Societat

Uns 4.650 patrullatges en un any a escales de veïns a Girona

La Policia Municipal realitza vigilàncies als espais comuns de vint edificis

El programa es fa a Can Gibert, Sant Narcís, Santa Eugènia, al Grup Sant Daniel i a Vila-roja

Des de l’inici del programa, el 2015, s’han fet 11.196 vigilàncies
Per cada edifici s’hi passa un màxim de cinc cops a la setmana

Garantir una bona convivència, incrementar la prevenció i reforçar la col·laboració i la comunicació entre els agents i la ciutadania són diversos dels objectius del programa Escales netes, comunitats segures, que la Policia Municipal de Girona va posar en marxa l’abril del 2015. En el marc d’aquest dispositiu, els efectius han realitzat en l’últim exercici –des de l’1 d’abril del 2018 al 31 de març del 2019– un total de 4.642 vigilàncies en espais comuns de comunitats de veïns. Tot i que no es descarta la possibilitat que s’ampliï a més sectors, avui dia hi ha tres nuclis de la ciutat on es presta aquest servei: als barris de Can Gibert, Sant Narcís i Santa Eugènia; al Grup Sant Daniel i a Vila-roja. En aquestes zones els municipals duen a terme patrulles per aquelles comunitats adherides al programa. Aquestes rondes pels edificis tenen lloc un màxim de cinc vegades a la setmana i de manera aleatòria, ja que els policies tant hi poden acudir al torn de matí, el de tarda o el de nit. Els agents de proximitat són els encarregats d’efectuar aquestes vigilàncies: uns patrullatges que es mantenen al llarg de dotze mesos a cada comunitat, si bé hi ha la possibilitat que el termini s’eixampli i sigui prorrogable fins als dos anys.

La cap de la unitat operativa, la sergent Ana Belén Martínez Segura, explica que actualment hi ha 20 comunitats de veïns de la capital gironina adherides al programa: d’aquestes, 9 estan situades al Grup Sant Daniel, 6 a Vila-roja i 5 entre Can Gibert, Sant Narcís i Santa Eugènia. Un denominador comú en aquests blocs és que en tots hi sol haver pisos buits que podrien ser susceptibles de ser ocupats i, per tant, es controla que això no succeeixi; i, amb anterioritat, han tingut problemàtiques per temes d’ocupacions. Els agents entren als espais comuns, pugen fins a l’última planta i van baixant comprovant que tot està bé: que no hi hagi portes esbotzades, que si hi ha pisos precintats continuïn amb el precinte, que no hi hagi mobiliari a zones comunitàries, miren si hi ha persones sense sostre dormint a les escales, detecten possibles fets delictius o usos fraudulents dels serveis de llum i aigua, etc. Per la seva banda, els inquilins, a la mínima que veuen qualsevol fet inusual o dany, han d’avisar als agents. “És una tasca constant, en la qual hi ha una col·laboració, una relació i un contacte directe entre la policia, les comunitats i les associacions de veïns”, destaca la sergent.

Compromisos a 2 bandes

Des del 2015, 65 comunitats han requerit l’adhesió al programa (d’aquestes, se n’han vigilat 30, mentre que 35 no reunien els criteris exigits). Les comunitats interessades poden demanar la incorporació a Escales netes, comunitats segures fent arribar la seva petició al registre d’entrada de l’Ajuntament. Han d’adjuntar una acta de la comunitat, en la qual s’acrediti que els veïns i veïnes van aprovar per majoria simple que s’hi volen sumar. La sol·licitud es deriva a la Policia Municipal, que executa unes comprovacions per certificar que la comunitat compleix una sèrie de requisits per poder adherir-s’hi. A continuació, i mitjançant un decret d’alcaldia, s’informa la comunitat si es dona el vistiplau a la seva entrada al programa o bé si el resultat és negatiu. Es fa aleshores un acord d’adhesió, que se segella entre la policia i un representant de la comunitat (pot ser, per exemple, l’administrador de finques).

