Societat

Societat

L’Església més fosca

Miguel Hurtado, que va ser víctima del monjo de Montserrat Andreu Soler, publica un llibre sobre la pederàstia en el si de l’Església catòlica

Critica l’actual papa, a qui acusa de fer una gestió que du a la inoperància, i assegura que el Vaticà ha ordit no tornar a comparèixer davant el Comitè de la Infància de l’ONU, com hauria d’haver fet ja el 2019

“L’Església ha actuat més com la màfia que com una organització cristiana”, manté Miguel Hurtado

El metge Miguel Hurtado, que quan tenia 16 anys va ser víctima del pederasta Andreu Soler, monjo de Montserrat, no dubta a definir el papa Benet XVI com “el màxim capo de la màfia pederasta vaticana” en el seu llibre El manual del silencio. La historia de pederastia en la Iglesia que nadie quiso escuchar (Planeta). També lamenta “l’oportunitat perduda del papa Francesc”, a qui acusa de “gatopardisme”, és a dir, “de canviar-ho tot perquè no canviï res”. “El que vull dir quan dic que Benet XVI va ser el capo de la màfia vaticana és que el comportament de l’Església ha sigut més proper al d’una organització criminal com la màfia que a una organització cristiana. Estem parlant no de delictes individuals sinó de delictes organitzats: bisbes, vicaris generals, abats... que es coordinen entre ells per veure com parlen amb les famílies per evitar que denunciïn, de com han de traslladar l’abusador a una altra parròquia, de com han de destruir proves, cremar els arxius per si ve la policia...” Pel que fa a Francesc, manté que “continua les polítiques dels seus antecessors” i denuncia la gestió que fa en aquest tema: “Primer es reuneix amb les víctimes, després condemna els abusos, en tercer lloc demana perdó i finalment crea una comissió antipederàstia, comissió que acabarà sent inútil i inoperant, amb escasses competències i que l’única cosa que fa és crear protocols, uns protocols que després no es compliran.” “Hi ha un protocol de gestió de crisis; les esglésies de mig món estan reaccionant de la mateixa manera”, diu Hurtado, que manté que aquest model de gestió de crisis els primers que la van desenvolupar van ser les esglésies anglosaxones, “on la comunicació i el màrqueting són molt importants”. I manté: “Si t’hi fixes... quines mesures concretes, específiques, inclou la resposta del Vaticà? Cap! Són mesures més aviat simbòliques, de cara a la galeria.” “Crear comissions per crear protocols és també el que està fent l’Església espanyola i la catalana. Fan protocols. I qui et garanteix que aquests protocols es compliran?”, es pregunta. I assegura que perquè els protocols es compleixin hi ha d’haver una cultura de la transparència i una cultura de “rendició de comptes. Que la gent sàpiga que hi ha unes normes i que si no les segueixes perds el teu lloc de treball, i això no passa”. I es pregunta Miguel Hurtado: “Qui ha dimitit a Espanya per haver encobert casos de pederàstia?”

Miguel Hurtado també denuncia en aquest llibre –on hi ha tota una part dedicada a donar les dades de la pederàstia dintre de l’Església a àmbit mundial– que el papa Francesc no entregarà a l’ONU l’informe que el Comitè de la Infància d’aquesta entitat internacional li va demanar que fes quan el 2014 el Vaticà va comparèixer a Ginebra “en el que va ser la pitjor crisi de l’Església catòlica des de la Reforma de Luter”. “Després de comparèixer davant el Comitè de la Infància de l’ONU el Vaticà ja va començar a fer trampes en considerar les violacions de menors com a pecat i no com a delicte”, i assegura que ara com ara Francesc no té cap intenció de tornar a rendir comptes a l’ONU. Diu Hurtado en el seu llibre: “L’actitud del papa Francesc i de la Santa Seu és molt cínica. En el seu informe el Comitè de la Infància de l’ONU havia deixat ben clar que el Vaticà havia de presentar un informe de seguiment sobre el grau d’implementació de les seves recomanacions cinc anys després, el 2019.” Doncs bé, recorda Hurtado que “tenint en compte la seva desastrosa experiència, la Santa Seu vol evitar tant sí com no haver de tornar a rendir comptes a l’ONU”. “Vol escapar del ferri sistema de supervisió periòdic establert per la Convenció dels Drets del Nen, encara que això suposi incomplir de forma flagrant les seves obligacions com a estat firmant de la convenció. Però volen fer-ho d’una forma sibil·lina, per evitar el dany en la seva reputació. El maquiavèl·lic pla consisteix a substituir el Comitè de la Infància de l’ONU pel Consell Pontifici per a la Protecció de la Infància.”

Aquesta víctima d’abusos sexuals per part d’un monjo de Montserrat, que avui viu a Londres i és un dels activistes més coneguts en la lluita contra la pederàstia dintre de l’Església catòlica, considera, en canvi, molt positiu que el papa Francesc hagi decidit recentment posar fi al secret pontifici en el cas d’abusos. “Facilita la cooperació entre l’Església i la justícia. El secret pontifici era una norma que deia que les investigacions internes canòniques de casos de pederàstia són top secret; si a un bisbe se li acudia anar a la justícia, el podien excomunicar, amb la qual cosa la justícia no s’assabentava dels casos de pederàstia, no podia perseguir els delinqüents i els casos prescrivien.” No va ser fins al 2010 que Benet XVI va dir: “Si la llei del país ens obliga, només si ens obliga, els bisbes poden denunciar a la justícia.”

Miguel Hurtado està convençut que hi poden haver milers de víctimes de sacerdots pederastes a l’Estat espanyol, però està convençut que fins que no hi hagi una reparació de la víctima no sortiran. “És molt dur donar la cara per una cosa d’aquestes quan han passat tants anys i, total, per no rebre cap compensació econòmica ni la condemna de l’abusador perquè el cas haurà prescrit.” “Si hi hagués una confidencialitat i un cop comprovat el cas hi hagués una indemnització, els abusos aflorarien”, diu. I recorda que als Estats Units, on han denunciat milers de víctimes, sí que hi ha compensació econòmica. La lluita d’Hurtado és avui que el delicte de pederàstia no prescrigui ni tan sols passats 30 anys, que és la llei que ara com ara està pendent i sobre la taula.

10.667
menors
van ser víctimes d’abusos entre el 1950 i el 2003 als Estats Units.
3.677
menors
, la meitat menors de 13 anys, van ser abusats sexualment a Alemanya entre el 1946 i el 2014. A Holanda les víctimes podrien superar els 10.000.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Generalitat elimina la quota obligatòria mínima del cànon de l’aigua a hotels i càmpings

Barcelona

L’ús de les dades dels ciutadans en la lluita contra el coronavirus aixeca preocupacions sobre la privacitat a Europa

Barcelona

Com ens en sortirem?

Laura Ortega
Mànager de la factoria digital ‘retail’ de BBVA a Espanya

“El client pot disposar de tots els canals digitals del banc”

L’exèrcit espanyol ja actua a les comarques gironines

Girona

Platges desertes el primer dia de sol radiant de la primavera

barcelona
el confinament, en primera persona

Per quedar-se a casa

GIRONA
BERNABÉ DALMAU
MONJO DE MONTSERRAT

“La Moreneta era blanca; va acabar pintada de negre en el segle XIX”

Barcelona

Els metges poden tornar a treballar tot i donar positiu

Barcelona