Setmana decisiva en la lluita per la igualtat de gènere
Diumenge hi ha convocada, per tercer any consecutiu, una vaga de cures, laboral, estudiantil i de consum, a banda d’una manifestació que es preveu massiva
Abans del 8-M se celebraran a tot el territori desenes d’actes reivindicatius
Desmuntem Sant Violentí, una performance contra el mite de l’amor romàntic perquè fomenta “les relacions tòxiques i d’opressió” va donar el tret de sortida, el 14 de febrer, al 8-M d’aquest any, però és aquesta setmana quan els actes a favor de la igualtat de gènere i la fi de les violències i discriminacions cap a la dona s’intensificaran, fins arribar a la vaga i la manifestació de diumenge, que com els últims dos anys es preveu multitudinària. Fa moltes setmanes que centenars de dones i col·lectius feministes, amb reunions i assemblees arreu del territori, treballen en l’organització d’aquestes accions reivindicatives. Juntes i diverses per una vida digna. Autoorganització i revoltes feministes contra la precarietat i les fronteres és el lema del manifest que han consensuat. Com explica Dolo Pulido, membre de Vaga Feminista, s’ha volgut relacionar la lluita per la igualtat amb l’autoorganització femenina perquè és “aquesta força la que empeny tota la resta, com ara partits polítics, sindicats o el necessari canvi de mentalitat”.
Com els dos últims anys, els moviments feministes fan una crida per fer el 8-M a Catalunya una vaga laboral, estudiantil, de cures i de consum. Amb la vaga de cures, que ha estat una de les grans aportacions del moviment, pretenen “deixar palès que, sense el nostre treball quotidià de cures, el sistema econòmic quedaria col·lapsat”. “Aquest treball –destaquen– no és visible i està menysvalorat, perquè el sistema està sostingut per l’apropiació que fa de les cures que realitzem les dones.” Tot i que sent diumenge no hi ha classes, es continua esmentant la vaga estudiantil per fer visible que el sistema educatiu “reprodueix l’actual sistema capitalista i patriarcal, lluny de ser un espai en què es creixi en equitat i igualtat social”. “La presència de referents femenins en els llibres de l’ESO és del 7,5%”, denuncia un dels cartells amb què s’estan empaperant aquests dies pobles i ciutats, en aquest cas a Barcelona. Com explica Pulido, les comissions de vaga de cada poble i ciutat han ideat campanyes pròpies en funció del que han debatut i el que volen denunciar i visibilitzar.
L’agenda d’aquesta setmana està farcida d’actes reivindicatius. Dimecres es farà una performance a Terrassa en contra de la “burocràcia racista” i dijous es defensarà a Barcelona el dret a l’avortament, entre moltes altres accions.
Cobertura legal
Pel que fa a la vaga laboral, les convocants recorden que hi ha moltes dones que sí que treballen els caps de setmana, sobretot les que ho fan en condicions més precàries, com ara treballadores de la llar, cambreres i personal de neteja. Són conscients que, per la seva vulnerabilitat laboral i personal, moltes d’aquestes dones no podran faltar a la feina, però animen totes les que aquell dia “no puguin parar” a organitzar activitats abans del dia 8 per donar a conèixer la mobilització. Els sindicats majoritaris, CCOO i la UGT, han decidit no convocar vaga. Els que sí que li donen cobertura legal i han convocat vaga de 24 hores són la CGT, la Intersindical Alternativa de Catalunya i la Intersindical-CSC.
LES FRASES
“Sabem que juntes som més fortes”
“Sabem que juntes som més fortes”, diuen en el seu manifest les convocants de la vaga feminista, que recorden que, des del 2018: “Pel 8 de març hem sortit al carrer més d’un milió de persones de tot Catalunya per denunciar l’enduriment progressiu de les condicions de vida i les violències que patim les dones, lesbianes i trans.” “Però, com que no s’han produït els canvis necessaris en l’àmbit social i polític, de nou ens aturem”, avisen.
El manifest fa un repàs als múltiples fronts oberts: el drama dels desnonaments, que afecta sobretot dones i nens; l’emergència climàtica; el “crim patriarcal” de la mutilació genital femenina, o els estereotips de gènere que les “obliguen a encaixar en cossos, identitats i sexualitats binàries o normatives”.
En l’àmbit laboral, es fixen en “la precarietat creixent” o l’atur, que afecta durament les dones amb diversitat funcional, intel·lectual i/o sensorial”, i demanen “el reconeixement de tots els drets laborals i socials de les treballadores, generalment migrades, dels àmbits més precaris: cures, treball domèstic, venda ambulant i treball sexual”. Entre altres canvis, també exigeixen la derogació de la llei d’estrangeria, “maternitats lliures, respectades i sense violència obstètrica” i “recursos i mitjans suficients” per a totes les víctimes de violència masclista. Per últim, reivindiquen la força del moviment feminista i es declaren “comunitats de lluita i resistència”, celebrant que les seves “aliances” estan “molt per sobre” de les seves “diferències.
