Més de mil propietaris tenen desenes de pisos a Barcelona

Una de les novetats que inclou el decret de mesures urgents en matèria d’habitatge aprovat pel govern dilluns és que amplia el concepte de gran tenidor i hi inclou no només els bancs, o els fons d’inversió, sinó totes aquelles persones, tant jurídiques com físiques, que tinguin un mínim de 15 habitatges. Un cop entri en vigor el decret, tots aquests grans propietaris estaran obligats a oferir un lloguer social a les persones vulnerables.

A la capital catalana la mesura afectaria com a mínim un miler de propietaris. Segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona de l’any 2018, el 60% del parc de lloguer a Barcelona estaria en mans de propietaris particulars. I no només això. Segons aquest Observatori, la major concentració es trobaria en mans d’un 0,2% dels propietaris, que són els que tindrien el 9,8% dels 774.190 habitatges existents a la ciutat.

En xifres absolutes, això vol dir que hi ha un 10% de propietaris, en concret 1.087, que disposen de 75.767 habitatges, és a dir que tenen una mitjana de 70 habitatge cadascú.

Aquestes dades, però, no coincideixen del tot amb les que té la Cambra de la Propietat Urbana de Barcelona, elaborades a partir dels contractes registrats a l’Institut Català del Sòl, l’Incasòl. Segons aquestes dades, hi hauria 1.083 propietaris amb més de 15 habitatges, dels quals hi hauria 872 societats o persones jurídiques tant públiques com privades i 211 particulars.

Segons la Cambra de la Propietat Urbana, els 211 particulars, que també estan obligats a oferir un lloguer social en cas de vulnerabilitat, tindrien llogats 4.536 pisos, mentre que les 872 persones jurídiques disposarien d’un parc de lloguer de 43.243 habitatges, 36.986 dels quals correspondrien a societats privades i la resta, a públiques.

Malgrat aquestes xifres, el gerent de la Cambra de la Propietat Urbana, Òscar Gorgues, assegura que “no hi ha grans propietaris a Barcelona i per tant la seva capacitat de marcar els preus és reduïda”.

Gorgues afirma que en realitat “el 96% dels propietaris tenen entre un i cinc habitatges” i, tancant més el focus, subratlla que la majoria tenen entre un i dos pisos en lloguer. “Si entre aquests 103.000 propietaris que tenen entre un i cinc habitatges tenen llogats 125.000 pisos, la mitjana és d’1,21 pisos per propietari”, destaca Gorgues.

El Sindicat de Llogaters, que ha valorat com “una dels principals novetats del decret” el fet que inclogui per primer cop els particulars entre els grans tenidors obligats a oferir un lloguer social en cas de vulnerabilitat, discrepa de la interpretació de les dades que fa la Cambra de la Propietat. “La meitat dels nostres afiliats tenen arrendadors que tenen més de cinc pisos”, assegura el portaveu del sindicat, Jaime Palomera.

Palomera insisteix, com ja ha denunciat en diverses ocasions, que “més del 40% dels grans propietaris són persones físiques, és a dir, particulars”. I eleva molt la xifra del que pot significar la concentració real del mercat de lloguer a Barcelona. “Algunes estimacions indiquen que una minoria de 5.000 arrendadors posseeixen una mica menys de 100.000 pisos en lloguer.”

En aquest sentit, Palomera opina: “Cal trobar una manera que els rendistes, és a dir aquells que disposen d’almenys cinc habitatges en lloguer, tinguin també obligacions socials diferenciades de les dels petits propietaris.” Segons Palomera, “no pot ser que aquells que tenen un o dos immobles estiguin al mateix sac que els que en tenen 10 o 14, i que són actors socials que no necessiten treballar i que viuen del negoci immobiliari, i de cobrar rendes”.