Societat

La protecció de víctimes de violència masclista, encotillada

Si la policia valora que no hi ha risc per a la dona, els jutges deneguen més de la meitat de les ordres de seguretat, segons un estudi encarregat per Justícia

Es reclama al ministeri fiscal més protecció per als fills

Catalunya és la comunitat que menys proteccions aprova (51%)

Els Mossos revisen el seu qüestionari amb l’anàlisi de més de 3.000 denúncies

Catalunya continua sent la comunitat que menys ordres de protecció concedeix a víctimes de violència masclista (n’aprova el 51% quan la mitjana estatal es del 73%, el 2018), i entre els motius hi ha dos cotilles que expliquen que els jutges no n’ordenin més: les magres valoracions de risc policial que fan els Mossos d’Esquadra (a través de l’eina informàtica Qüestionari Policial del Risc, QPVR) i les limitades peticions de mesures que fa la fiscalia. És la conclusió d’una recerca sobre les ordres de protecció a Catalunya, realitzada pel grup Antígona de la UAB, presentat ahir al CEFJE per la consellera de Justícia, Ester Capella, que va mostrar el “compromís de continuar lluitant contra totes les violències masclistes”.

En la presentació de la recerca, impulsada per l’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista, Encarna Bodelón, directora del grup Antígona, va explicar que han analitzat 149 expedients judicials del 2014 al 2019 sobre peticions d’ordres de protecció a Barcelona, Tarragona i Lleida, i cap de Girona en ser denegada la seva consulta. De l’anàlisi van veure que, en el 58% dels casos, els Mossos no havien apreciat risc per a les víctimes (amb el seu qüestionari, que omplen els agents) i en cap cas havien qualificat amb risc alt o molt alt, uns resultats que Bodelón va qualificar de “molt preocupants”, ja que va sostenir que “hi ha relats d’agressions greus, amb menors presents o agressors reincidents”. Hi va afegir que l’enquesta de la policia catalana és vital perquè el jutge aprovi una ordre de protecció, i en la mostra resulta que del total de casos en què la policia no apreciava un risc, el jutge denegava l’ordre de protecció en el 55% dels casos. La directora d’Antígona va assegurar que les víctimes “són ben acollides” a les comissaries, però “l’eina de valoració té greus deficiències i menysté el que diuen les víctimes”.

En l’àmbit policial, la recerca indica que, quan la víctima va acompanyada per un advocat o advocada a la comissaria, en el 71% dels casos el jutge aprova la protecció, mentre que si la víctima va sola a comissaria, les ordres aprovades baixen fins al 59%. Per això s’indica que l’assistència lletrada, que majoritàriament és del torn d’ofici, ajuda a expressar i fer recollir millor les dades importants.

La directora del Cejfe, Núria Clèries, va avançar ahir que recentment han sabut que els Mossos estan revisant la seva eina de valoració del risc en víctimes de violència de gènere, que van estrenar el 2016 i que ja està en la fase final. En aquesta avaluació del qüestionari es revisaran més de 3.000 denúncies per veure si cal introduir millores en algunes de les 25 preguntes o no. Des del 2010, els Mossos ha fet el seguiment de 16.800 víctimes a Catalunya, i en el 69% dels casos tenen algun tipus de protecció.

En la recerca del grup Antígona també es qüestiona el paper de la fiscalia, ja que la seva opinió també és vital en el procés. Així, s’exposa que, del total de 149 ordres demanades, la fiscalia se suma al 64% dels casos, i d’aquests el jutge n’aprova el 88%. Per contra, en el 36% dels casos en què la fiscalia no se suma a la petició d’una protecció, el jutge només n’aprova el 4%. I s’indica que la fiscalia “només” sol·licita un 21% de mesures civils, de les quals el 81% són aprovades pel magistrat. Bodelón sosté que “hi ha una forta desprotecció dels menors per part de la fiscalia”, ja que, en els casos estudiats, 109 dones tenen fills menors i només en 25 es demana la seva custòdia.

Bodelón va concloure que “s’ha avançat” en l’atenció a les víctimes des de la judicatura i la policia, i va advocar per “més formació, no de lleis, sinó interseccional i per un treball conjunt amb els serveis d’atenció especialitzada a les víctimes”.

En el segon estudi presentat ahir al Cefje es va desbrossar la percepció del sistema judicial que tenen les víctimes de violència masclista, confeccionat pel catedràtic Josep Maria Tamarit i la investigadora Alazne Aizpitarte, del grup de recerca del sistema justícia penal de la UOC. En aquest estudi qualitatiu, amb l’entrevista a 19 víctimes i 22 professionals, s’afirma que les dones senten que “la justícia no se les ha cregut”, quan se’ls denega ordres de protecció, i, pel que fa als professionals, hi ha un sentiment d’“impotència sistèmica”, segons Tamarit, ja que “la societat dona moltes expectatives que les víctimes no veuen”. Una de les seves recomanacions és que cal millorar la qualitat d’informació que es dona a la víctima i treure’n els tecnicismes.

Amb les disfuncions detectades volem protegir millor les víctimes, com ja estem fent
Ester Capella
consellera de justícia
S’ha millorat. I quan es demana més especialització no és saber més de lleis, sinó d’altres àmbits
Encarna Bodelón
directora grup antígona

Els advocats del torn d’ofici volen assistir a comissaria

En el marc del Dia Internacional de la Dona, la degana del Col·legi d’Advocats de Barcelona, Maria Eugènia Gay, va presentar ahir el pla d’igualtat que promou l’entitat, i la diputada responsable de la comissió del torn d’ofici de l’ICAB, Carmen Valenzuela, va donar les últimes dades en relació amb la violència de gènere. Segons xifres del torn d’ofici, el 2019 es van atendre un total de 4.202 designes relacionades amb la violència de gènere. D’aquestes, només en 558 ocasions les víctimes van ser assistides per un advocat o advocada en la primera assistència en seu policial. Durant els primers mesos del 2020, el nombre de designes ha estat de 620, un 12% més respecte al mateix període de l’any anterior.

Amb aquestes dades, l’advocacia reivindica la importància de l’acompanyament i de l’assistència jurídica a les víctimes de violència de gènere en el moment previ a la interposició de la denúncia per garantir que rebi una informació completa dels drets que l’assisteixen. Un reclam que coincideix de ple amb les mancances detectades pel grup Antígona en un estudi presentat ahir.

Des de l‘ICAB es recorda que les víctimes de violència de gènere, en tant que siguin reconegudes com a tals, tenen reconegut el dret a la justícia gratuïta per llei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Ramaderia pirinenca ‘online’ contra el coronavirus

Ripoll

El govern duplica la inversió en el lleure d’aquest estiu

Barcelona

SOS del transport públic

barcelona

Les funeràries fan aflorar 277 morts més de Covid-19

barcelona

L’altra pandèmia que tenim a casa

GIRONA

Limitació de temps d’estada o accés a platges en fase 2

barcelona

La hidroxicloroquina no passa la fase de l’esperança

BARCELONA

Represa del pla a la Font de la Pólvora contra els talls

girona

Mifas crea la figura de l’agent informatiu

GIRONA