“Tenim ara més força”
Maria Manyosa critica la hipocresia de l’administració
Avisa que, si no poden canviar el sistema, en crearan “un de nou”
Laia Bruguera
Tallers d’autodefensa, xerrades per apoderar-se i actes al carrer per denunciar l’augment alarmant dels feminicidis són algunes de les activitats que organitza durant tot l’any l’Espai Feminista de Sants, que des del gener treballa també per assegurar l’èxit d’aquest 8-M. De fet, aquesta associació integrada per una trentena de membres –des de joves fins a jubilades– va començar a caminar el Dia de les Dones del 2018. Com explica Maria Manyosa, es va fer una convocatòria per preparar els actes de la jornada i van assistir-hi un centenar de dones. “Unes quantes vam sentir la necessitat de seguir treballant després del 8-M i vam crear l’espai feminista.” Hi té molt a veure la multa rebuda per haver tallat aquell dia la Gran Via de Barcelona. “L’administració s’havia sumat a la mobilització –critica la Maria– i feia rodes de premsa amb el llacet lila però poc després ens va enviar una sanció que evidenciava la seva hipocresia.”
Per a aquesta periodista de 37 anys, el 8-M del 2018 va ser “una gran oportunitat” perquè feia temps que es denunciava la precarietat laboral femenina però es va aconseguir anar molt més enllà. “En obrir la finestra es va veure que darrere de les cortines hi ha un sistema masclista i discriminatori que no només impacta en el món laboral sinó en tots els àmbits de la vida de les dones.” La Maria, però, és “pessimista” a l’hora de valorar l’impacte real de les últimes grans mobilitzacions. “El sistema no ha millorat gens. Quan parlem de genocidi, tothom ho veu una barbaritat, però hem normalitzat el feminicidi!”, exemplifica. Això sí, creu que el moviment feminista té ara més capacitat de “pressió, força i lluita”. “I si no podem canviar el sistema –reflexiona– en farem un de nou, perquè es poden crear espais alternatius de treball i repartiment de la riquesa i a Sants ja estem demostrant que és possible: hi ha cooperatives de tota mena, espais alliberats, una escoleta popular i un grup d’habitatge que fa acció directa des d’una perspectiva feminista.” “Ara ja ens hem trobat i ens hem organitzat. Això, ja no ens ho treu ningú”, avisa.
“Hem picat molta pedra”
Rosa Aldave fa anys que ajuda dones migrants
Creu que els últims 8-M han enfortit però sobretot unificat la lluita feminista
Laia Bruguera
Des de fa tres anys, Rosa Aldave ajuda a organitzar els actes del dia 8 de març. Va néixer al Perú però fa molt temps que viu a Catalunya i sempre ha intentat ajudar les dones que, com li va passar a ella mateixa, arriben a casa nostra amb una mà al davant i una altra al darrere. “Vaig venir cap aquí per motius polítics quan encara no hi havia gaire migració, i quan van començar a arribar més dones soles vaig crear una xarxa solidària, sempre he intentat obrir portes a les altres migrants no només en l’àmbit social sinó en el de la feina o els estudis”. “Quan iniciava aquesta lluita d’ajudar les companyes –relata– em vaig sorprendre molt perquè aquí començava l’època més forta de la difusió de la violència de gènere però sobretot les migrants que es dediquen a les cures patien molta violència, fins i tot violacions a la feina, i no se’n parlava gens.”
Aquesta veïna de Montcada i Reixach de 50 anys explica que, entre altres motius, el silenci era degut al desconeixement, perquè moltes dones, per por, no ho denunciaven, però també al “qüestionament” de moltes activistes, que no s’ho creien o simplement ho minimitzaven. La Rosa ha vist en les mobilitzacions dels darrers anys un punt d’inflexió. “Fins llavors, era com si hi hagués diferents tipus de feminisme, com si cadascun tingués el seu lloc i no es trobessin”, reflexiona. Fa tres anys, però, va notar un canvi important. “Per la nova manera d’organitzar-se i de mobilitzar-se, el 8 de març de fa tres anys per fi vaig trobar l’oportunitat de participar directament en les coses que es feien en el món del feminisme.”
De nou, forma part de la comissió laboral del 8-M. “Són moltes hores invertides i moltes accions per planificar, però compensa.” Ella, que ara fa de voluntària a la Plataforma Unitària contra les Violències de Gènere, reivindica que “hi ha moltes dones que fa mitja vida” que lluiten “però els darrers casos d’indefensió, vergonya i ràbia [com és el cas de la sentència de La Manada] van trencar la barrera” i, a la gent que fa anys que treballa, se n’hi va afegir molta de nova. “Però hi ha moltes dones i entitats que fa molts anys que piquen pedra”, deixa clar.