A l’accés principal al bloc s’hi canvia el pany, que és proporcionat per la policia (així els agents en tenen la clau i des de la comunitat se’n fan còpies per als veïns). La policia, a més, lliura un adhesiu que s’enganxa a l’entrada de la finca i que indica que és un dels edificis que forma part del programa.

Un cop ja s’ha canviat el pany i els veïns tenen la nova clau, els agents comencen les rondes. Al decret d’alcaldia s’hi recullen els compromisos que assumeixen tant la policia com els residents. Per part dels veïns, alguns són assegurar-se que el porter automàtic funcioni correctament, tancar per seguretat la porta que dóna al carrer, la instal·lació del nou pany, col·locar el cartell informatiu on posa que l’escala està adherida al programa, autoritzar l’entrada o obrir als membres del cos policial per accedir als espais comunitaris de la propietat, i denunciar la comissió de qualsevol fet delictiu o infracció administrativa que es produeixi dins la comunitat.

LES FRASES

És fonamental que hi hagi un contacte directe entre la policia, les comunitats i les associacions de veïns
Ana Belén Martínez
cap de la unitat operativa de la policia municipal de girona

LA XIFRA

Quan una comunitat assoleix l’objectiu i ja no cal patrullar-hi, es pot afavorir l’entrada al programa d’una altra
Toni Vidal
regidor de seguretat de l’ajuntament de salt
3.610
rondes en edificis va dur a terme la Policia Municipal de Girona entre l’abril del 2016 i el març del 2017.

Model pioner a Salt amb ‘Passadissos nets i segurs’

G.P

L’Ajuntament de Salt va iniciar el 2012 la primera fase del programa Passadissos nets i segurs. És un dispositiu gràcies al qual agents de la Policia Local patrullen per dins les escales i les zones comunes de les comunitats de veïns. Tres anys després que es posés en marxa, la Federació de Municipis va incloure el projecte al Banc de Bones Pràctiques en matèria de seguretat, en considerar que representa una aportació innovadora i de qualitat en la convivència. Salt es va inspirar en un programa similar que s’aplica a Nova York, amb resultats satisfactoris. De retruc, el que es va implantar a Salt ha servit de model a altres poblacions catalanes, que l’han adoptat i modificat segons les seves necessitats.

Vuit anys enrere, a Salt es va fer primer una prova pilot d’uns dotze mesos de durada, que es va centrar en 10 edificis de la vila: un nombre que, amb el temps, s’ha ampliat excepcionalment. El 2015, per exemple, la Policia Local ja patrullava per l’interior de 56 blocs de pisos i n’hi havia 29 en procés d’adherir-se al programa. Aquest contribueix, entre altres, a detectar i erradicar ocupacions il·legals d’habitatges o defraudacions de subministraments; reforça la comunicació entre els veïns, la policia i el consistori; i davant d’un problema de convivència es pot actuar amb més rapidesa per trobar solucions.

El regidor de Seguretat, Toni Vidal, indica que amb el temps han fet “més flexible l’entrada i la sortida del programa”: “Abans era vitalici i ens trobàvem que hi havia comunitats que havien millorat i per on ja no calia patrullar-hi. En canvi, n’hi havia que no podien accedir al programa, quan sí que tenien uns indicadors claríssims per incorporar-s’hi. Ara, fem una mena de tractament a mida i quan l’escala assoleix l’objectiu, es pot donar entrada a una altra.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Quart mort a Itàlia pel coronavirus

roma

Eutanàsia, ara sí

barcelona
CRISTINA SIMÓ ALCARAZ
MESTRE, FEMINISTA I PRESIDENTA DEL MOVIMENT DEMOCRÀTIC DE DONES

“Ens volen pobres i dependents per explotar-nos al seu servei”

sils

Veïns i comerciants, a favor de la reforma per fer la plaça Catalunya de Girona per a vianants

girona

“El meu fill no podia decidir fins on volia arribar”

barcelona

Besalú es dota d’un òrgan de participació femenina

BESALÚ

El testament vital, el pas previ al dret a una mort digna

barcelona

“La llei donarà tranquil·litat a molta gent”

barcelona
Comerç

De llard o de mantega?

barcelona