Societat

Els altres sanitaris

Uns 10.000 veterinaris visiten granges i escorxadors i controlen els productes en supermercats, hospitals i menjadors col·lectius

Els centres que atenen mascotes rebaixen l’activitat a la meitat, extremen la seguretat i lliuren material a Salut

Les botigues lamenten la baixada de clients, la competència en línia i la manca d’ajudes

Els veterinaris donen pautes de control per fer front al coronavirus al Servei d’Epidemiologia

En temps d’aplaudiments diaris al col·lectiu de metges i infermers, hi ha un altre col·lectiu de sanitaris més invisibilitzat durant aquesta pandèmia, el dels veterinaris, que són igual d’essencials per a la gestió de la crisi sanitària. Focalitzat el debat públic en banalitzacions sobre els suposats privilegis dels propietaris dels gossos per poder-los passejar o havent de bregar amb informacions alarmistes o falses sobre la transmissibilitat del coronavirus SARS-CoV-2 entre mascotes i humans, els veterinaris mantenen el treball diari essencial per assegurar el subministrament de la cadena alimentària des de l’origen fins als plats de cada casa amb les garanties sanitàries adequades.

La presidenta del Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya (CCVC), Cori Escoda, reivindica aquest paper desconegut més enllà de les clíniques, els hospitals i els consultoris per a mascotes dins el concepte de salut pública per “prevenir que la ciutadania es posi malalta per zoonosi o per la ingesta d’aliments en males condicions”. Els 10.000 professionals que mantenen l’activitat en l’estat d’alarma desenvolupen un paper fonamental per a la salut pública revisant el treball en granges porcines, avícoles, bovines i de conills, instal·lacions aqüícoles, escorxadors i sales de desfer i en l’elaboració d’aliments, fent controls duaners d’exportacions i importacions, en laboratoris d’anàlisi i en distribuïdores de productes alimentaris i fent inspeccions sanitàries en cuines hospitalàries, menjadors col·lectius i residències, per posar alguns exemples. A més de tota aquesta feina, els veterinaris del Departament de Salut també donen suport ara al Servei d’Epidemiologia en l’elaboració dels protocols d’actuació i pautes de control per fer front al coronavirus.

Escoda ressenya que les recomanacions de seguretat que s’han donat a la població se segueixen en el sector amb la utilització d’EPI, mascaretes, mantenint les distàncies i, en els controls, sense coincidir amb els granger, que “ja són les habituals”, però sí que s’han introduït les consultes telemàtiques i que la part administrativa no es faci a les oficines. Amb la bogeria dels primers dies d’acaparar aliments, les planificacions d’abastiment també es van alterar i es va haver de treballar més, explica Carles Ferrando, veterinari que certifica en un escorxador de pollastres que “siguin aptes per al sacrific” i que els productes tinguin les garanties sanitàries per al consum. Toni Margenat, clínic de vaques de llet, comenta que “es munyen cada dia, no és una aixeta que es pot obrir i tancar al nostre gust” i defensa el paper essencial dels veterinaris, ja que si se n’aturés la feina en la producció es notaria al cap de nou mesos. El coordinador de l’Associació de Veterinaris de Porcí de Catalunya (AVPC), Joan Wennberg, incideix que faciliten que “la cadena d’abastament segueixi activa” tractant amb medicaments els animals malalts.

Als centres que tracten amb mascotes el coronavirus també hi ha tingut incidència. El director científic de l’Associació de Veterinaris Espanyols Especialistes en Petits Animals (Avepa), que representa gairebé 5.000 establiments, Pachi Clemente, diu que “estan treballant a mig gas i amb un 50% de facturació”. Ho atribueix al fet que s’han adaptat a fer només intervencions quirúrgiques i per malalties urgents, reprogramant per a més endavant les revisions anuals i les vacunacions i atenent només casos amb cita prèvia. Tot per reduir el mínim el contacte entre humans, evitant sales d’espera plenes i, als centres més grans, fent torns entre el personal. De moment, només tenen constància d’una defunció per la Covid-19 d’un veterinari de Toledo, explica Clemente. L’efecte de la baixada d’activitat als centres més petits “és difícil de preveure”, diu Escoda, però augura “que hi serà”, mentre que Clemente hi afegeix que amb la crisi econòmica “la gent retallarà despeses”, entre què la cura i atenció als animals. El col·lectiu s’ha implicat a donar respiradors –entre 50 i 60 a Catalunya–, màquines d’anestèsia, monitors, guants, bates i mascaretes a hospitals d’humans i Clemente diu que tenen difícil accedir a segons quins fàrmacs de l’Agència del Medicament, perquè aquesta ara està centrada en els permisos d’importació de tractaments i material per als centres sanitaris d’humans.

SOS de botigues i serveis

Les botigues i serveis per a mascotes també han pogut estar obertes, tot i que limitades a l’alimentació i la higiene. Moltes hi tenen associats altres serveis, com és el cas de l’establiment La Selva, a Terrassa, que oferia servei de rentat i perruqueria canina i que significava bona part dels ingressos. La propietària, Glòria Clapés, es queixa d’informacions contradictòries i no entén que no es permeti el rentat de mascotes “quan es tracta, precisament, d’una mesura d’higiene” si els gossos surten al carrer que, a més, no implica gairebé contacte entre humans. És autònoma i viu ara del marge mínim que dona la venda de pinso, perquè els clients tampoc estan per comprar res més.

En la queixa coincideix Jepi Prat, de la botiga Can Vikings, a tocar de Matadepera, que també ofereix un munt de serveis, entre què de passejador caní, allotjament i cuidador, que ara estan aturats. “No tenim accessos a ajudes, però hem de pagar lloguers, impostos i autònoms”, lamenta, i a més ha baixat la venda per menys afluència de públic. S’hi afegeix que les grans marques comercials estan promovent el seu negoci en línia de venda de menjar, a banda que molta gent aprofita que va als supermercats i hi compra pinso de més baixa qualitat. “Molta gent del ram, de petits negocis, han hagut de tancar” i ell ha decidit reduir l’horari de la botiga, promocionar-se a les xarxes socials i ampliar el servei gratuït a domicili d’alimentació i productes d’higiene, però reconeix que implica més hores de feina i de consum de combustible i, per tant, un menor marge de guanys. Fan una crida que els clients valorin l’assessorament de comerç local, mentre pensen a reinventar-se i admeten que la solució està a oferir serveis.

Futur incert
La crisi econòmica i sanitària pot tenir un dur efecte sobre la viabilitat de petites clíniques i botigues d’animals. Les primeres pel temor que la gent inverteixin menys en la salut de les seves mascotes, mentre que les botigues, per la competència de la venda en plataformes digitals, preveuen que l’única manera de subsistir serà oferint serveis, paradoxalment el que amb el decret d’alarma ara tenen vetat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

L’onada amb un percentatge d’ingressats a les UCI més alt

Barcelona

L’escut feixista de Joan Carles I ja no presideix el Cinc d’Oros

barcelona
Societat

Allí on les vaques són molt felices

barcelona
GLÒRIA CASALDÀLIGA
Presidenta de la Fundació Pere Casaldàliga

“L’aproximació de Francesc va fer feliç el bisbe Pere”

barcelona

La vacunació arriba a un 20% i el toc de queda perilla

barcelona

Un objectiu comú: desacreditar les ONG

Roma

Itàlia espia periodistes

Roma

L’os es fa fort al Pirineu, on es té constància de 64 exemplars

barcelona

Un objectiu, dos camins

Barcelona