“Tinc la sort de ser a pagès, però soc autònoma i ric per no plorar”

Fa anys que visc a pagès, d’alguna manera ja vivia aïllada; continuo fent les meves gravacions de veu des del meu home studio. En aquest sentit no ha canviat gaire i em sento privilegiada si es compara amb algú que està tancat en un pis. Però l’altra cara és que la feina ha caigut, soc autònoma; els de la cultura sempre som els últims i qui ens hauria d’ajudar no ho fa; estic molt emprenyada. Tothom pateix i no sé pas com ens aixecarem. Fa por però no podem abaixar la guàrdia. Vull ser positiva, ric per no plorar.”