Societat

MARTA GALÁN I SUSANNA BARRANCO

AUTORES DE TEATRE DOCUMENTAL

“La Verge va ser la primera dona que va accedir a la maternitat subrogada”

No ho diuen elles, sinó una defensora dels úters de lloguer a qui van entrevistar pel seu projecte ‘Els diners, el desig, els drets’, en què es denuncia la mercantilització del cos femení

Marta Galán, dramaturga de textos per a l’acció social, i Susanna Barranco, actriu i directora escènica, han aixecat el teló de la gestació subrogada des d’una perspectiva feminista que recull testimonis a favor i en contra. El seu espectacle es va estrenar a la sala La Planeta dins de la programació de Temporada Alta. Les citem per parlar-ne.
Marta:
El que més m’ha sobtat és que hi ha un corrent d’opinió que situa aquest tema com un simple acte de llibertat, tant de la parella que vol tenir un fill com de la dona que el gesta per entregar-lo, com si això fos estrictament cert i no hi hagués res més a valorar.
Susanna:
El títol del projecte, Els diners, el desig, els drets, ens convida a anar més a fons. La qüestió és si tenim dret a gaudir de tots els desitjos que tenim pel fet de poder-los pagar. I en aquest cas s’hi implica una tercera persona, un nadó: és la transacció d’un ésser humà.
Marta:
A l’obra hem donat veu a especialistes del negoci de la gestació subrogada de diferents llocs del món, a quatre mares gestants per a altri, a mares que reivindiquen els parts de plaer i a expertes sobre el control del cos de la dona pel sistema capitalista patriarcal. I el primer que constatem dels que en són partidaris és una perversa apropiació del llenguatge feminista: “Diuen que les dones són mestresses del seu cos, que nosaltres parim, nosaltres decidim... Que no es queixin. Tan sols és una tècnica de reproducció assistida en què una dona cedeix voluntàriament la seva capacitat de gestar.”
Susanna:
D’arguments i eslògans no els en falten. La responsable d’una clínica catòlica apel·la a la Bíblia per vèncer escrúpols religiosos: “La Verge va ser la primera dona que va accedir a una maternitat subrogada! Que cadascú s’hi refereixi com vulgui: úter portador, subrogació uterina, portació solidària, maternitat subrogada, diferida, substituta, però això de dir-ne ventre de lloguer no m’agrada.” No li agrada perquè justament és del que es tracta!
Marta:
I respecte a la part lucrativa, tampoc no es tallen: “Ens critiquen els anticapitalistes o els antidiners o el que siguin. Per què els escandalitza que una dona rebi compensació econòmica pels trastorns de gestar una criatura? És el que passa amb els donants d’òvuls o d’esperma, que encara que sembla que no pateixin tant, una mica sí que deuen patir, no?” Embolica que fa fort!
Susanna:
Parlant de patiments, recordeu Mary Beth Whitehead, aquella mestressa de casa de Nova Jersey que als anys vuitanta es va convertir en la primera mare subrogada que reclamava la custòdia de la nena? No ho va aconseguir, la parella contractant tenia recursos i bons advocats, però es va obrir un debat sobre el dret de filiació que a ella li van prendre. Mary Beth es va esquinçar en haver d’entregar un nadó que estimava, se’n va penedir sempre.
Marta:
El seu cas és un referent i es contraposa als de dones del segle XXI a Ucraïna, l’Índia, els EUA o el Canadà que signen contractes mercantils i accedeixen a posar el cos per gestar un fill.
Susanna:
Hi ha un mercat immens, amb preus que van de 120.000 a 130.000 euros als Estats Units, de 30.000 i 40.000 a Ucraïna... No s’aconsellen ofertes de països dits tercermundistes com ara Tailàndia, el Nepal, Cambodja, el Vietnam..., molt més barates però menys segures... És el que paguen els pares d’intenció a l’agència, no el que cobren les dones gestants.
Marta:
De dones que s’hi presten n’hi ha de molts tipus. Algunes diuen que ho fan per ajudar una parella a complir el seu somni; d’altres, per comprar un pis i tirar endavant la família; algunes amb cases de dues plantes i marit amb bona posició volen un extra per als seus capricis. Cap d’elles es toca la panxa o parla amb el fetus, per no establir-hi vincle. A mi em va impressionar molt la Vilmesh, de Nova Delhi: 25 anys, casada als 9 i mare de 4 fills, va acceptar per necessitat la gestació subrogada i va acabar sense cobrar res i amb el cor destrossat.
Susanna:
Tenim dret a satisfer els desitjos per damunt de tot, només perquè ho podem pagar? A explotar un ésser humà?
Marta:
Que sigui possible imaginar un negoci amb els úters de les dones té molt a veure amb el que explica Casilda Rodrigáñez sobre la revolució patriarcal basada en la guerra i l’esclavitud i, per això mateix, en el trencament de l’ordre simbòlic de la maternitat, que és font d’energia i benestar empàtics.
Susanna:
Sí, es construeixen éssers educats en la carència de vincle, endurits emocionalment, insensibles a la crueltat, permanentment insatisfets i amb necessitat de comprar-ho tot, fins i tot els fills.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Covid-19 dispara l’interès per anar a viure a pobles de muntanya

vallcebre

Videotrucades i visites més espaiades a Puig de les Basses

figueres

Discret inici de la temporada a l’estany

BANYOLES

Augment de l’interès per empadronar-se als pobles de segona residència

CASTELL-PLATJA D’ARO

Les batalles per la vacuna

BARCELONA

Primera setmana amb un dia sense cap mort notificat

Barcelona
La UE prepara una base de dades biomètrica

La UE prepara una base de dades biomètrica

Brussel·les

Trenta-un nous casos positius per la Covid a la regió de Girona

Girona
Recull de firmes a favor d’obrir la piscina, a Quart

Recull de firmes a favor d’obrir la piscina, a Quart

quart