“Prou de pensar que la moda és només per a joves de talles perfectes”

Jo he cosit sempre, des que tinc memòria recordo que m’entusiasmava retallar patrons.

La mare sabia cosir i una tia em va dur una màquina, un rull de roba i unes revistes. Ningú me’n va ensenyar però com que sempre m’ha agradat mirar i experimentar, ho vaig anar captant pel meu compte. Vaig tenir una infància i una joventut complicades, no vaig anar a l’escola i la costura va ser per a mi una via de creativitat que m’estimulava la imaginació. Em va obrir la porta a tot un món de llibertat, m’ha fet el que soc.

Una persona i un equip, i he de dir que el que hem format a Qstura és extraordinari, molt il·lusionat i competent. Que de petita tingués aquesta facilitat d’inventar, d’imaginar formes, colors, textures, aquesta afició a plasmar els enginys segur que va marcar la meva passió com a emprenedora. Per les circumstàncies viscudes he desenvolupat una gran capacitat d’empatia i resiliència; a tots ens passen coses, però el que importa és aixecar-se perquè no hi ha cap altra alternativa, o almenys cap altra de bona per merèixer i gaudir del regal que és la vida.

Han de venir motivats per buscar l’excel·lència en tot el que es proposen. Perquè molts dies els preguntarem: “Això ho podeu fer millor?” I hauran de descosir i tornar a cosir tota la peça, aquest és el gran aprenentatge. Saben que si contesten “no fa falta, total no es veu!” es guanyen un suspens. En la vida el “total no es veu” sempre acaba sortint a la superfície de la pitjor forma. La nostra feina és animar-los a innovar, a atrevir-se a fer allò que els agrada, a cuidar el seu projecte. Sovint quan algú em ve a plantejar un problema, li demano: “I tu què faries?” Així es treballa el sentit de la responsabilitat, la capacitat d’elecció, la confiança en les pròpies possibilitats. Les persones hem d’aprendre a aprendre i forma part de la filosofia de Qstura posar l’accent en aquesta formació completa. A part d’obtenir bones nocions de disseny, patronatge, quan els portem a les empreses han de saber-se expressar correctament, trobar solucions a les situacions complexes, estar apoderats per oferir el millor d’ells mateixos.

Si més no hem contribuït a renovar l’ofici, fer créixer el sector i donar la imatge d’una activitat molt engrescadora, útil i necessària. Amb tot el respecte, nosaltres creiem que entre les marujas que només cosien i els fashionitis que només són instagramers hi ha un camp molt potent per recórrer.

N’estic convençuda, si sabem crear sinergies, organitzar-nos i adaptar-nos als nous temps. El sector del tèxtil suma dissenyadors i dissenyadores de talent però li manquen tallers de producció, per això és important prestigiar la feina de les modistes, sense elles la cadena s’interromp. Les coses no funcionen soles, cal dotar-nos d’estratègies econòmiques i creatives que poden passar per la col·laboració entre artesans, dissenyadors, especialistes en comunicació i disseny gràfic. Si ho fem així el món de la moda té futur en l’àmbit gironí i català.

Estem parlant d’un concepte sostenible, ètic, inclusiu i no elitista de la moda, d’una moda per a tothom, per a homes i dones de totes les edats i de totes les constitucions. Prou de pensar-nos que la moda està feta només per a persones perfectes de la talla 38! I estem parlant també de qualitat.

Aquí hi ha una reflexió que hem de fer com a societat. Potser no cal tenir tantes samarretes de 3 euros, i ja sabem el cost d’una peça tan barata, sinó que podem comprar roba que respongui als estàndards de proximitat, qualitat i ètica i que sigui més personalitzada.

Trobo que encara hem de fer molta pedagogia. Perquè no es tracta d’utilitzar la moda per aparentar sinó justament per expressar el que som.

Veus? Al final es tracta d’acceptar-te i atrevir-te a crear i a ser tu mateix. El color lila? És el color de la dona, de la transformació i de la capacitat de renéixer.