes; veiem com als camps d’entrenament hi ha nens petits dirigint-se als entrenadors o als àrbitres de manera despectiva. Les hem interioritzat però són actituds totalment contraproduents.
Per què se centren en l’àmbit de l’esport? Què té d’especial aquest entorn?
És un ambient molt interessant per treballar-hi aquestes eines; s’hi dona un context social d’interacció, on les persones es relacionen i on sorgeixen conflictes. Llavors, el que fem és intentar formar els tècnics, monitors, educadors, persones que estan en relació directa amb els nanos; els formem perquè tinguin uns coneixements bàsics per saber reaccionar i ensenyar àmbits d’educació emocional als nens. Bàsicament ens dirigim a les categories benjamí i infantil.
A quina franja d’edat es refereix?
Entre els 6 i els 11 anys, perquè és l’edat més sensible per treballar aquestes qüestions i crear unes pautes base per poder educar futurs adults amb majors competències socials.
Fa l’efecte que la conflictivitat s’hagi de donar en l’època adolescent més que no pas en mainada tan menuda.
Sí, però el que nosaltres desenvolupem està basat en l’estudi del Grup de Recerca en Orientació Psicopedagògica, el GROP, un grup de treball integrat per la UB-UdL i que ensenya pautes de reacció per donar una resposta assertiva. Si els nens arriben a l’adolescència sabent resoldre els conflictes de manera assertiva, de manera eficaç, haurem assolit la fita.
Usen un videojoc per treballar els punts que volen reforçar?
Sí, ho fem a través d’una eina gamificada, el videojoc Happy Sport, desenvolupat per la UdL i que té la novetat que, jugant, es treballa l’educació emocional de manera científica. No és un videojoc com el popular Fortnite, és una eina pedagògica, però en un format que als nens els resulta molt atractiu. El videojoc esdevé un mitjà d’educació emocional.
Com se suposa que treballa i desplega efectes, el videojoc?
S’hi plantegen situacions de conflicte. Com, per exemple, casos de tensió que poden sorgir als vestidors, en els entrenaments o durant els partits. Són situacions de bullying o conflictives, i el videojoc entrena estratègies per preveure-les. Si els ensenyem com reaccionar, fem estratègia de prevenció. Com que han entrenat aquella situació al videojoc, sabran afrontar-la quan es doni realment.
Per tant, el videojoc va principalment adreçat a les víctimes de l’assetjament?
No parlaria de víctimes, perquè tot el context hi està implicat. Dins d’una situació de bulliyng, qui es fa més visible és qui ho pateix, però si els observadors sabessin com poden ajudar, també es minimitzarien els conflictes. Als tècnics i educadors també se’ls ha de donar eines per resoldre aquests casos, i el mateix passa amb les famílies, que han de saber com fer-ho per acompanyar el procés. Si qui ho pateix sap reaccionar correctament, serà més fàcil que ho pugui gestionar, si qui ho observa deixa de ser passiu, es minimitzarà el procés.
Diu que si qui pateix l’assetjament sap reaccionar, serà més fàcil de portar. No n’està fent responsable la víctima?
El que fem és formar persones. No li donem més responsabilitat a qui pateix el conflicte, sinó que li donem les eines per saber respondre. Aquest programa va dirigit a l’educació emocional, no es basa tant a etiquetar víctima i assetjador sinó a fer un treball d’educació, a crear habilitats que serveixin per anar per la vida.
Aprendre arts marcials no és el mètodes més eficaç per evitar ser assetjat?
La resposta més indicada és la resposta assertiva. Està demostrat que, malgrat que costi, la resposta no agressiva sempre és la millor. L’agressió porta més agressió, i és un problema que no té solució.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
